Presó provisional i sense fiança per a Juan Maeso, condemnat a 1.933 anys per haver contagiat l'hepatitis C a 275 pacients

Fa un mes l'Audiència de València va declarar l'anestesista Juan Maeso culpable del contagi massiu d'hepatitis C en diversos hospitals de València. En concret, el van condemnar per 275 delictes de lesions i quatre d'homicidi imprudent a 1.933 anys de presó, dels quals n'haurà de complir 20. La sentència, però, arribava gairebé vint anys després que es produïssin les primeres infeccions, el 1988.

El cas es va destapar deu anys després, el març del 1998, quan es va saber que un grup de persones intervingudes quirúrgicament en diferents hospitals de València tenien el virus. Les hipòtesis eren confuses, sobretot per als que llavors descobrien la malaltia. Però les investigacions de les autoritats van trobar el nexe comú entre tots els casos: el doctor Juan Maeso, l'anestesista que els va atendre durant les intervencions.

La complexitat de les proves, el gran nombre de parts personades en la causa i els continus recursos van prolongar la instrucció del cas durant més de set anys. El sumari resultant estava format per 22.000 folis dividits en 37 volums.

Finalment, la vista oral contra l'únic acusat del cas va començar el 12 de setembre del 2005. El judici va quedar vist per a sentència el 26 de febrer passat, després d'escoltar la declaració de més de 600 testimonis, entre afectats, metges, directius dels hospitals implicats, així com càrrecs polítics de la Conselleria de Sanitat valenciana.

El judici va començar amb la declaració de Maeso, per a qui el fiscal sol·licitava una pena de 2.214 anys de presó. L'anestesista va dir davant el tribunal que no sabia si tenia hepatitis, va negar ser consumidor d'opiacis i haver-se injectat anestèsic amb la mateixa agulla que després feia servir amb els seus pacients.

En les seves conclusions, el fiscal va assegurar que Maeso era autor del contagi massiu d'hepatitis C en diversos hospitals valencians i que va transmetre el virus als afectats en sedar-los amb el mateix material que feia servir per injectar-se ell mateix substàncies opiàcies, a les quals, segons l'acusació, era addicte. D'altra banda, la defensa va denunciar que únicament s'havien investigat els casos relacionats amb l'acusat i va considerar que l'informe genètic realitzat pels pèrits era parcial i que, per tant, no es podia tenir en compte. Per tot això, la defensa demanava l'absolució de Maeso.

Finalment, el tribunal va fer pública la seva sentència condemnatòria fa un mes. Amb tot, ara ja haurà d'ingressar a presó "provisional, comunicada i sense fiança", com va demanar el ministeri fiscal per evitar que fugi mentre el Suprem resol els recursos de cassació. La sala li dóna 72 hores perquè es personifiqui voluntàriament a la presó i si no ho fa, li enviarà la policia judicial a casa.