Què vol dir ser woke? L'origen d'una paraula que Trump ha convertit en un insult

"Woke is back" ("El woke ha tornat"). Aquesta és l'expressió d'eufòria que els demòcrates dels Estats Units han traslladat a les xarxes després de victòries electorals com la d'aquesta setmana a l'alcaldia de Nova York, que els han donat oxigen. D'on ve aquesta paraula i què vol dir?

"Woke" significa ser conscient de les injustícies socials; ve de "wake up", que vol dir despertar-se. 

La paraula neix als anys 30 del segle passat entre els negres dels Estats Units, que es deien els uns als altres: "Stay woke" ("Estigues alerta") a la discriminació racial.

Amb el temps, l'esquerra ha estès el significat a ser inclusiu, progressista, políticament correcte i sensible en temes com no només les injustícies racials, sinó també la igualtat de gènere, els drets LGTBI o el canvi climàtic.

L'explosió de la paraula woke

És el 2020, arran de la mort de l'afroamericà George Floyd a mans de la policia a Minneapolis, que la paraula woke agafa força, amb Black Lives Matter. 

Es comencen a enderrocar estàtues d'esclavistes com la d'Albert Pike al centre de Washington. Va ser un general confederat a la guerra civil, un militar respectat, sí, però també un defensor de l'esclavitud i una figura clau en la formació del Ku Klux Klan. Per a la població negra era ofensiu homenatjar un personatge com Pike amb tot el que representava.

Les estàtues de Cristòfol Colom també van anar per terra. Va ser un moment d'eufòria, en què es van empoderar grups històricament marginats i en què es va pensar que posar fi als privilegis de raça i de classe era possible.

Però va arribar Donald Trump amb la seva agenda antiwoke. I ha anunciat que tornarà a col·locar les estàtues allà on eren. "L'agenda woke, pràcticament, s'ha acabat", ha sentenciat. 

Per uns, els woke han anat massa lluny, atempten contra la llibertat d'expressió i "els valors tradicionals dels Estats Units". Pels altres, són personatges que han d'estar als museus, però no en pedestals.

És el que es coneix com la guerra cultural, la lluita pel relat, protagonitzada pel moviment woke: no als prejudicis i a la discriminació racial. 

La guerra antiwoke

La paraula s'ha estès pel món occidental. Va entrar al diccionari d'Oxford el 2017 com un compliment, estar conscienciat, un adjectiu positiu, però ja s'advertia que hi havia qui el feia servir en negatiu. 

I el màxim exponent d'aquesta cultura antiwoke és Donald Trump, el president dels Estats Units. Ha convertit la paraula en un terme pejoratiu, en un insult; per ell és una ideologia intolerant i moralitzant.

Ridiculitza tot el que sigui woke i políticament correcte. Ha ordenat eliminar dels museus el que qualifica d'ideologia inapropiada, divisiva i antiamericana.

Hem vist com Trump ha fet campanya antiwoke i com això s'ha estès dins i fora del país.  

A Florida, ja es va prohibir fa tres anys ensenyar sobre racisme, l'orientació sexual o la identitat de gènere a les escoles. No és l'únic estat: Louisiana, Mississipi o Texas també tenen lleis similars.

I fora del país, tots els acòlits de Trump li segueixen els passos. A El Salvador, el president Nayib Bukele va prohibir fa un mes el llenguatge inclusiu a les escoles, i a l'Argentina també el president Javier Milei ha declarat la guerra a tot allò que és woke: "Lluitem contra la porqueria woke que està contaminant el món." 

Passes curtes amb tots, millor que llargues sols

Per què passa això? S'ha anat massa lluny o s'han quedat curts per consolidar els canvis? Els experts adverteixen que per fer grans canvis calen majories socials. 

"Els canvis profunds, aquells que arriben per quedar-se i que transformen les societats, necessiten majories irreversibles, no es poden forçar", diu Antoni Gutiérrez-Rubí. Sap de què parla, ell ha estat assessor polític en algunes de les victòries presidencials més importants de l'esquerra a Llatinoamèrica com la de Claudia Sheinbaum a Mèxic o Gustavo Petro a Colòmbia, i ha treballat també per la dreta en campanyes com la de Juanma Moreno Bonilla a Andalusia.

Certament, hi ha paraules que els woke han normalitzat, com patriarcat o inseguretat alimentària, i actituds masclistes que ara ja es consideren intolerables per una gran part de la població.  Però hi ha tot un paquet de mesures que han generat rebuig, com la cultura de la cancel·lació: el boicot social i professional a algú per alguna cosa que ha dit o fet. S'acusa l'esquerra d'actuar amb superioritat moral.  

Gutiérrez-Rubí creu que les esquerres pequen de moralina i de superioritat moral perquè "quan estàs convençut que tens la raó vols que te la donin i de vegades tens una actitud pedant, arrogant i poc pedagògica":

Es necessita tenir paciència estratègica per poder anar molt lluny. De vegades és millor fer passes curtes amb tothom que no fer passes llargues i sols. No és un tema de velocitat, és un tema de consens, d'amplitud.

Paraules que expulsen

Davant la reacció furibunda de l'extrema dreta, alguns entesos adverteixen: parlar de persona menstruant, d'apropiació cultural, de violència ambiental o de cisgènere per a qui s'identifica amb el gènere amb què ha nascut són paraules i expressions que crispen a alguns i confonen a molts.

El centre d'estudis progressista Third Way recull 45 paraules que recomanen als demòcrates no utilitzar perquè consideren que allunyen els votants. 

És un llenguatge que neix a les universitats, però que ningú fa servir al carrer, diuen, i que crea una barrera amb els electors. Adverteixen que dir, per exemple, confinament involuntari en comptes d'empresonament fa que sembli que el criminal és la víctima.

Subratllen que per acontentar-ne uns quants, els demòcrates s'han allunyat de la majoria.