
"Pòlio, crònica d'una negligència" i "Els internats de la por" es projecten a les universitats Harvard i Massachusetts Armherst
Avui, dimarts 27 de març, la Universitat Harvard ha acollit la projecció de "Pòlio, crònica d'una negligència", amb el posterior debat amb la directora Montse Armengou. L'acte ha estat organitzat pel Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat Harvard, l'Observatori Cervantes de Harvard, l'Institut Ramon Llull i la Universitat de Massachusetts Armherst.
Demà, dimecres 28 de març, Armengou presentarà "Els internats de la por" a la Universitat de Massachusetts Armherst. L'acte s'emmarca en el 10th Catalan Film Festival i el 25th Massachusetts Multicultural Film Festival, dedicats aquest any al cinema documental, principalment dirigits per dones que posen de relleu històries individuals i col·lectives en temps difícils.
A més, dijous 29 de març, en el marc del 10th Catalan Film Festival: Catalonia Now, Montse Armengou també participarà i presentarà la conferència "Documentals, víctimes i reparació: periodisme d'investigació com a eina de recuperació de la memòria històrica", organitzada per l'Institut de l'Holocaust, Genocidi i Memòria de la Universitat de Massachusetts Armherst.
Per altra banda, aquesta setmana també s'han projectat en aquest festival de la Universitat de Massachusetts Armherst les pel·lícules "Incerta glòria", dirigida per Agustí Villaronga i coproduïda per TV3 i Massa d'Or Produccions, i "Salvador (Puig Antich)", dirigida per Manuel Huerga, i produïda per Mediapro i Future Films Limited, amb la producció associada de TV3.
"Pòlio, crònica d'una negligència"
Entre els anys 1956 i 1963, més de 14.000 persones van contraure la pòlio a Espanya. Al voltant de 2.000 van morir, i la resta van quedar amb greus seqüeles per a tota la vida.
Aquestes víctimes es podrien haver evitat perquè, llavors, ja existia un remei eficaç. Malgrat això, les autoritats franquistes no van fer cap campanya de vacunació gratuïta, i només les persones properes al règim o amb recursos econòmics van poder accedir a la vacuna. El criteri econòmic es va sobreposar al benestar de la població, i una lluita entre les famílies polítiques del franquisme pel control de la sanitat va endarrerir l'aplicació d'aquesta vacuna.
El 1963 es va organitzar la primera campanya estatal de vacunació contra la pòlio, però, degut a les retallades en els pressupostos sanitaris del moment, entre altres motius, van fer que la malaltia no quedés oficialment extingida fins al 1988.
Molts dels afectats de pòlio, després d'anys d'esforços i superació per dur una vida normal, s'han d'enfrontar ara a la síndrome postpòlio. Es tracta d'un quadre que sol aparèixer als 40 o 50 anys que empitjora tremendament la seva afectació. Ha passat de ser una epidèmia temuda a una malaltia rara.
"Els internats de la por"
Aquest documental és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'auxili social.
En aquests centres van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, i es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.
"Els internats de la por", produït per TV3 i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, va rebre el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya el 2015.