Què és la "nevada del cucut", una expressió ben típica que gairebé sempre l'encerta
L'última nevada de la temporada --com la primera-- sempre fa il·lusió, i a Catalunya tenim una manera ben bonica d'anomenar-la.
És la "nevada del cucut", aquella que arriba quan el sol ja ens acompanya durant la major part d'hores del dia, els fruiters floreixen i arriba aquest petit ocell de ratlles grisoses i bec groc amb el seu cant inconfusible.
"Aquí sempre s'ha dit i es diu padrins i sagals", explica Jordi Juanola, "Toti", pastor de l'alta Garrotxa. "No és una vella història, és història viva, com tot, passa que som un món molt petit", hi afegeix.
La nevada del cucut és, doncs, la darrera de l'any i sempre sol caure per aquesta època, setmana amunt, setmana avall, depenent del lloc que estiguem parlant.
"Sol coincidir amb l'arribada del cucut, però com que encara no ha pujat fins aquí dalt, em penso que enguany encara ens tornarà a nevar", pronostica el pastor del mas la Capellera de Rocabruna.
Des d'un bon tros més avall, a Olot, Josep Maria Mallarach també recorda celebrar el sant i patró dels fusters, el 19 de març, amb un pam de neu i un sol esclatant.
"La meva padrina em va explicar que era una nevada del cucut", apunta a la xarxa X aquesta eminència de l'ecologia a Catalunya i doctor en Biologia Ambiental.
Una expressió de muntanya
Sembla que, tradicionalment, on s'ha usat més l'expressió és a la Catalunya interior i a muntanya, com explica l'escriptora Blanca Busquets, que precisament va titular la seva novel·la com "La nevada del cucut".
"Quan vaig fer el llibre tenia molt clar que l'havia de titular així, perquè volia reivindicar-ho. Tant al meu poble, a Cantonigròs, com per aquí a la muntanya mitjana, tots els pagesos ho deien". De fet, durant les presentacions del llibre va descobrir que també en deien així en alguns punts del Pirineu --"m'ho va dir una persona de Martinet"-- i també a Navarra, en castellà.
"A Cantoni, de vegades és nevada i de vegades fredorada. És el que ha fet aquests dies i el cucut ha començat a cantar", sentencia.
Nou anys apuntant quan arriba el cucut
Si algú té ben controlat aquest fenomen és Xavier Barniol, que des del Lluçanès s'apunta cada any el primer cop que sent cantar el cucut.
Tot va començar quan Ernest de Cal Penyora, "un home gran i savi de Santa Eulàlia de Puig-oriol", li va transmetre una dita que li va quedar gravada en la memòria:
Per Sant Benet, el cucut canta tot dret.
I, si no, ho fa per Setmana Santa.
I, si no, vol dir que és mort, o pres a França.
Aquesta frase, que insinua que si l'ocell no ha arribat per aquestes dates --Sant Benet és el 21 de març-- és que ha patit algun contratemps en la seva migració des del nord d'Àfrica (o França, com diu el refranyer), va ser el motor que va portar el Xavier a començar el seu diari particular l'any 2018.
Tot i que aclareix que el seu mètode "no és científic", perquè depèn de les seves sortides al bosc, les dades que recull són sorprenents per la seva regularitat. Segons explica, el cucut és d'una puntualitat britànica.
Aquest 2026 i l'any passat ha clavat la data exacta de Sant Benet, i sempre sol aparèixer en aquests dies de finals de març, coincidint amb el que apunten els ornitòlegs sobre les rutes migratòries que passen pel Lluçanès.
L'any 2022 es va fer esperar fins al 3 d'abril, una data tardana que es va escaure, curiosament, amb una nevada.
Una tradició que ve de molt lluny
Com ho demostren aquestes testimonis, a Catalunya fa segles que ens fixem en l'arribada d'aquest ocell per referir-nos a la primavera i, de retruc, a les nevades més tardanes.
Podem trobar l'expressió del "temps del cucut, al matí moll i al vespre eixut", per exemple, a 'El parlar d'una família vigatana', de Jaume Medina.
I el diccionari Alcover Moll també explica com "el poble té observats alguns costums característics del cucut, i els explica amb refranys, rondalles i altres manifestacions de la saviesa popular".
"En primer lloc, es té ben observat el temps de la vinguda del cucut al nostre país, que és a la primeria d'abril; més concretament, dia tres d'abril és la diada que la gent assigna a l'arribada d'aqueix ocell, que és considerat com l'anunciador de la primavera", afegeix aquesta publicació, en que també es recull aquest joc cantat, recollit a Olot:
Cucut, ¿d'on véns?
De la muntanya, de la muntanya.
Cucut, ¿d'on véns?
De la muntanya a veure el temps.
¿Quin temps fa?
Plou i neva i nevarà.
Encara que no ho relaciona amb les nevades, el "Costumari català" de Joan Amades també recull un bon grapat de referències al cucut.
Sobre el dia de Sant Benet, Amades explica que la tradició fixa aquest dia "per a l'arribada obligada del cucut", i apunta un refrany ben semblant al que Barniol va recollir al Lluçanès:
Per Sant Benet
cada cucut
canta en son indret,
i, si no canta,
és mort de fred.
A les pàgines corresponents a l'abril, Amades també explica que "la vinguda del cucut és molt observada per la gent del camp", i recull aquest grapat de refranys que en relacionen l'arribada amb diversos fenòmens meteorològics i ens transporten, de nou, a aquells versos que repetia l'Ernest de Cal Penyora:
A primers d'abril
o a darrers de març,
el cucut ha d'arribar;
l'any que no arribarà,
el món s'acabarà.
Si per l'abril
el cucut no ha vingut,
o és mort o s'ha perdut.
Si el tres d'abril
el cucut no ha cantat,
és mort i enterrat.
Si el cucut el tres d'abril
no fa xiu xiu,
és pres, o no viu,
o sent l'estiu.
El cucut i la puput
els dos vénen per l'abril,
el cucut pel juny se'n va
i la puput per Sant Urbà.
El cucut arribat,
nascut el blat.
Encara és d'hora per saber si la d'aquests dies haurà estat la nevada del cucut o si, com ja va passar el 2017, tornarà a nevar fora del Pirineu per la Mare de Déu de Montserrat.
De moment, el que és segur és que l'ocell ha arribat puntual a la cita i ja refila per alguns dels nostres boscos.