Procrastinació: eines per gestionar millor l'energia i trucs per fer avui el que deixaries per demà
La saviesa popular ja ens adverteix amb la dita: "feina feta no fa destorb", i ens aconsella que "el que puguis fer avui no ho deixis per a demà". D'això se'n diu procrastinar, una paraula lletja que en la nostra societat no vol dir res de bo.
El significat d'aquesta paraula, estranya i difícil de pronunciar, és clar: ve del llatí, pro=per i cras=demà, és a dir "deixar per a demà".
Però el que era valorat com a positiu a l'antiguitat, quan Aristòtil i Sèneca instaven a la reflexió, en el món capitalista i neoliberal en què vivim, és sinònim de mandra, d'ineficàcia i de fracàs.
Una creença ben arrelada que ha empitjorat al llarg de la història: a l'Edat Mitjana es veia com un pecat capital, durant el Renaixement i la Il·lustració es va associar a l'ús racional del temps i en la revolució industrial es va traduir en improductivitat i un obstacle al progrés econòmic.
N'han parlat i ho han estudiat científics, psicòlegs, filòsofs i economistes, perquè la procrastinació per a uns és un mecanisme del cervell, per altres, un comportament que cal ajustar; per als filòsofs, un plantejament vital i per als últims, un problema de productivitat.
Amb tot, ningú vol procrastinar i tothom vol trobar la manera d'evitar aquest comportament. El psicòleg i neurocientífic, Miquel Nadal, especialista en gestió del temps i neuroproductivitat, ens fa veure que tot plegat té relació amb les creences personals i socials, i la solució no està tant amb la gestió del temps sinó amb la gestió de la nostra energia.
Què és procrastinar
Poc o molt tots procrastinem. Un 95% de la població ho fa, però hi ha un 20% que són procrastinadors crònics, això pot comportar greus efectes negatius en àrees importants de la vida com la feina, la salut, les relacions, diu el psicòleg Jayson Moran, del Trinity College de Dublín. La procrastinació pot ser també un símptoma en malalties com la depressió, l'esquizofrènia o el TDAH.
En general, molts autors tendeixen a fer classificacions segons el perfil del procrastinador que es poden resumir en dues:
- per por de fer-ho malament, de no ser capaços... o que no prioritzen i no saben dir que no, i senten angoixa i culpa.
- per avorriment, per falta de motivació o recompensa. Entre aquests hi ha qui ho deixa per a última hora perquè creu que amb la pressió actua més de pressa i millor o el que creu que no li pertoca o té altres coses més interessants per fer.
Alguns també distingeixen entre els que fan una procrastinació activa --la que ho fa d'una manera totalment conscient--, i la passiva --que posposa l'acció amb una excusa inconscient: "ara quan acabi de fer això m'hi poso" o "quan ho tingui tot preparat ho faré".
Això no explica per què procrastinem, diu Nadal. Només són les excuses que ens posem conscientment o inconscientment.
Ens justifiquem amb raons externes i les raons solen ser internes.
El psicòleg diu que poden ser símptomes del que no funciona a la nostra vida i del que ens frena per avançar: "Quan tens una vida que no t'agrada, no estàs bé a la feina o no estàs d'acord amb la gent, és molt més fàcil que procrastinis".
Considera que té a veure amb les expectatives, entre el que voldries fer i el que estàs fent o has de fer. Això es pot aplicar a una tasca, a prendre una decisió o a qualsevol àmbit de la nostra vida.
"L'objectiu del cervell és estalviar energia i sobreviure" i, per tant, diu, "és normal que intenti rebaixar la intensitat i que anem endarrerint les coses". És un comportament que actua com un autosabotatge que paradoxalment ens protegeix.
Un estudi de la Universitat de Kyoto ens revelava a principi d'any, el perquè d'aquest mecanisme natural de protecció, que no depèn de la nostra força de voluntat, de la mandra o una falta de motivació, sinó de la química i de dos sistemes neuronals diferents: un que valora l'esforç i el risc emocional o perill de fer una tasca, i un altre que pren la decisió de fer-la o no.
