Poques sentències de custòdia compartida quan s'acosta el segon aniversari de la reforma del Codi Civil

A la pràctica, la regulació de la custòdia compartida ha fet créixer la quantitat de demandes –segurament gràcies a la publicitat que s’ha fet de la reforma de la llei-, però “els jutges les estan concedint amb comptagotes”, en paraules de l’advocat de família Luis Zarraluqui, que afegeix que ha detectat “una major sensació d’igualtat, moltes vegades no es tracta d’obtenir un resultat sinó de la possibilitat d’obtenir-lo”. El que és cert és que abans de l’aprovació de la reforma molts advocats intentaven que els pares que volien demanar la custòdia compartida s'ho traguessin del cap.

Tots els estudis en aquesta matèria assenyalen que compartir la custòdia dels fills és la millor solució per als fills. “És el menys dolent dels sistemes i el que tots els pares hauríem de perseguir quan hi ha hagut una relació de parella normal”, creu el degà del Col·legi de Psicòlegs, Fernando Chacón.

L’aspecte positiu de la custòdia compartida és que els nens viuen en un clima d’acord i comunicació entre els pares, aprenent que un conflicte no impedeix que hi hagi consens en qüestions fonamentals. En canvi, la part dolenta és que és necessari que els dos pares sol·licitin la custòdia de mutu acord, estableixin domicilis propers, que els menors vagin al mateix col·legi i tinguin un mateix entorn amb un i altre.

Els crítics amb la reforma

Entre els detractors de la llei, la presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades, Ana María del Campo, que creu que “el percentatge de demandes que s’han tramitat per la via del mutu acord és insignificant en comparació amb el que es preveia”. Una altra de les contràries a la reforma, la portaveu de l’Associació de Dones Juristes Themis, Rosa Pérez Villar, pensa que la reforma “no protegeix suficientment l’interès del menor” i constata que “la majoria de tribunals s’hi estan pronunciant en contra”, cosa que creu que evidencia que “no hi ha una necessitat social”.

A l’altre extrem, el president de l’associació Custòdia Compartida, Ja!, José Luis Turienzo, es queixa que és una llei “restrictiva” perquè es necessita un informe del Ministeri Fiscal que “habitualment és negatiu”. Per Turienzo, la llei de violència de gènere interfereix en la custòdia compartida perquè “dóna molt poder a la dona, no només per protegir-la, sinó també per criminalitzar l’home”. La reforma del Codi Civil recull, entre els supòsits en què no és procedent concedir la custòdia compartida, l’existència d’indicis de violència domèstica.

Un altre aspecte de la reforma del Codi Civil, els “divorcis exprés”, ha comportat un augment del 48,1% dels divorcis i una reducció del 76% de les separacions durant l’últim any, gràcies a la reducció de terminis i costos previstos a la nova llei.