Projecte pioner per tractar persones amb trastorns mentals greus: "Elles han cregut en mi"
L'Hospital del Mar i el Departament de Salut fan un pas més en el canvi de model d'atenció a les persones amb problemes de salut mental greu amb la posada en marxa del nou Espai Àgora Salut.
Situat al centre de Santa Coloma de Gramenet, la iniciativa acompanya i ofereix suport en el procés de recuperació de la persona en l'entorn comunitari, a diferència del model d'hospitalització de llarga estada psiquiàtrica.
Es tracta d'un projecte pilot innovador en salut mental a Catalunya i s'emmarca dins de les línies estratègiques del desenvolupament del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya.
"L'Espai Àgora Salut és flexible, acollidor, de baixa exigència. Un punt de trobada i de vincle entre les persones i els professionals que en fan el seguiment", explica Maria Roviralta, infermera de salut mental i coordinadora de la Unitat Funcional de Recuperació i Projecte de Vida de l'Institut de Salut Mental de l'Hospital del Mar.
Roviralta forma part de l'equip de vuit persones integrat per una psiquiatra, una infermera, una treballadora social, una terapeuta ocupacional i quatre integradors socials, que formen la unitat dins la qual s'emmarca el projecte. Amb l'obertura del nou espai, se suma a l'equip un agent de suport entre iguals, amb formació específica, que col·labora amb la resta de professionals.
Dels llits de llarga estada a l'atenció integrada
La unitat va iniciar el seu camí l'any 2023 dins l'estratègia per reconvertir els llits de llarga estada psiquiàtrica i afavorir una atenció integrada, comunitària i orientada a la recuperació. Ara mateix hi ha disset persones en seguiment, que ja poden gaudir d'aquest nou espai. S'hi poden presentar sense necessitat de demanar hora, en cas que vulguin contactar amb l'equip de la unitat o, simplement, passar-hi una estona.
N'hi ha quatre més en funcionament en aquests moments: un a Cornellà vinculat al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu; un a Reus, depenent de l'Institut Pere Mara, i dos més a Martorell i Sant Boi de Llobregat, que depenen de la Fundació Hospitalària.
Els professionals de l'equip han contribuït al disseny de l'espai amb l'objectiu de crear un entorn acollidor, de confiança i confort que promogui el benestar i el vincle comunitari. És com una llar oberta en un horari molt ampli, de dilluns a divendres, on no cal demanar hora i on poden fer un cafè, posar en pràctica una recepta de cuina, llegir, veure la tele o jugar a jocs de taula.
I sempre acompanyats, tant per altres usuaris, com per família o amics que hi vulguin anar amb ells, així com pels professionals. "Aquí els donem eines per passar una bona estona, per descobrir què volen fer amb la seva vida, però també per aprendre a tolerar els mals moments, les ganes de plorar, la ira", precisa Rubén Borràs, un dels integradors socials.
Seguiment clínic i acompanyament social
Ara mateix s'hi atenen 17 persones, a qui s'acompanya tant des del punt de vista clínic, amb el seguiment dels fàrmacs i les consultes, com social. I és que la treballadora social, els integradors i la terapeuta ocupacional els acompanyen, sempre des de les decisions que va prenent l'usuari, a fer totes aquelles gestions que afavoreixin la seva autonomia: cercar una llar adequada, triar activitats d'oci, tramitar ajudes socials i recursos que els puguin fer falta.
I tot ho fan en xarxa amb els metges de capçalera, família, amics, veïns. "De fet, podem dir que el 80% de la nostra feina la fem al carrer, acompanyant-los on faci falta, explica Roviralta. La treballadora social Laia Benavides afegeix que "és molt important que mentre siguin aquí amb nosaltres els ajudem en tot el que faci falta perquè quan ja no hi siguem hi hagi continuïtat de tots aquests suports, i que acabin sent tan autònoms com sigui possible".
L'objectiu últim de tot aquest canvi de mirada en l'abordatge de la salut mental és que s'eviti la institucionalització de les persones amb trastorns de salut mental greus.
"Jo, quan estava ingressada i me n'anava al llit, m'imaginava casa meva, el meu llit, i ara finalment ho he aconseguit", diu orgullosa la Mari Carmen, a qui ja han donat l'alta després de molts anys d'entrades i sortides continuades en centres psiquiàtrics. Ara viu sola i està estabilitzada, però continua en contacte amb tots els professionals que l'han ajudat i se sent molt a gust a l'Àgora.
És el mateix que li passa a l'Emma, que viu en una pensió, té feina des de fa uns mesos i conserva el vincle amb la seva filla gran, que li ha fet costat en tot moment: "Pensava que mai me'n sortiria, que mai estaria bé, però elles han cregut en mi i m'han donat molt suport", explica molt emocionada.
Diversos testimonis que, segons els responsables de la unitat, reforcen la idea que "el fet de tenir un problema de salut mental no vol dir que no puguis tenir un projecte de vida", assegura Roviralta.