Prop de 2.000 persones dormen al carrer a Barcelona, un 43% més que fa dos anys

De 1.384 persones dormint als carrers de Barcelona a prop de 2.000, en només dos anys. Un informe de la Fundació Arrels revela que és la xifra més alta registrada mai fins ara, i representa un 43% més que el recompte fet el desembre del 2023. 

Tot i ser una dada de mínims --l'entitat assenyala que no han pogut arribar a totes les zones de Montjuïc o punts apartats de la Zona Franca o els barris d'Horta o Bon Pastor--, la xifra supera les estimacions de l'Ajuntament de Barcelona, que aquest novembre quantificava en 1.784 les persones en aquesta situació. 

Per primer cop, el recompte que es va fer la setmana passada ha inclòs les persones que dormen a l'aeroport del Prat, una seixantena. 

El sensellarisme a la capital catalana, per districtes 

A diferència de fa dos anys, Ciutat Vella ja no és el districte de Barcelona on hi ha més persones dormint al carrer. Mentre que en el recompte del 2023 la Fundació Arrels xifrava en 339, el 24%, les persones vivint als carrers d'aquest districte, ara al capdavant hi ha Sants-Montjuïc, amb prop de 500 persones, un 134% més que fa dos anys. 

En segona posició se situa l'Eixample i, en tercer lloc, Ciutat Vella. En 8 dels 10 districtes de la capital catalana hi ha més sensellarisme respecte a fa dos anys. 

En aquest sentit, la Fundació Arrels subratlla que "moltes persones que s'estaven al centre de la ciutat ara s'han desplaçat a zones més aïllades, en part també per les polítiques a l'espai públic". 

Arrels assenyala que aquest fet "afecta el dia a dia de les persones que viuen al carrer, perquè els recursos socials són més lluny i hi ha menys xarxa veïnal". 

Les mesures que demana la Fundació Arrels 

Per fer front a aquesta situació, la Fundació Arrels demana, entre altres mesures, "més inversió en habitatge públic" perquè les persones que dormen al carrer puguin accedir a un pis de la mesa d'emergència social. 

També proposa "obrir més espais de baixa exigència i impulsar polítiques proactives d'empadronament". Finalment, també reclama que "es deixi de criminalitzar el col·lectiu" i que s'impulsi la llei contra el sensellarisme, que s'està tramitant des de fa quatre anys al Parlament.