Quan els cants de sirena són cants de balena

- Fem-ho?

- Fem-ho!

Bé, probablement, no va ser aquesta la conversa que fa uns 50 milions d'anys va originar que un grup de mamífers terrestres decidissin tornar a adaptar-se a viure al medi marí i convertir-se, amb el temps, en les balenes i dofins que actualment podem albirar a les nostres costes. Però sí que sabem que aquells primers ancestres de les balenes eren mamífers terrestres de mida mitjana emparentats amb els actuals ungulats (animals que tenen peülles) com les vaques, els camells o les gaseles.

El procés evolutiu que els va permetre tornar al mar i adaptar-hi tot el seu cicle vital no va ser fàcil. Ets un mamífer, tens pèl, quatre extremitats, has de mantenir la teva temperatura corporal, tens fecundació interna, has de parir, alletar i tenir cura durant un temps de la teva cria... i, a més, respires mitjançant pulmons, per tant, només et serveix l'aire. Per més que t'alimentis a la fondària, has de tornar a respirar a la superfície. No és fàcil ser un mamífer terrestre i tornar al mar, pots adaptar i modificar parts del teu cos... però el patró anatòmic i fisiològic et ve de sèrie.

Tot i així, els cetacis (balenes i dofins) se'n van sortir prou bé.  La pressió de selecció per viure al mar els va ser molt forta, d'aquí que gairebé totes les espècies de cetacis comparteixen morfologies similars i coloracions semblants. Durant uns quants milions d'anys van anar evolucionant un seguit d'adaptacions especials, que incloïen modificacions anatòmiques importants per tenir cossos més esvelts i hidrodinàmics, prescindir de cintura pèlvica i extremitats posteriors, migrar els orificis nasals  al capdamunt del crani per respirar sense haver de treure el cap de l'aigua, canviar completament l'estructura de  l'oïda... També van aconseguir adaptacions fisiològiques centrades sobretot a poder mantenir la temperatura corporal independent de la temperatura exterior de l'aigua del mar i a aconseguir estar més temps sota l'aigua i a més fondària.

Un dels canvis més rellevants va estar relacionat amb la conquesta del reialme acústic.

Balenes i dofins tenen complexes estructures socials, i com a mamífers que són, han de mantenir vincles de comunicació per trobar l'aliment, organitzar-se per caçar, aparellar-se, no separar-se de les cries i coordinar migracions. Al mar la llum s'esgota a certa fondària i, per tant, el sentit de la visió pot servir només en els primers metres de fondària, però de poc serveix més enllà. És per aquesta raó que tots els cetacis van desenvolupar un gran sentit acústic, van haver d'aprendre a escoltar més que a mirar. El so es propaga molt més lluny i ràpid en un medi aquàtic que en un medi aeri, i aquest va ser un dels avantatges evolutius que els cetacis van explotar més.

Dels primers cetacis ancestrals se'n van derivar dos grans grups: uns mantindrien les dents de mamífers adaptades a les noves condicions d'alimentació, capturar peix i cefalòpodes, i que són els que coneixem com a cetacis amb dents o odontocets. En aquest grup, hi trobem el gran gruix de les espècies de cetacis (73) repartides en 6 grans famílies: catxalots, marsopes, zífids, dofins de riu, els narvals i les belugues i els dofins, caps d'olla i orques.

La resta de cetacis, el que habitualment anomenem balenes, són 15 espècies i es caracteritzen per no tenir dents, sinó unes estructures filtradores a la mandíbula superior i que anomenem barbes, que els permeten alimentar-se de plàncton i petits peixos que troben filtrant grans quantitats d'aigua. Aquest grup de cetacis s'anomena cetacis amb barbes o misticets. En aquest grup hi trobem les grans balenes i els animals més grans del planeta, la balena blava i el rorqual comú.

Els odontocets emeten sons d'alta i molt alta freqüència sobretot destinats a trobar i capturar les seves preses. Les balenes, amb necessitats ecològiques i de comunicació diferents dels odontocets s'han adaptat a produir sons de més baixa freqüència, el que coneixem com a "cants", que poden ser tramesos i escoltats a grans distàncies i que es caracteritzen per una gran complexitat pel que fa al seu patró de repetició i variació. Aquests sons de baixa freqüència sovint són infrasònics i, per tant, per sota el llindar de l'oïda humana. Com més greu és el to de veu, més ràpid i millor viatja el so per l'oceà.

Aquest és el cas de la balena 52, una balena que emet so en la franja dels 52Hz, a diferència de la majoria de les balenes, que ho fan en tons més baixos. Fa ja gairebé 40 anys que se la va sentir per primer cop i, tot i no saber de quina espècie de balena es tractava, es va acceptar que aquell registre acústic era d'origen biològic. La seva història ens captiva, per l'excepcionalitat del cas i per les preguntes que tant a nivell científic com de curiositat social ens genera. És un cas més que ens aboca a l'interès per un grup animal, carismàtic, amb qui des de fa temps hem establert un vincle que ha anat tenint diferents variants amb els anys, des del temor al monstre marí desconegut que avarava a les platges i de qui els mariners explicaven històries primer, passant per la superioritat després quan vam poder aniquilar poblacions senceres durant segle i mig de l'explotació comercial balenera i, de respecte finalment, quan a finals dels anys 60 del segle passat hi vam establir un lligam que va permetre unir una societat amb un moviment conservacionista que va començar per les balenes i el mar i va estendre's a espècies de terra endins.

Ara, el perill no són cants de sirena que ens atreuen cap a fondàries perilloses, aquest cop és un cant de balena que ens fa veure com d'important és el so al mar per a la comunicació entre aquests animals i com la contaminació acústica d'origen antropogènic en mars i oceans està emmascarant i modificant la seva extremadament ben treballada evolució i adaptació en aquest entorn marí. Elles no poden modificar l'escala evolutiva, potser nosaltres podem fer com elles i aprendre també a escoltar... i potser canviar en una escala més petita de temps.

Com si de la balena blanca d'Ahab es tractés, la 52 continua cantant, no l'han vista, no la troben, però de tant en tant la senten i saben que hi és. Per sort, al mar encara hi ha misteris, per sort in mari multa latent...