Primera gran antològica d'Eduardo Chillida a la Fundació Miró de Barcelona

A través d'obres de petit i gran format es plasma la trajectòria d'Eduardo Chillida, des dels seus inicis figuratius a París, a finals dels quaranta, fins al seu pas per l'abstracció i posterior evolució, en la qual els protagonistes van ser els buits i l'espai. La directora de la Fundació, Rosa Maria Malet, va explicar que l'exposició s'inicia amb una de les obres més antigues de Chillida, feta durant la seva estada a París, el 1948, amb guix i titulada "Forma". La mostra inclou la llarga sèrie de dibuixos en què, sota el nom de "Gravitaciones" o relleus en paper, el geni de Chillida va explorar i va buscar fins a poder reflectir en paper les tres dimensions. Les obres procedeixen del museu Chillida-Leku d'Hernani, que pertany a la família de l'artista, i de 23 col·leccions públiques i privades de diverses parts del món. Amb aquesta selecció, que inclou la retrospectiva, es vol il·lustrar el treball que va dur a terme Chillida amb materials tan dispars com el granit, el ferro, la pissarra o la terracota, complementades amb els dibuixos i el documental "L'art dels somnis". Aquest recorregut cronològic evidencia la importància de l'exploració de l'espai en l'obra de Chillida. De la mateixa manera que la música, tant important per Chillida, està feta de sons i silencis, la seva escultura està feta de la matèria que utilitza i de l'espai que crea. L'espai, el buit i el límit són elements essencials del seu treball. Fins i tot els seus dibuixos presenten aquesta anàlisi de l'espai. Són dibuixos sintètics i esquemàtics, quasi escultòrics. Un apartat especial està dedicat a les gravitacions, o relleus en paper, amb què Chillida va aconseguir donar tres dimensions al dibuix. Algunes estan fetes amb tinta o llapis, d'altres són totalment blanques: el relleu sense rastre de color.