Purga a la cúpula militar xinesa: de què és o no culpable el general Zhang Youxia?

El general Zhang Youxia ha estat els últims temps l'home de confiança de Xi Jinping al capdavant de l'Exèrcit Popular d'Alliberament i, per això l'hem vist reunir-se amb presidents com Vladímir Putin a la capital russa. 

Però ara està sent investigat per greus violacions legals i disciplinàries, eufemisme habitual per al càrrec de corrupció, el mal endèmic del ràpid enriquiment de la Xina. La campanya implacable de Xi contra la corrupció el va fer popular, però sobretot l'ha fet el dirigent xinès més poderós des de Mao, perquè li ha permès desfer-se de tots els rivals reals i els potencials, tant petits corruptes com els grans, "tant mosques com tigres." 

En conseqüència, les purgues d'alts dirigents no han estat inusuals. I els últims anys, la direcció de l'Exèrcit Popular d'Alliberament ha estat durament tocada. 

Si mirem la cúpula militar sorgida del XXè Congrés del Partit, celebrat l'octubre del 2022, dels set membres només en queden dos. Un és Xi i l'altre, l'encarregat de les qüestions disciplinàries. 

Per ordre de caiguda en desgràcia, tan sols un any després del Congrés, el 2023, la purga començava per Li Shangfu, ministre de Defensa, dos alts càrrecs més l'octubre del 2025 i, finalment, Zhang Youxia i Liu Zhenli.

Però d'entre tots aquests caps militars, Zhang Youxia destaca per molts motius. Era més que un alt comandament. De fet, Xi el va mantenir i promoure en el Congrés del 2022 a vicepresident primer de la Comissió Militar Central malgrat que ja sobrepassava l'edat de jubilació dins dels escalafons del poder xinès, els 68. 

En les poques imatges fora del hieratisme habitual de les desfilades i cerimònies oficials, al general Zhang se'l veia parlar amb Xi amb la confiança dels que es coneixen de tota la vida. 

Efectivament, tant Xi com Zhang són tots dos "prínceps rojos", és a dir, fills d'herois de la revolució maoista que va derrotar els nacionalistes de Chiang Kai-shek el 1949. Durant aquells anys de la guerra civil, el progenitor de Zhang va ser comandament del Primer Exèrcit de camp xinès, en el qual el pare de Xi era el comissari polític. 

No se sap si de petits Xi i Zhang eren particularment amics, però sí que tots dos es van criar en la mateixa època al complex on viu la cúpula comunista al centre de Pequín, Zhongnanhai, l'anomenada ciutat prohibida roja, contigua a l'antiga residència imperial. La pregunta inevitable que sorgeix és, doncs, per què?

Per què Zhang Youxia i per què ara? 

L'opacitat del règim xinès garanteix no haver de donar explicacions, però alhora desferma la debilitat humana de buscar una explicació, per inversemblant que sigui, a tot el que és desconegut. 

No existeix constància que ningú sentís trets dels suposats combats entre soldats fidels a Zhang Youxia i la guàrdia de Xi Jinping al voltant del museu militar de Pequín, a l'oest de la capital xinesa, en el que seria una temptativa de cop d'estat. 

Els rumors existeixen malgrat que, a la Xina del 2026, un incident armat en una zona habitada de Pequín hauria estat gravat per algun mòbil i, per més llarg i eficient que sigui el braç de la censura xinesa, alguna imatge s'hauria colat a les xarxes socials occidentals. 

També resulta impossible de confirmar però una altra de les informacions que corren sobre les causes de la purga de Zhang, que hauria filtrat als Estats Units informació sobre el programa de míssils xinès. Ho ha recollit el diari nord-americà The Wall Street Journal, que cita fonts coneixedores de l'afer.

Analistes militars fora de la Xina, nord-americans, no veuen clar que Zhang estigués en disposició ell sol de revelar secrets que normalment, perquè siguin utilitzables per l'enemic, estan parcialment distribuïts entre almenys dues persones, sense que un únic comandament pugui actuar ell sol. 