Com saber per què procrastinem? Anar a l'arrel del problema
Per entendre-ho de debò, Nadal diu que hem d'anar a l'origen d'aquestes excuses i les emocions que sentim quan deixem les coses per a més endavant o no ens decidim a abordar-les.
1. Identificar l'estrès emocional
Què sentim quan procrastinem? Por, culpa, ansietat, frustració...? Per què ens escudem darrere el perfeccionisme, per què no ens creiem capaços? Per què prioritzem abans els altres que nosaltres mateixos?
La resposta es troba en la nostra mentalitat que es compon de diversos pòsits que anem acumulant.
- Creences familiars: valors que ens han inculcat des de petits. "No pots fallar", "no pots decebre els altres", "has de ser responsable"...
- Creences socials: valors que ens transmet la societat actual. "Demorar les coses és de mandrosos i fracassats", "l'important és ser eficient i productiu", "no tens valor social"...
- Repressió emocional, l'autorepressió que ens imposem. "Has de prioritzar els altres", "les coses s'han de fer bé", per ser una bona mare, un bon treballador...
- Subconscient: tot allò que hem viscut i emmagatzemat a la vida i ens ha deixat empremta i ens condiciona. Es reflecteix en un malestar que sentim.
Aquestes raons ens poden portar a un bucle de procrastinació que retroalimenta les nostres creences personals negatives i no ens deixa avançar.
Quan abordes la procrastinació i grates una mica trobes moltes de les raons que hi ha darrere del nostre comportament
2. Identificar l'estrès físic
Cal identificar l'estrès que afecta totes les àrees de la nostra vida, com la sobrecàrrega de feina, familiar o personal. "Una persona cansada procrastina més", diu el psicòleg.
3. Tenir claredat: què volem i on volem arribar
Un cop sabem per què procrastinem hem de canviar els factors que ens frenen i determinar el nostre objectiu per saber com arribar-hi: "Hi ha moltes persones que procrastinen perquè tenen 'un cacau mental' que no saben per on començar i es demoren en tot".
Segons el neuropsicòleg hem de negociar amb la nostra ment.
- Un diàleg mental. "Un diàleg entre tu i el teu cervell", que segons Nadal és millor fer en veu alta i mentre caminem o fent meditació perquè ens ajuda a enfocar-nos. "Enraonar-nos d'una forma diferent canvia el relat mental".
- Canviar el relat, de les nostres creences, de les pressions que tenim o del que creiem negatiu i canviar-ho a poc a poc per aplanar el camí d'obstacles.
Gestionar millor el temps o la nostra energia?
Sèneca deia que "no ens atrevim a fer moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les". Rita Emmett, autora del best-seller "El manual del procrastinador", diu que "no són les ganes sinó l'autocontrol el que més empeny a fer les coses" i que "la por i l'ansietat de fer una feina o tasca consumeix més temps i energia que fer-la".
També el filòsof John Perry, autor de "La procrastinació estructurada" (2011) i "L'art de la procrastinació" (2020), assumeix aquest comportament i assegura que per procrastinar amb intel·ligència s'han de fer "tasques útils que semblin prou importants per no fer aquelles que són més importants".
Nadal, segons les noves tendències, ens diu que no es tracta d'enfrontar-s'hi o de força de voluntat, ni tan sols de saber planificar el temps, sinó que té a veure amb la nostra energia i la millor manera d'utilitzar-la.
La nostra societat es regeix pel temps, però els dies només tenen 24 hores i cadascú té una percepció del temps diferent.
"Per mi el temps té un valor baix, és un valor mètric", diu Nadal. La idea és que una hora no sempre equival al mateix, sinó que el que li dona valor és el que fas, l'energia que hi apliques. "És subjectiu", diu.
La nostra energia canvia durant el dia i no és la mateixa quan ens llevem que al vespre.
Moltes vegades no estem procrastinant, és que no tenim prou energia per fer aquella tasca.
