Projecte d'ampliació de la reserva natural marina de Cervera i Banyuls
La Costa Vermella és el vessant nord català de la Costa Brava. Una part d'aquest litoral està sotmès als efectes de la pressió turística i és per això que allà es limiten algunes activitats. Una de les zones més protegides correspon a la reserva natural marina de Cervera i Banyuls.
Aquesta reserva està gestionada pel Consell Departamental, que des de fa uns anys treballa per ampliar aquest espai. Avui dia hi treballen de forma permanent sis persones, a les quals se sumen cinc més la temporada d'estiu. La seva missió és sensibilitzar la població i fomentar així el respecte de les normes mediambientals.
Els orígens de la reserva
Aquesta reserva marina va ser creada l'any 1974 i es va convertir en la primera zona protegida marítima de l'estat francès.
Aquest reconeixement es va aconseguir gràcies a la presència de l'Observatori Oceanològic de Banyuls de la Marenda. De fet, avui dia aquest centre de recerca científica és el límit nord de la reserva que s'estén, cap al sud, fins al cap de Perafita, al terme municipal de Cervera de la Marenda.
L'objectiu era preservar la biodiversitat enfront dels danys causats per la sobrepesca, el turisme i la pol·lució. L'evolució de la situació, i de la llei i la reglamentació s'ha anat adaptant a les necessitats.
Quins resultats es veuen?
Més de 50 anys després, es pot comprovar els beneficis que hi ha gràcies a la multiplicació de les espècies presents, sobretot meros, coralls i posidònia.
Frédéric Cadène, conservador de la reserva marina, compara la fauna i la flora submarina dins i fora del perímetre de protecció: "Les espècies són més grans i es reprodueixen més fàcilment"
Tenim un verdader efecte reserva
I és aquesta experiència de cinc dècades el que es vol presentar per justificar un projecte d'ampliació d'aquesta reserva marina coincidint amb la voluntat del govern francès d'incrementar les seves zones de protecció del medi ambient.
El projecte d'extensió
Actualment, la reserva ocupa el litoral entre Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda, però sense incloure-hi cap dels dos nuclis.
L'extensió es preveu fins al cap de Biarra, al nord, i fins al cap de Cervera, al sud, pràcticament el límit fronterer amb Portbou.
La superfície marina de la zona protegida passaria de les actuals 650 hectàrees a 1.680; és a dir, gairebé el triple.
Els darrers mesos s'han organitzat diferents reunions i intercanvis amb totes les parts per trobar un equilibri entre els diferents usos, com la pesca –tant professional com de lleure–, el submarinisme, el bany o les passejades amb vaixell.
Aquesta concertació, si bé no era un tràmit obligatori, sí que era una voluntat per trobar consens màxim.
Finalment, caldrà concretar l'extensió mitjançant un decret ministerial que, previsiblement, podria arribar a principis de l'any vinent.
Col·laboració amb el cap de Creus
El fet que la futura zona protegida arribi fins gairebé a la frontera amb Portbou incita els responsables a enfortir encara més la cooperació transfronterera.
Frédéric Cadène, el conservador, assenyala que ja col·laboren regularment amb els científics catalans per estudiar les connexions entre les espècies que es desplacen de la zona del cap de Creus fins a la reserva marina.
El batlle de Cervera de la Marenda, Christian Grau, encara va més lluny: "Em sembla que l'albera marítima va d'Argelers fins al cap de Creus, i més enllà: fins a Roses. El medi ambient no té fronteres"
Per Grau, tot va lligat, pensa que si desapareix la biodiversitat també desapareixerà l'economia turística.