Què hi fa una @ en una màquina d'escriure del segle XIX?

La proposta de sortida de cap de setmana no és per a aquest en concret, sinó per a qualsevol al llarg de l'any. A la capital de l'Alt Empordà hi trobareu un reguitzell d'equipaments museístics, entre els quals, el de la Tècnica de l'Empordà i el del Joguet de Catalunya. En el primer cas, la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre Malloll gestiona un museu que té una de les col·leccions de màquines d'escriure més importants d'Europa.

 

350 màquines d'escriure del 1870 a 1930

La família Padrosa Pierre col·lecciona màquines d'escriure úniques al món, del 1870 al 1930. Fa molts anys que viatgen amunt i avall per aconseguir-ne de molt antigues i variades. Per exemple, l'única Minerva que existeix es pot veure a la segona planta del Museu de la Tècnica de l'Empordà. El dictador feixista Benito Mussolini la va regalar a un personatge important de l'època, i el matrimoni Padrosa Pierre va aconseguir-la al sud de França. La seva és una història de passió, amor i entusiasme per un objecte d'ús imprescindible durant dècades i dècades. És fascinant sentir-los com relaten a les persones visitants les curiositats i anècdotes que acompanyen màquines d'escriure també amb alfabet ciríl·lic, hebreu, àrab, xinès o japonès.

 

"On s'imprimeix i on es troba el ratolí?", es pregunta sovint la quitxalla

En els tallers d'escriure a màquina que fa la mainada de les escoles, habitualment afloren qüestions com "on s'imprimeix", "què passa si t'equivoques" o "on es troba el ratolí". Els sorprèn com s'escrivia abans, ara que viuen de ple en la societat digitalitzada i els ordinadors. Més d'un, però, es fixa en una de les tecles que ja hi havia a les màquines d'escriure de finals del segle XIX: l'arrova. Però què hi fa, realment, una @ en un teclat de fa més de 130 anys? Eren ja precursors de la futura societat de la informació i la comunicació? Què significava aquest símbol? Ens ho aclareixen, en la visita guiada.

 

Joguines de personatges coneguts pel públic català

El Museu del Joguet de Catalunya té 26.000 peces catalogades, de les quals n'exposa unes 8.000. L'equipament, al bell mig de Figueres, arriba als quaranta anys d'història. El director, Josep Maria Joan Rosa, el defineix avui com un "museu de societat, perquè és tant per a persones grans com petites". Hi ha articles dipositats per persones conegudes com l'escriptor Quim Monzó amb els patins que tenia el 1959, el cavall de cartró d'Ernest Lluch o l'osset de Salvador Dalí i la seva germana Anna Maria.

 

L'osset dels Dalí que s'asseia a taula amb ells

Don Osito Marquina és com el va batejar el poeta Federico García Lorca. Amic de joventut de Salvador Dalí, quan als anys vint va ser a Cadaqués i va conèixer la família Dalí va quedar embadalit per aquest osset de peluix que la família Dalí havia comprat a París anys enrere. Al Museu del Joguet de Catalunya, aquesta és una de les joies de la corona: el tenen exposat, amb fotografies incloses, en una vitrina. "Se'm posa la pell de gallina només de pensar que aquesta joguina va ser a les mans dels germans Dalí, de García Lorca o d'André Breton", reconeix Josep Maria Joan Rosa. Quan t'hi passeges, és fascinant observar la maqueta del tren elèctric, de vuit metres, o l'orquestra de joguines de Pascal Comelade. El fil musical que ens acompanya és la seva música. I quan acabes de visitar tot aquest recinte, et preguntaràs, de ben segur, quina de les joguines de la infantesa els portaries per eixamplar i completar tota la col·lecció.