Què és l'Anell Quàntic, un projecte per protegir-nos de futures amenaces dels ordinadors quàntics

Els ordinadors quàntics són una promesa encara llunyana, però també una amenaça perquè es preveu que, quan es puguin comercialitzar, podran desxifrar molt ràpidament els sistemes d'encriptació actuals.

Per això, la Generalitat està impulsant el que ha anomenat Anell quàntic de Barcelona, un projecte perquè les bases de dades públiques més importants estiguin protegides de ciberatacs futurs sobre la base de tecnologia quàntica.

Aquest dilluns s'ha fet pública una licitació per 8,2 milions d'euros per subministrar, instal·lar i posar en marxa els primers sistemes de protecció contra la computació quàntica a la xarxa de fibra òptica de la Generalitat.

S'instal·laran en una trentena de seus, com el Palau de la Generalitat, l'Agència Tributària de Catalunya, el CTTI, el complex Egara dels Mossos, els FGC o les bases de dades de Salut i dels hospitals.

En un primer moment està previst connectar quatre centres el 2027, després arribar fins als 12 més importants i, finalment, anar ampliant-los progressivament els anys següents fins a arribar a la trentena prevista.

Desplega un programa de la UE

L'Anell Quàntic de Barcelona forma part de l'EuroQCI, la Infraestructura Europea de Comunicació Quàntica, llançada el 2019 per la Unió Europea i que aquest 2026 han de començar a implantar tots els països membres. 

Aquesta iniciativa té dues finalitats: avançar-se al que es percep com a amenaces futures, i fer-ho amb tecnologia europea, per no haver de refiar-se de la desenvolupada als Estats Units o a altres països.

La Generalitat també destinarà 1,2 milions d'euros a l'estratègia de seguretat quàntica de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que assegura que és la primera que engega una administració pública a Espanya.

Els ordinadors actuals trigarien molts anys

Tot plegat surt de la preocupació que han activat les capacitats que es creu que tindran els ordinadors quàntics quan es generalitzin: podran desxifrar fàcilment els sistemes criptogràfics actuals.

Són sistemes que amb els ordinadors actuals es trigaria molts anys a poder desxifrar-se, però es calcula que els quàntics ho faran en dies o potser fins i tot hores i, per tant, els convertiran en inútils.

Segons el govern de la Generalitat, es preveu que permetran "replicar certificats digitals, interceptar comunicacions xifrades o falsificar signatures electròniques":

És imprescindible anticipar-se i garantir que aquest intercanvi d'informació es produeixi amb els màxims estàndards de seguretat per protegir els serveis públics.

Robar ara les dades i desxifrar-les després

En aquest sentit, el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, ha alertat que hi ha la possibilitat que algú robi ara les dades encriptades i les desxifri en el futur quan li sigui possible.

Per això, des de fa anys es treballa en nous sistemes criptogràfics que també siguin inexpugnables per a les capacitats de la computació quàntica, el que s'anomena criptografia postquàntica, o PQC.

Són sistemes basats en algoritmes nous, que s'han anomenat "claus quàntiques", o QKD, que ja existeixen i que les grans tecnològiques i els àmbits financers, entre altres, estan implantant des del 2024.