Prostitució: el repte de detectar el tràfic de dones explotades sexualment

Set furgons d'intervenció policial, desenes d'agents i un dispositiu pensat per sorprendre el local en plena activitat. L'escena transmet contundència, però també revela una de les paradoxes d'aquest tipus d'operatius: la necessitat de ser discrets contrasta amb un desplegament que difícilment passa desapercebut. La policia hi entra per detectar possibles situacions de tràfic de persones, un delicte que sovint s'amaga darrere dinàmiques complexes i silencioses.

Podria ser qualsevol club de qualsevol punt de l'Estat. El Cos de Policia Nacional fa inspeccions periòdiques en locals de pública concurrència. Els amos d'aquests locals, els treballadors, les dones que es dediquen a la prostitució, ho saben i són conscients que, en qualsevol moment, s'hi poden presentar. Un equip de TV3 acompanyem la brigada d'Estrangeria de la UCRIF de CNP, una trentena d'agents, a un club de la demarcació de Barcelona. 

A l'interior, els agents identifiquen 35 dones, prop de cinquanta clients i dotze treballadors. Els agents els separen en tres grups: les dones es queden a la sala principal, els homes al soterrani i els treballadors en un lateral de la barra. 

És en aquest moment quan comença la part més delicada de la intervenció: escoltar les dones i oferir-los una via de sortida si són víctimes d'explotació. Segons la policia, aquests dispositius són clau perquè les afectades puguin percebre els cossos de seguretat com una ajuda i no com una amenaça. Però la realitat és que denunciar, en un espai sense intimitat i sota la pressió del moment, és molt difícil.

Protocols per detectar víctimes de tràfic i explotació sexual

Un grup d'agents habilita espais reduïts i improvisats per parlar individualment amb les dones, amb el suport d'un qüestionari. Se'ls pregunta per les seves condicions de vida, l'activitat que desenvolupen, els honoraris, els percentatges que paga el local i els beneficis de les begudes. 

Tot seguit, també s'aborden qüestions personals com l'origen, la situació jurídica, els recursos econòmics o la manera com han arribat al local. L'objectiu és generar, en poc temps, un clima de confiança que permeti detectar possibles situacions de vexació, coacció o manca de voluntarietat. 

En el cas que es produeixi una declaració d'aquest tipus, s'activa una entitat que dona suport a les víctimes de tràfic: la Fundació Apip-Acam, especialitzada en aquest tipus de situacions i que des de fa anys treballa ajudant dones a sortir i superar situacions d'entorns de prostitució i explotació sexual. 

Una necessitat econòmica 

Quan accedim a parlar amb les dones, les testimonis mostren una realitat plena de matisos. Algunes dones expliquen que han arribat al club empeses per la necessitat econòmica, per la dificultat d'accedir a altres feines o per situacions administratives irregulars. 

Asseguren que hi són voluntàriament, però també deixen entreveure que, si tinguessin alternatives reals, no farien aquesta feina. En els últims anys, el perfil ha canviat: els milers de dones de l'Europa de l'Est han deixat pas majoritàriament a dones procedents de Sud-amèrica, especialment de Colòmbia i Veneçuela, un reflex dels fluxos migratoris i de les desigualtats globals.

És en aquesta frontera difusa entre la parella, la família i el proxeneta on apareixen les pressions més difícils de detectar. No sempre hi ha violència explícita. Sovint hi ha control, dependència econòmica o figures que les acompanyen, les porten i les recullen. Una xarxa invisible que complica identificar quan hi ha explotació.

La Fiscalia especialitzada en tràfic de persones i explotació sexual 

Hi ha un abans i un després de la pandèmia del 2020. Des d'aleshores, una part important de la prostitució s'ha desplaçat cap a pisos prostíbul i habitatges clandestins, espais que afavoreixen la invisibilitat i la impunitat de les activitats delictives. 

Moltes d'aquestes dones provenen d'entorns molt humils i arrosseguen una necessitat urgent d'ingressos per sostenir les seves famílies. 

La captació sovint es produeix als països d'origen. Se'ls ofereix viatjar a l'estat espanyol amb la promesa de guanyar diners ràpidament i amb condicions aparentment dignes. Tanmateix, segons explica la fiscal delegada de Tràfic de Persones i Estrangeria a Barcelona i Catalunya, Pilar Izaguerri, que fa onze anys que és al càrrec, quan aquestes dones arriben, descobreixen una realitat molt diferent: situacions d'abús i d'explotació properes a l'esclavatge, sense capacitat per triar clients, horaris, ni llocs on exercir.

3CatInfo ha parlat amb Pilar Izaguirre:

Demostrar aquests delictes és especialment complex. Cal reconstruir tot el recorregut vital de la víctima: com va ser captada, traslladada, condicionada o intimidada. Aquest procés suposa un gran obstacle tant per a les dones com per a la Fiscalia, especialment tenint en compte el fort impacte emocional i traumàtic que han patit.

Per això, Izaguerri alerta que s'han reduït les campanyes institucionals per combatre-ho i que cal accentuar-les per reforçar la conscienciació social. Assegura que cal continuar transmetent que el tràfic de persones existeix, persisteix i continua sent un negoci lucratiu per a traficants i explotadors.

Darrere la prostitució, sovint hi ha històries de vulnerabilitat, precarietat i explotació que encara avui resulten difícils de visibilitzar.