Per exemple, si volem estudiar anglès i ho fem a les 8 del vespre, quan estem cansats de la feina, no n'aprendrem o ens costarà molt més. "Et sentiràs malament i no voldràs continuar. Ho estàs fent en una hora que la teva energia és nefasta", diu Nadal.
Aquí intervenen aspectes físics que hem de cuidar com el descans --el cicle i la qualitat del son---, els cicles circadiaris --el nostre rellotge biològic--, i el cronotip -- les hores que som més actius--, que regulen la capacitat d'atenció.
"Les persones en general estan actives entre les 5 del matí i les 11 de la nit i durant aquest temps només estem al 100% durant dues o tres hores". O sigui, hauríem de fer les coses més importants en aquestes dues o tres hores, més favorables i deixar les més fàcils per a quan no tinguem tanta energia.
Tenir una planificació biològica de les tasques de feina i obligacions i del temps que dediquem a la salut, l'oci, i les relacions socials seria ideal, però difícil de dur a la pràctica. Per això comptem amb algunes eines i trucs.
Les eines i uns quants trucs
Què podem fer per no caure en el parany de procrastinar ara que en sabem tantes coses.
Llista de coses
Molts fem llistes i solen ser molt llargues. Nadal recomana:
- Fugir dels grans objectius a llarg termini i concretar-los en tasques i objectius més curts i assequibles.
- Treure coses de la llista un cop a la setmana. El que solem fer és afegir-ne, però el fet d'esborrar-ne ens obliga a valorar-les. Malgrat que ens sembli una renúncia en realitat és una tria d'allò que podem prescindir i alleuja la sobrecàrrega.
- Objectius factibles, tant per la feina com personals. També aconsella posar-hi un titular per reenfocar-nos en el més important del dia si ens despistem.
La llei del 3
A l'hora de prendre una decisió no posar més de tres opcions.
"Sobretot en les generacions més joves ens trobem que cada cop els costa més prendre decisions", en la societat més informada de la història però amb més opcions disponibles. I això ens bloqueja.
Evitar estímuls forts quan ens llevem
Llegir notícies o entrar a les xarxes socials un cop ens llevem "genera estrès oxidatiu que ens envelleix" i "l'envelliment ens fa més lents, tenim menys ganes de fer coses i procrastinem més", raona Nadal.
Llei de la inèrcia
Començar una feina durant un minut ens fa venir ganes de continuar i avancem més, i més ràpid.
Preescalfament i tasques petites
Nadal recomana escalfar el nostre cervell amb tasques curtes i finites, com endreçar el despatx.
També centrar-nos en tasques petites que comencin i acabin en 10 minuts. Estimula el cervell i ens ajuda a avançar.
La pregunta poderosa
Per evitar desviar-nos de l'objectiu, és bo preguntar-nos de tant en tant si això que estem fent ara mateix ajuda a aconseguir l'objectiu del dia?
Si la respost és "sí", vas bé, no hi ha cap problema a procrastinar una mica perquè tots hi tenim dret i descansar és bo. Si és "no", canvia de tasca.
Finalment, Nadal també ens recomana també dedicar una estona al dia a crear
Procrastinar no sempre és dolent
Es procrastina més ara que abans, segons constata Nadal, i destaca que els nostres fills estan aprenent d'uns pares que són els més procrastinadors de la història.
Actualment, diu, un 70% de les persones tenen un quadre d'ansietat generalitzada. "És molt comparat a fa 20 o 30 anys".
Fa quatre dies que tenim xarxes socials i n'estem aprenent encara. No estem adaptats
Però comença a haver-hi una regressió en aquesta tendència. El psicòleg Adam Grant, expert en productivitat, defensa que ajornar una tasca fa madurar les idees i permet trobar solucions més originals que les de sempre.
La procrastinació també es relaciona amb les persones més creatives i també les més intel·ligents perquè valoren des de diversos punts de vista les opcions que tenen.
Nadal és optimista i pensa que amb aquestes noves tendències la situació actual es pot revertir: "Això ens acabarà portant a una cosa positiva o a l'extinció", diu amb humor. "A vegades exigim a la humanitat que canviï en un període molt curt".