A part de mandataris com Putin, Zhang Youxia també era respectat pel gran rival de la Xina en el tauler geoestratègic mundial. El 2024, el conseller de Seguretat Nacional de l'administració Biden, Jake Sullivan, va visitar Pequín i va ser rebut pel general Zhang, de qui recorda el franc parlar. 

Segons unes declaracions de Sullivan recollides per The New York Times, no li va fer la impressió que fos algú que tingués por de parlar. A la conversa es va parlar de míssils, efectivament, diu Sullivan, però en termes generals, i no va ser un dels punts principals. 

Davant les especulacions generalitzades, el portaveu del Ministeri de Defensa xinès, Jiang Bin, reaccionava acusant Occident de menysprear els esforços xinesos per combatre la corrupció. "La decidida investigació i el càstig de Zhang Youxia i Liu Zhenli és un èxit de primer ordre en la campanya anticorrupció dins del Partit i de l'Exèrcit," concloïa Jiang en conferència de premsa.

Un editorial revelador

Però el cert és que l'acusació de corrupció perd sentit a la lectura de l'editorial del diari de l'Exèrcit Popular d'Alliberament sobre el cas. Diu: "Zhang Youxia i Liu Zhenli van trair greument la confiança i les expectatives del Comitè Central del Partit i de la Comissió Militar Central, van trepitjar i soscavar greument el sistema de responsabilitat del president de la Comissió Militar Central, van fomentar greus problemes polítics i de corrupció que van soscavar el lideratge absolut del Partit sobre l'exèrcit." 

Soscavar la responsabilitat del "president de la Comissió Militar Central"... No diu el nom, però el president de la CMC és Xi Jinping. 

A més del fet que l'editorial ja considera culpables Zhang i Liu, "trepitjar" l'autoritat de Xi du inexorablement a la jubilació, l'ostracisme o la presó, en general directament la tercera opció. 

Zhang era una figura reputada de l'exèrcit xinès. Els últims anys, sota la direcció de Xi, va aplicar el pla de modernització de les forces armades per fer-les més eficients, precisament quan creixen les rivalitats regionals i les ambicions xineses com a nova superpotència emergent. 

Per edat podia estar jubilat, però es podria dir que, per estatus i responsabilitats, Zhang estava en el seu "prime". Potser per això? Una altra de les hipòtesis, que el president xinès el podia començar a veure com un dirigent massa poderós, que pogués desviar-se de la submissió de l'exèrcit al Partit: "El Partit mana el fusell", en paraules de Mao Tse-tung. 

I què passa ara al camp de batalla? 

La Xina no està en guerra amb ningú, però el seu pressupost de defensa creix cada any per damunt del PIB i la modernització de l'Exèrcit Popular d'Alliberament és accelerada, per terra, mar i aire. 

I al capdavant d'aquesta modernització hi havia Zhang, un dels últims alts comandaments amb experiència de combat, encara que fos en la guerra del 1979 contra el Vietnam que, per cert, la Xina va perdre. 

Ara ja no podria ser així, donat el pes militar de l'Exèrcit Popular d'Alliberament. Però, en canvi, subsisteixen els dubtes de quan estarà preparat per a una operació de reunificació amb Taiwan per la força. Es parla del 2027.

Seria aquest un punt de fricció entre els militars i la direcció política que hagués fet caure Zhang? Una hipotesi més. Amb la cúpula militar escapçada, què passa doncs amb Taiwan? 

"A mitjà i llarg termini, l'ús de la força per part de la Xina és més probable, si s'aixequen les barreres de contenció a Xi Jinping", sosté John Lee, investigador principal al Institut Hudson de Sydney. 

És a dir, a diferència del fins fa poc experimentat i influent Zhang, els oficials més joves no tenen capacitat per dissuadir Xi Jinping de la via militar malgrat que la poguessin considerar avocada al fracàs. 

Més encara, els nous màxims responsables de les forces armades xineses tindran prou confiança per prendre decisions davant l'evidència que qualsevol elecció que no agradi a Xi Jinping pot suposar el cessament? 

Taiwan és un objectiu irrenunciable per a la Xina i Xi Jinping vol passar a la història com el reunificador. Ara, sense Zhang Youxia, cal veure amb quines capacitats queda l'Exèrcit Popular d'Alliberament davant del seu repte més immediat.