Quan les parets parlen: 5 obres d'art mural a Catalunya que emocionen

Hi ha murals que criden, murals que t'interpel·len, murals que t'aturen i fan que et miris per dins. L'art urbà ha deixat de ser decoratiu per convertir-se en una eina de diàleg i d'expressió col·lectiva de les ciutats i els pobles. A Catalunya, les pintures murals també parlen i ho fan amb força, bellesa i emoció. 

El nou programa de 3CatCultura, "Emocionari il·lustrat", reivindica justament aquest art nacional. Conduït per la reconeguda muralista Lily Brick, entrem en un viatge artístic on cada traç té una emoció al darrere. El programa posa nom al que sovint no sabem expressar amb paraules i ho fa a través de les històries personals d'il·lustradors i muralistes que han convertit l'art en una manera de sentir. 

Per celebrar aquesta mirada sensible i profunda, us proposem un rànquing de cinc murals catalans que val la pena veure, viure i, sobretot, sentir. 

 

1. Empoderament - "Adolescència", de Lily Brick (Tarragona) 

La mateixa ànima del programa, Lily Brick (l'alter ego de la lleidatana Mireia Serra i Bernadó), signa aquest gran mural al carrer de Sant Joan de Reus (Tarragona). Mostra una figura femenina jove, amb una mirada contundent, que representa la seguretat, la força i el poder de la germanor entre el jovent.  

Pintat a la façana de l'edifici del Casal de Joves la Palma amb motiu del desè aniversari, "Adolescència" no és només un mural: és un crit d'orgull, resistència, empoderament i bellesa. És una obra que connecta amb l'essència d'un jovent que no busca imposar-se, sinó fer-se escoltar. 

 

2. Nostàlgia - "La cultura", d'Aryz (Barcelona) 

Aryz (Octavi Serra) és un dels muralistes més reconeguts del món. Ha deixat empremta en murs d'arreu del planeta --del Marroc al Japó, passant pels Estats Units i Veneçuela-- i ha transformat espais carregats d'història com la basílica del Pi a Barcelona o el Panteó Nacional de Lisboa. Les seves obres, sempre monumentals, tenen un toc melancòlic molt personal.  

Al seu poble natal, Cardedeu (Barcelona), hi trobem un dels seus murals més simbòlics: "La cultura". Després de rondar pel món, el 2017 va pintar el primer mural al seu poble en commemoració a la cultura com a acte de resistència. I ho va fer mitjançant un home amb el cap embenat i postura reflexiva que sembla carregar tot el pes simbòlic del saber.  

Entre tons terrosos i apagats i un estil d'aires cubistes que balla entre la pintura clàssica i el grafit contemporani, Aryz ens fa sentir la tristesa de les coses que s'acaben... i alhora la bellesa de tot el que és efímer.  

 

3. Resistència - "El primer comiat", de Roc Blackblock (Tarragona) 

La mirada profundament política i compromesa de Roc Blackblock ha sabut convertir els carrers en espais de memòria viva. L'artista barceloní utilitza l'art mural com a eina per recuperar històries silenciades i fer-les visibles a gran escala.  

Un dels seus projectes de memòria històrica més reconeguts és "El primer comiat", a l'alberg de l'Espluga de Francolí (Tarragona), on ret homenatge als brigadistes internacionals que van venir a Catalunya a lluitar per la República. El mural commemora el 85è aniversari del seu comiat i ho fa amb una imatge poderosa: la icònica fotografia de Robert Capa, testimoni directe del moment i reconegut reporter de guerra.  

Perquè la història no només s'explica, s'habita i es comparteix, sigui a través del relat o de les parets. Cada traç, cada pinzellada i cada cop d'esprai de Blackblock és un acte de resistència, com explica en una entrevista a elDiario.es: 

"Per mi és imprescindible que l'art rescati les narratives de la memòria popular i comunitària, especialment les que han estat invisibilitzades pels grans relats de la història." 

 

4. Tendresa - "Viejas glorias", de Marina Capdevila (Girona) 

La il·lustradora i muralista Marina Capdevila trenca estereotips d'edat amb obres en què les protagonistes són àvies empoderades, iròniques i tendres. Els murals de l'artista són una celebració de la bellesa que no segueix cap norma i de la vitalitat que desborden les persones grans al marge de les arrugues.   

Un dels seus projectes més emotius és "Viejas glorias", una intervenció mural a la residència geriàtrica Puig d'en Roca, a Girona. Dos murals es transformen en una oda al caràcter, la memòria i la força d'uns avis que no es resignen a desaparèixer. Però els murals no només parlen d'ells, parlen amb ells, amb una alegria que il·lumina entre tant gris.  

Perquè Capdevila no només va pintar: va compartir dies, rialles, confidències i estones amb els residents, que fins i tot la van ajudar a pintar els murals. Així ho explica ella mateixa: 

"Els canvis d'actitud en els avis del primer dia a l'últim han sigut... espectaculars! Gairebé no puc acabar els murals de tanta xerinola que feien."

 

5. Comunitat - Penelles, el poble que parla amb murals (Lleida) 

Hi ha llocs on l'art mural no és una excepció, sinó una identitat. És el cas de Penelles, un petit poble de Lleida de poc més de 400 habitants que s'ha convertit en un museu a cel obert amb més de 130 murals repartits pels carrers. 

El Gargar Festival ha convertit la localitat en un referent internacional de l'art urbà rural amb l'objectiu de revitalitzar el poble i posar-lo al mapa. I ho ha aconseguit: cada any, desenes d'artistes nacionals i internacionals deixen la seva empremta en parets que es transformen en obres d'art.  

Un dels murals més icònics és el que van pintar BKFoxx i Zeso WF el 2017. Situat al centre del poble, just al costat de l'Oficina de Turisme, és una pintura gegant que ocupa dues parets i part del sostre titulada "Alícia al País de les Meravelles". És un dels murals més fotografiats i és natural: és una porta oberta a un altre món. 

 

L'art que sent, l'art que explica a "Emocionari il·lustrat" 

"Emocionari il·lustrat" ens convida a mirar el muralisme des de dins. Cada episodi del programa és un retrat d'un artista i una emoció concreta. Des de la ràbia fins a la síndrome de l'impostor, passant per l'alegria o la tristesa, l'art esdevé un llenguatge universal per posar color a les emocions. 

I a l'espai públic, els murals són els capítols silenciosos d'aquesta narrativa emocional col·lectiva. Quan una paret parla, nosaltres només podem escoltar, perquè quan una imatge ens commou, també és una forma d'expressió.