Què fa que una empresa tingui èxit? Una mirada a 5 projectes dels últims 20 anys

El programa "Valor Afegit" de TV3 ha revisat els seus arxius de les últimes dues dècades per identificar casos d'èxit i fracàs que ajudin a entendre les xifres fredes que es donen sobre la demografia empresarial. Un estudi d'Iberinform establia fa uns mesos que només el 43% de les empreses arriben a complir els 10 anys de vida activa. El 20% no passa dels dos anys i només una de cada quatre arriba a complir 25 anys.

A l'arxiu de les empreses que han sortit a "Valor Afegit" s'ha localitzat el cas del tricicle elèctric Emotrium, que impulsava l'enginyer i inventor Florencio Cuervo. Aquest vehicle comptava amb un joc de bateries extraïbles que va ser premiat al Saló de l'Automòbil del 2009 pel seu caràcter innovador. Però aquest reconeixement no va ser suficient per aconseguir el finançament necessari i Florencio Cuervo ho va deixar córrer per establir-se com a consultor a la ciutat de Londres.

Un altre cas és el del comparador de preus de productes alimentaris a supermercats virtuals que va operar amb el nom de Carritus. El seu director general, Jesús Haro, reconeixia la dificultat de fer avançar un negoci que s'havia de centrar en els nadius digitals, la generació de joves nascuts amb internet. El problema és el baix poder adquisitiu del col·lectiu a causa dels grans nivells d'atur i precarietat que pateix. L'empresa que gestionava el comparador ocupava una dotzena de persones el 2014, però va acabar tancant i Jesús Haro es dedica ara al software per a comerços electrònics.

El tercer cas de fracàs empresarial localitzat als arxius del programa és el de Heygo!, una plataforma d'economia col·laborativa impulsada per Nicolás Espinosa, un enèrgic emprenedor que va establir la seva base a Esade Creápolis l'any 2016. Heygo! pretenia posar en contacte a ciutadans d'un mateix entorn geogràfic que volguessin prestar serveis com ara l'ensenyament d'idiomes o les petites reparacions domèstiques. Les implicacions fiscals de la iniciativa eren complexes i la plataforma no va anar endavant. El seu impulsor continua en el sector, però ho fa des de la llunyana Nova Zelanda.

La realitat de la mortalitat de les empreses es divulga poc, però la població espanyola la té molt present i fa que sigui de les menys agosarades a l'hora d'emprendre iniciatives empresarials. Només un 16% dels enquestats a l'estudi GEM veu possibilitats de posar en marxa un negoci a Espanya, mentre que la mitjana dels països de la Unió Europea supera el 40%. La raó principal d'aquesta actitud expressada pels enquestats és la por al fracàs.

L'evolució dels supervivents

Òscar Palencia era un jove emprenedor que treballava al garatge dels seus pares quan Valor Afegit el va entrevistar per primer cop l'any 2013. Era un estudiant de Treball Social i es guanyava la vida portant el manteniment d'un geriàtric quan va tenir la idea de fer muntures d'ulleres de fusta. La seva curiositat natural el va ajudar a superar les infinites traves que es troben en el camí de qualsevol iniciativa que parteix de zero.

Òscar Palencia, propietari de Palens, reconeix que no tenia "ni idea" de què era una lent, de com es fabricaven o quin material es feia servir.

La seva persistència li va permetre manufacturar un centenar d'unitats, que va distribuir en algunes òptiques de Barcelona i que van volar dels aparadors en pocs dies. Això el va animar a seguir i va trobar en les fires internacionals un àmbit ideal per distribuir el seu producte. Va tenir clar que la fusta seria una moda passatgera i va començar a utilitzar l'acetat com a primera matèria per les seves muntures, com fan la resta de fabricants.

Quan va arribar la pandèmia del Còvid-19, les fires internacionals en les quals l'Òscar venia els seus productes van caure una rere l'altra. Però llavors va sorgir una oportunitat inesperada. Els mateixos fabricants xinesos de la maquinària per produir les ulleres li van oferir la possibilitat de comprar maquinària per produir mascaretes per prevenir el contagi del virus. I no es va limitar a fabricar un model qualsevol, sinó que va fer contacte amb científics del CSIC que van assessorar la creació d'una mascareta amb doble tipus de filtrat que la fan molt més efectiva.

Palencia explica que van arribar a treballar 24 hores al dia, set dies a la setmana en quatre torns: "Érem 118 treballadors. No sabíem és que seria un boom".

Un cop passada la situació d'emergència i la demanda descomunal de mascaretes, l'empresa continua en aquesta activitat, però el seu impulsor està identificant altres productes que puguin tenir sortida al mercat. Òscar Palencia està ara interessat en productes tecnològics i, en les seves paraules, productes "xulos" que l'ajudin a fer l'empresa més gran i pugui deixar de ser un emprenedor per passar a ser un empresari.

Un altre cas d'èxit és el de l'start up Change your Flight, una empresa que va néixer a Barcelona Activa l'any 2012. La seva activitat consistia a treure profit dels bitllets d'avió no utilitzats perquè les companyies poguessin tornar a vendre el seient i que els passatgers aconseguissin algun ingrés. Van començar amb una companyia italiana de low cost com a client i set persones treballant en l'equip.

Avui dia, la plantilla de l'empresa supera les 40 persones i el seu negoci ha evolucionat cap el concepte de subscripció: el client paga una quantitat mensual a canvi que la companyia aèria li doni un nombre de bitllets determinat. Això ha fet que també hagin canviat la raó social i ara es diuen Caravelo.

Iñaki Uriz, soci de Caravelo, recorda que Change your Flight va ser "una gran escola d'aprenentatge del món de la tecnologia i el de l'aviació": "D'aquell caldo de cultiu, en va sortir Caravelo". I el seu soci, José Luis Vilar, remata: "Caravelo és una empresa que es dedica al software per aerolínies i agències de travel en general."

Ara tenen una vintena de companyies aèries com a clients i inversors del sector que els donen suport econòmicament. Des de la perspectiva dels deu anys passats, els socis de l'empresa reconeixen que, quan van començar, pensaven que arribarien més ràpid on són i que no haurien de canviar les seves idees perquè ja eren prou bones. Ara, diuen, saben que els que ens advertien sobre les presses i la viabilitat de les idees tenien raó.

Iñaki Uriz, soci de Caravelo conclou: "Les coses són així, cal treballar fort, cal canviar quan les coses no funcionen i, al final, sí que es poden aconseguir coses amb cert èxit".