Primeres eleccions a Myanmar des del cop d'estat militar, que l'ONU considera "simulades"

Myanmar, l'antiga Birmània, ha celebrat aquest diumenge les seves primeres eleccions cinc anys després que l'exèrcit prengués el poder amb un cop d'estat que va desembocar en una guerra civil. La d'aquest diumenge ha estat la primera de les tres jornades electorals previstes, ja que també s'han organitzat votacions l'11 i el 25 de gener. 

Els comicis, convocats per la junta militar, arriben sense oposició real i en un context bèl·lic, amb els principals partits polítics dissolts i amb molts dels seus líders empresonats.

Els observadors internacionals denuncien que, amb aquestes eleccions, la junta militar birmana pretén, en realitat, legitimar i consolidar un poder que va prendre per la força a un govern democràtic.

Sense cens electoral

Milers de birmans estan convocats a les urnes sense que la Comissió Electoral hagi publicat el nombre d'electors real. Així i tot, alguns mitjans oficialistes asseguren que només a Naypidó, la ciutat on es troben les seus dels poders públics, 900.000 persones tenen dret al sufragi.

En aquesta primera jornada de votacions han participat 102 dels 330 municipis del país asiàtic. 

Les autoritats van mantenir en secret fins dissabte la ubicació d'alguns centres de votació al·legant raons de seguretat, ja que s'han establert en zones on hi ha enfrontaments amb guerrilles ètniques i grups armats.

A més, la junta militar manté un control estricte de la informació pública amb el bloqueig de xarxes socials com Facebook i WhatsApp, la prohibició d'ús de xarxes privades virtuals (VPN) i el veto a la premsa independent i a les ONGs.

El relator de l'ONU per a Birmània, Tom Andrews, ha instat els governs a "rebutjar les eleccions simulades" i acusa l'exèrcit de coaccionar els ciutadans perquè votin "sota amenaces de presó per als qui s'abstinguin".

"Aquesta no és una sortida a la crisi, és un estratagema que perpetuarà la repressió, la divisió i el conflicte" 

Per la seva banda, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), el partit que governava el país fins al cop d'estat, resisteix des de l'exili després de ser il·legalitzat per la junta, que va empresonar diversos dels seus representants.

Representants del partit a l'ombra han denunciat que aquests comicis són "una farsa" i que molta gent "no vol votar" perquè tem els militars.

Les eleccions afecten 498 dels 664 escons del Parlament bicameral, ja que l'exèrcit n'elegeix el 25% per potestat constitucional. Un total de 57 partits participen en aquests comicis, però només 6 són de caràcter nacional. 

Gairebé 5 anys del cop d'estat

El cop d'estat es va cometre el febrer del 2021. Per ocupar el poder per la força, l'exèrcit va argumentar un suposat frau a les eleccions que hi havia hagut feia 3 mesos. 

Un cop al poder, l'exèrcit va detenir diversos membres del govern democràtic, entre els quals hi havia la líder i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, a més de diversos polítics i activistes.