Preocupació per l'"Amaranthus palmeri", una mala herba "extremadament agressiva" que ve d'Amèrica

Els pagesos de la plana de Lleida sumen un nou maldecap. Es tracta de l'Amaranthus palmeri, una mala herba invasora d'origen americà que destaca per la seva gran capacitat de reproducció. Té exemplars femenins i masculins i, segons explica Jordi Recasens, catedràtic de Botànica Agrícola de la Universitat de Lleida i investigador d'Agrotecnio, una vegada té fecundades les seves flors, la planta, que pot tenir una alçada superior a 2 metres, "pot arribar a produir més de mig milió de llavors o fins i tot un milió". 

Es creu que la llavor va arribar a Catalunya barrejada amb gra de soja i panís per fer pinso. I una vegada aquí, s'ha anat estenent de les granges als camps, i afecta sobretot els cultius d'estiu, com el panís, però també d'altres com les cebes. 

El Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya estima que actualment la superfície de cultius afectada supera les 2.500 hectàrees, la majoria a la plana de Lleida. També ha arribat a l'Aragó i Extremadura. I s'ha convertit en una nova preocupació per als pagesos, perquè muta i es fa resistent als tractaments. 

Segons Joel Torra, investigador també d'Agrotecnio, la planta va arribar amb resistència als herbicides des del continent americà i un cop aquí "és molt difícil controlar-la, ja que va mutant i s'adapta genèticament per resistir als tractaments".

És el que li ha passat al camp que té Miquel Térmens, a Albesa. Ha fet fins a dos tractaments i l'Amaranthus palmeri continua infestant la seva plantació de panís. Calcula que enguany tindrà entre un 20% i un 30% de pèrdues, ja que la mala herba competeix amb el panís i el deixa sense recursos, li pren l'aigua, el menjar i li ocupa l'espai. "El panís queda escanyat, no creix, queda mort", apunta Térmens.

Ara han creat la xarxa de recerca PalmerNET, on diferents centres d'investigació i universitats de l'Estat comparteixen estudis per donar respostes als agricultors i fer front a l'expansió d'aquesta mala herba. 

Segons l'investigador Jordi Recasens, l'arribada d'aquesta espècie els ha fet canviar molts esquemes i repensar les estratègies per poder-la controlar. 

"La magnitud de la seva infestació, el seu vigor, la seva fecunditat, els descendents que provoca i, a més a més, la capacitat de resistència... fa que ens estiguem enfrontant a una mala herba exageradament agressiva."