"La tarda de Catalunya Ràdio"
"Puc desheretar el meu fill?" El que diu la llei, segons l'advocat Alejandro Ebrat
Les herències continuen generant molts dubtes, i un dels més habituals és si realment es pot deixar un fill sense herència ni llegítima. La resposta és menys intuïtiva del que pot semblar. El dret successori català estableix uns mínims obligatoris per als fills, però alhora contempla situacions concretes que poden reduir aquests drets o fins i tot anul·lar-los.
A "La tarda de Catalunya Ràdio", l'advocat Alejandro Ebrat explica en quins casos això pot arribar a passar, mentre que el periodista Albert Martín contextualitza el debat i analitza com les herències tenen cada vegada més pes en la desigualtat econòmica actual.
"Un bon testament és clau per evitar conflictes familiars i fiscals"
L'advocat Alejandro Ebrat remarca que fer un testament clar i actualitzat és essencial per evitar conflictes familiars i, alhora, per gestionar millor l'impost de successions. Recorda que, a Catalunya, la legítima dels fills és del 25%, una xifra molt més baixa que en altres comunitats de l'Estat, on pot arribar al 66%.
Tot i això, aquesta part mínima també es pot retirar en casos molt concrets; per exemple, quan es demostra una absència continuada de relació entre pares i fills.
Ebrat també destaca que existeixen eines jurídiques pensades per preservar el patrimoni dins de la família. Una de les més habituals és el fideïcomís de residu, una clàusula que permet que els béns passin directament als nets (o a altres descendents) i no als cònjuges dels fills en cas de defunció. D'aquesta manera, el patrimoni es manté dins de la línia familiar que el testador vol protegir.
Heretar… o no: què diu la llei catalana?
Alejandro Ebrat aporta claredat sobre alguns dels dubtes més habituals en matèria d'herències, un terreny on el desconeixement legal sovint alimenta tensions familiars.
Entre les qüestions que generen més inquietud n'hi ha una de recurrent: és possible deixar un fill sense herència ni llegítima segons la llei catalana?
1. A Catalunya, un fill sempre té dret a la llegítima… per defecte
La llegítima representa el 25% del total de l'herència i s'ha de repartir entre tots els fills. És un mínim legal obligatori que el testador no pot eliminar lliurement, tret que hi hagi una causa justificada reconeguda per la llei.
2. Però sí, es pot deslegitimar un fill
Ara bé, només en supòsits molt concrets i demostrables. El cas més habitual és la manca de relació familiar continuada entre pare i fill, però aquesta absència s'ha d'acreditar amb proves:
- correus electrònics o missatges
- actes notarials
- testimonis
- molts anys sense cap contacte
"A Catalunya això passa molt més del que us podeu imaginar. Hi ha fills que no van a veure els seus pares des de fa quinze anys."
3. Desheretar no és el mateix que deslegitimar
Són conceptes que sovint es confonen, però jurídicament no tenen res a veure:
- Desheretar vol dir deixar un fill fora del repartiment voluntari del patrimoni.
- Deslegitimar implica eliminar fins i tot el 25% que la llei li garanteix.
Consells pràctics per evitar conflictes amb les herències
Segons l'expert en dret successori Alejandro Ebrat, la majoria de conflictes familiars relacionats amb herències no neixen del valor del patrimoni, sinó de la manca de planificació i de previsió legal.
L'advocat destaca que una correcta estratègia en vida pot estalviar malentesos, llargues disputes i decisions preses a correcuita. Entre les seves recomanacions principals:
- Fer el testament amb temps: no esperar a una edat avançada; així es deixen clares les voluntats i s'evita confusió entre hereus.
- Definir i individualitzar els béns: especificar de manera precisa què correspon a cada hereu per reduir desacords posteriors.
- Planificar la fiscalitat dins la llei: aprofitar les possibilitats legals per optimitzar l'impost de successions amb temps i seguretat jurídica.
- Preveure situacions especials: tenir en compte mecanismes legals per a menors o persones amb discapacitat, com patrimonis protegits o designació de gestors de confiança.
"Després de Nadal augmenten les consultes sobre herències"
Després de les festes, molts despatxos registren un augment de consultes sobre herències i revisions de testaments. Alejandro Ebrat ho vincula a dues situacions que es repeteixen sovint: d'una banda, els àpats familiars, que concentren converses pendents i dinàmiques que durant l'any queden més diluïdes; de l'altra, el moment en què apareix el tema del repartiment, encara que sigui de passada, i això activa dubtes i inquietuds.
El resultat és que, amb l'inici d'any, hi ha famílies que decideixen ordenar papers, actualitzar voluntats i deixar instruccions per escrit abans que els desacords es converteixin en un problema.
Les herències com a motor de desigualtat
El corresponsal econòmic d'El Periódico, Albert Martín afirma que les herències s'estan convertint en un element central de la desigualtat econòmica.
Durant la conversa, assenyala que en països occidentals com França, Alemanya, el Regne Unit o el Japó, el volum de diners que es transmet entre generacions ha passat d'equivaler aproximadament el 5% del PIB a situar-se al voltant del 10%.
També destaca que, a Espanya, hi ha investigacions que atribueixen fins al 70% de la desigualtat al pes de les herències i no als ingressos obtinguts a través de la feina.
Per il·lustrar aquesta idea, Martín recupera una frase del professor Joel Díaz que, diu, resumeix bé aquesta realitat: "la nostra classe social no és la nostra, sinó la dels nostres pares".
Segons el periodista, heretar --o no heretar-- pot influir més en l'estatus econòmic d'una família que la trajectòria laboral o els salaris dels seus membres.