Puigdemont prepara el retorn aquest 2026, pendent d'Europa i el Constitucional

Haurà calgut esperar gairebé dos anys des de l'aprovació de la llei d'amnistia, però el 2026 apunta a ser l'any que es farà efectiva per als polítics que encara són a l'exili: Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín.

El principal actor perquè això sigui possible és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Ha d'emetre la primera sentència sobre l'amnistia, que s'espera per als primers mesos de l'any. Si l'avala, tots tres tancaran més de vuit anys d'exili a Bèlgica. 

Vuit anys amanits amb victòries judicials davant del Tribunal Suprem que fins ara no han estat suficients per aplanar-los el camí de retorn a Catalunya. La sentència del TJUE pot ser la primera que canviï les coses. 

Respondrà les qüestions prejudicials que li va plantejar el Tribunal de Comptes i l'Audiència de Barcelona. I la resposta més rellevant per als interessos de Puigdemont és la primera. En la sentència, el TJUE ha de dir si les despeses de l'1 d'Octubre són amnistiables o si no ho són, perquè lesionen els interessos econòmics de la Unió Europea. 

Com que el principal argument del Suprem per no amnistiar Puigdemont té a veure amb la malversació, una sentència a favor dels interessos de l'expresident deixarà amb poc marge el Suprem per mantenir l'ordre de detenció que pesa contra ell. 

I què dirà el TJUE? Les opcions estan obertes, però hi ha un indici que fa preveure una resolució favorable a l'aplicació de l'amnistia. És l'informe de l'advocat general, emès el novembre del 2025. Avalava el gruix de l'amnistia i diu que no s'havien lesionat les finances comunitàries. 

Al voltant de 8 de cada 10 sentències del tribunal van en la mateixa línia que l'informe de l'advocat general. 

L'opinió del Constitucional

Aquesta sentència hauria d'arribar en el primer trimestre de l'any. Però no implicaria necessàriament el retorn immediat de Puigdemont. Hi ha altres actors judicials que encara hi han de dir la seva. El primer, el Tribunal Constitucional. 

L'organisme presidit per Cándido Conde-Pumpido té sobre la taula encara el recurs d'empara de Puigdemont contra la decisió del Suprem de no amnistiar-lo. Conde-Pumpido ja ha insinuat que preferiria esperar la sentència del TJUE per emetre la seva. En el passat, el TC ja ha avalat l'amnistia i s'espera que la resolució vagi en el mateix sentit. 

Així, en la primera meitat del 2026, el TJUE i el TC ja s'haurien pronunciat. Si el TC ordena al Suprem aixecar les ordres de detenció i el TJUE ja ha dit que les despeses de l'1-O són amnistiables, Pablo Llarena tindrà poc marge de maniobra. 

Encara podria tornar al TJUE per confirmar que ha d'aplicar la sentència del TC, però la defensa de Puigdemont creu que el tribunal de Luxemburg ni tan sols entraria a estudiar la qüestió prejudicial, i remetria a la seva sentència inicial. 

El dubte de si agafarà l'escó

Després s'obrirà l'escenari polític. Puigdemont ha de decidir què fa amb el seu escó al Parlament, un cop tingui via lliure per ocupar-lo. Sembla poc probable que ho faci. Algunes veus dins del partit, com la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, el veuen recorrent Catalunya per preparar el terreny de cara a les pròximes eleccions. 

Puigdemont tornarà amb el repte de revertir la tendència negativa del seu partit a les enquestes. Junts per Catalunya perd terreny demoscòpic davant d'Aliança Catalana, però a la formació confien que el retorn del president serveixi de catalitzador. 

També caldrà veure com afecta la relació amb el PSOE, trencada des del mes d'octubre. Un cop a Catalunya, les possibilitats d'una reunió amb Pedro Sánchez creixeran. Així i tot, fins ara, des de Junts s'han mostrat satisfets amb la decisió de trencar.