Quatre anys d'instrucció del "cas Palau"

La investigació del "cas Palau" s'ha acabat després de quatre anys d'instrucció, un llarg procés en què l'opinió pública ha vist i ha viscut el "cas Palau" amb incredulitat i indignació pràcticament a parts iguals. L'estiu del 2009, l'aleshores president va sortir d'amagat del Palau de la Música, però ho va fer amb cotxe oficial, i encara va tenir uns dies per fer i desfer abans de ser destituït. A primers de setembre, Millet confessava en una carta que havia robat milions d'euros del Palau de la Música, uns fets que el jutge ja sabia pels papers que havia trobat la nova direcció. Tot i així, fins a finals d'octubre ni Millet ni la seva mà dreta no van trepitjar els jutjats. I en van sortir lliures.

En els mesos següents es va anar concretant el desfalc del Palau. A l'agost del 2010, l'Agència Tributària el va xifrar en 23 milions d'euros i va confirmar un altre possible front de corrupció: els indicis de cobrament de comissions per part de Convergència per adjudicació d'obra pública a Ferrovial a través del Palau. El gener del 2011, i enmig d'acusacions de lentitud pel ritme de la investigació, el jutge Juli Solaz va deixar el cas.

El seu successor, Josep M. Pijuan, va imputar diversos excàrrecs de Convergència i va exigir al partit una fiança de 3,2 milions d'euros, que va cobrir amb la seu central del carrer Còrsega de Barcelona. En els dos últims anys s'han succeït més imputacions d'empresaris, Ferrovial o News Letter, i més informes de la policia i d'Hisenda, sempre amb la sensació que el "cas Palau" estava a punt de tancar-se, però no s'acabava de tancar mai.

Malgrat la gravetat de les acusacions, en tot aquest temps Millet només ha passat quinze dies a la presó, però per un altre cas: el de l'hotel del Palau.