Què se'n fa de les taronges del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat?

El pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat és un espai emblemàtic, vinculat a molts moments polítics i històrics transcendentals. Però quina és la seva història? I què se'n fa, de les taronges?

Berenguer de Cruïlles, el primer president de la Generalitat (1359-1362), no vivia al Palau de la plaça Sant Jaume. El primer inquilí va ser Alfons de Tous (1396-1413). Aleshores, no hi havia el Pati dels Tarongers.

Quan era president Dionís de Carcassona (1533-1536) es va decidir construir el Pati dels Tarongers. I el 28 de gener de 1534 es van plantar els primers 24 arbres. Però, per què es van plantar tarongers?

Carme Narváez, professora d'Història de l'Art UB:

 

"La tradició del pati amb tarongers prové del Pròxim Orient. Són els àrabs els que introdueixen aquest costum. És una planta bonica, té fulles tot l'any i fruita. I, sobretot, la flor té una fragància molt profunda."

 

 

Els tarongers de Palau fan taronges molt amargues i molt àcides. I com a l'Ebre, al País Valencià o a Israel, aquests dies es cullen. Un èxit, perquè han estat a punt de desaparèixer.

Iris Pallisser, florista:

 

"Estan en un estat una mica deplorable, inclús alguns exemplars en perill de mort. De fet, encara no puc assegurar que no morin. Però espero que es recuperaran."

 

De la collita se n'encarrega Espigoladors, una empresa sense ànim de lucre. Voluntaris recullen fruites i verdures que, pel seu aspecte, el mercat no accepta.

 

 

Marc Farrés, Espigoladors:

 

"Ho donem a entitats socials, a bancs d'aliments i d'una petita part en fem melmelades, conserves, al nostre obrador, on fem inserció laboral per a persones o col·lectius amb risc d'exclusió."

 

De les taronges en sortirà el primer miler de potets amb melmelada amarga del Pati dels Tarongers, amb què, d'aquí a pocs dies, s'obsequiarà les visites protocol·làries al Palau de la Generalitat.