Pronatalisme, el moviment global que ressorgeix a l'empara de l'extrema dreta

Abans de casar-se, en Malcolm i la Simone Collins van dir que volien tenir fins a 13 fills. Ara ja en tenen quatre i busquen el cinquè, tots per fecundació in vitro i nascuts per cesària. El matrimoni lidera un parell de fundacions als Estats Units, Pronatalist i The Collins Institute, per promoure uns valors tradicionals de família que cada cop tenen més seguidors.

És el que es coneix com a pronatalisme, un moviment que no és nou, però que ara ressorgeix emparat per l'administració de Trump i l'estela MAGA, la sigla del conegut eslògan "Fem que Amèrica torni a ser gran".

La filòsofa Montserrat Crespín, professora al departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora d'ADHUC --el Centre de Recerca Teoria, Gènere i Sexualitat de la UB-- explica a Catalunya Ràdio que és una doctrina "que defensa una sèrie de polítiques d'augment de la població que sobresurten en moments crítics".

"És una ideologia que reapareix en moments en què hi ha sistemes autocràtics, dictatorials i totalitaristes."

La idea de base és com més fills millor, però el rerefons té més matisos polítics, econòmics i socials. Dos dels pilars ideològics del moviment són la misogínia i el racisme, fonamentats en un profund sentiment nacionalista.

D'una banda, el pronatalisme evoca els rols tradicionals de gènere, en què el paper de la dona es redueix a l'àmbit domèstic i a tenir cura dels fills. De l'altra, hi ha el supremacisme blanc, que tem quedar-se en minoria davant de la població nouvinguda.

Diego Badell, professor lector de relacions internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professor associat a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), resumeix l'argumentari xenòfob explicant que "polaritza la societat entre nosaltres i ells, i aquí la gran majoria dels damnificats són les persones immigrants; és l'altre, és el diferent."

"Un moviment pronatalista sense ser racista no s'entén: tu el que has de fer és protegir la teva nació contra l'altre."  

Crespín coincideix amb aquesta lectura supremacista del pronatalisme, que promou el naixement d'individus amb determinats trets que pertanyen a la població blanca. Per tant, aquesta doctrina sempre va lligada a la limitació dels moviments migratoris per evitar que entri al país el que es considera població no autòctona.

L'experta també assenyala l'eugenèsia liberal i el classisme de les persones que comparteixen aquesta ideologia: "Ells pertanyen a una elit social i, per tant, disposen d'uns mitjans econòmics que fan que es puguin permetre que ella no hagi necessàriament de deixar a un costat el desenvolupament de la seva professió. Però clar, això és una elit, i ells estan parlant per a tothom."

Actualment, els Estats Units són l'epicentre del pronatalisme, i un dels seus màxims exponents és Elon Musk. El magnat té 14 fills reconeguts --el primogènit va morir amb setmanes de vida-- amb quatre dones diferents, molts dels quals han nascut d'embarassos múltiples fruit de tècniques de reproducció assistida.

 

El president de la fertilització

Una de les primeres incomptables ordres executives que ha firmat Donald Trump des que ha tornat a la Casa Blanca és la d'ampliar l'accés a la fecundació in vitro i rebaixar-ne el cost. Malgrat que aquesta tècnica genera recels entre alguns republicans, n'hi ha molts altres, com els líders tecnològics de Silicon Valley, que la veuen amb bons ulls.

Crespín parla de "tecnopronatalisme" per referir-se a la nova onada del moviment, que durant el segle XX van practicar països tan diversos com l'Alemanya nazi, el Japó o els Estats Units i Suècia fins a la dècada dels 1970.

"Els principis ideològics, polítics i econòmics [del pronatalisme] interactuen amb el que són els avenços científics i tecnològics dels últims anys."

Més enllà de facilitar l'accés a les tècniques de reproducció assistida, Donald Trump ha promocionat altres polítiques, com dificultar l'accés a l'avortament. Malgrat que el president nord-americà mai ha assumit com a pròpies les reformes conservadores plantejades pel Projecte 2025, la seva administració ha implementat un terç de les polítiques de salut reproductiva.

Segons Badell, el dret a l'avortament és l'exemple paradigmàtic, ja que al capdavall "els moviments natalistes són sobretot de caràcter misogin i volen extreure, dins de la democràcia liberal, el dret de la dona a decidir per si mateixa."

"Al final, tot aquest moviment el que vol és recuperar aquest dret per decidir i que la dona únicament sigui procreadora."

Els especialistes alerten de les conseqüències sobre la salut pública d'intervenir sobre els drets reproductius de les dones. També d'aquelles que viuen als països del Sud Global, que es veuen especialment afectades per les retallades de l'administració Trump, que pràcticament han desmantellat l'Agència Oficial per al Desenvolupament dels Estats Units (USAID, per les seves sigles en anglès).

 

Moviment global, també a Europa i Rússia

El pronatalisme és un moviment que va més enllà de polítiques de dretes o esquerres. Segons Crespín, són els estats els que decideixen les polítiques reproductives, que poden anar des de l'augment de la població fins a la política del fill únic, que durant anys va imperar a la Xina per fer un control de la població.

"Els estats prenen decisions legislatives respecte a la qüestió reproductiva. Més que una qüestió merament ideològica és una qüestió de política d'estat."

El pronatalisme és un moviment transnacional que s'estén arreu del món, sobretot en països governats per l'extrema dreta. Badell destaca que els seus impulsors estan molt ben mobilitzats i han estat capaços de crear una agenda comuna per combatre una sèrie de polítiques i uns valors universals que denuncien que han estat imposats en un món global.

"L'extrema dreta dels Estats Units està molt connectada amb l'extrema dreta russa, i hi ha un escenari paradigmàtic que és la capacitat de donació econòmica d'aquests moviments amb efectes al Parlament Europeu, per exemple", explica Badell.

A Rússia, segons informa la corresponsal de 3Cat a Moscou, Cristina Solias, el Kremlin ha promogut tot tipus de mesures per intentar pal·liar la caiguda de la natalitat, que ha baixat en picat, a nivells del segle XVIII. Una crisi demogràfica que s'ha agreujat encara més per la guerra. Precisament, Crespín recorda que la disponibilitat de soldats i mà d'obra estan en l'origen d'aquest moviment.

A Europa, també hi ha casos de lideratges autoritaris que es fan seves les tesis del pronatalisme, com el Partit Llei i Justícia, que fa poc ha guanyat les presidencials a Polònia. Però un dels casos paradigmàtics és l'Hongria de Viktor Orbán. Justament fa unes setmanes, una multitudinària marxa de l'Orgull pels carrers de Budapest va desafiar la prohibició del primer ministre hongarès.

La croada del pronatalisme contra les polítiques de gènere no només té les dones en el punt de mira, també discrimina el col·lectiu LGTBIQ+. Badell explica que és així perquè la diversitat no entra dins de l'ideal de "bon ciutadà" que han creat:

"El bon ciutadà forma part de la 'machosfera', que al final és un moviment misogin, sobretot present en homes joves, i que té una visió neoconservadora pel que fa al rol de gènere i sexualitat."

Una manera d'identificar aquells països amb tendències pronatalistes és saber quins són els que subscriuen el Consens de Ginebra, un document en contra de l'avortament firmat el 2020 per 30 països que s'hi van comprometre en nom de la llibertat, la justícia i la democràcia.