Dilluns, a les 22.30
"Qui controla la policia?" i "Intramurs", a "60 minuts"
El dilluns 12 d'abril, a les 22.30, "60 minuts" estrena "Qui controla la policia?". Un documental que intenta donar resposta a la pregunta "es pot fer de policia de manera diferent i hi ha la voluntat de fer el canvi?"
Després, a les 23.25, "60 minuts" recupera "Intramurs", un recorregut per la geografia i la història d'Israel. L'existència dura, inapel·lable, del mur que separa Israel dels territoris palestins ocupats de Cisjordània amaga els conflictes, les contradiccions, que condueixen a la fractura de la societat israeliana.
"Qui controla la policia?"
En el context d'una pandèmia que mata desproporcionadament la gent de raça negra, la mort de George Floyd i Breonna Taylor a mans de la policia va provocar un impuls cap a la justícia racial i l'exigència de canvis estructurals en els cossos de policia dels Estats Units.
"En aquest país, la raça és abreviatura d'un conjunt de probabilitats de vida. Les probabilitats són diferents a l'Amèrica Negra: morir de COVID. De ser pobre. De ser empresonat. De ser maltractat (o fins i tot assassinat) per la policia ", diu Jelani Cobb, historiador de la Columbia Journalism School que fa anys que escriu sobre temes de raça i policia per a The New Yorker.
"El nostre nou documental fa la pregunta principal: es pot fer de policia de manera diferent i hi ha la voluntat de fer el canvi?" afegeix Cobb.
El documental explora aquesta qüestió a través de la història de Newark, Nova Jersey, que ha estat sotmesa a un experiment de reforma policial des de fa uns anys. A moltes ciutats d'Amèrica, l'estiu del 2020 la policia va exercir força violència contra manifestants i contra membres dels mitjans. Però les coses van transcórrer relativament tranquil·les a Newark.
Allà, el Departament de Justícia va ordenar, el 2016, una reforma del cos de policia després que una investigació federal va trobar un patró d'abusos dels drets civils en especial contra els residents negres i llatins. L'alcalde de Newark va destinar el 5% del pressupost de seguretat pública a programes socials destinats a reduir la violència i abordar les causes fonamentals del conflicte.
Cobb i els productors James Jacoby i Anya Bourg van començar a examinar la policia a Newark pel documental de FRONTLINE del 2016 "Policing the Police". Ara, "Policing the Police 2020" ("Qui controla la policia?¿) ressegueix com s'ha desenvolupat l'esforç de reforma a Newark (on abans de la intervenció federal, aproximadament el 75% dels escorcolls a persones per part dels agents no tenien justificació legal documentada) i com el Departament de Justícia del president Trump va abandonar en gran mesura els esforços federals per promoure un canvi sistèmic als departaments de policia.
El documental també examina el debat sobre la responsabilitat dels agents de policia. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha establert que un agent pot fer servir la força si creu que hi ha una amenaça per a la seva pròpia vida o per a la dels altres, una norma que els activistes han criticat perquè permet als agents operar gairebé amb impunitat. James Stewart, cap del sindicat policial més gran de Newark, diu que l'examen extern de l'ús de la força per part dels agents no està justificat.
Dirigit per Jelani Cobb
"Intramurs"
L'existència dura, inapel·lable, del mur que separa Israel dels territoris palestins ocupats de Cisjordània amaga els conflictes, les contradiccions, que condueixen a la fractura de la societat israeliana.
A Intramurs, el periodista Joan Roura ens proposa un recorregut per la geografia i la història d'Israel. L'activista israelià pels drets humans Sergio Yahni l'acompanya en aquest viatge. Plegats reflexionen sobre com el mur que separa Israel dels territoris palestins ha contribuït al tancament i a la fragmentació de la societat israeliana.
La primera fractura és ètnica. Un 20% dels israelians són àrabs palestins, supervivents geogràfics de la Naqba, la Catàstrofe. Són veïns palestins que han perdut la terra, ciutadans de segona. Però hi ha altres fronteres internes, murs dissimulats entre comunitats jueves. És el cas dels mizrahi, els jueus procedents de països musulmans, i els asquenazites, els d'origen europeu, majoritaris a Israel. També de la difícil integració de l'estereotipada comunitat jueva russa, arribada durant la dècada dels 90 del segle XX després del desmembrament de la Unió Soviètica. Sense oblidar el creixent xoc entre els jueus laics i els religiosos i l'auge dels haredim, els practicants ultraortodoxos del judaisme, que cada cop són més a Israel.
Israelians i palestins. Mizrahi i asquenazites. Laics i ultraortodoxos. Sionistes i antisionistes. Tot i viure en un conflicte intern permanent, Israel es manté unit gràcies a un enemic comú. El que manté junts els israelians és el mur que els aïlla dels palestins. Però és també un mur ètnic, social i religiós que evidencia la fractura social d'aquest Israel Intramurs.
Dirigit per Joan Roura
INTRAMURS a festivals cinematogràfics:
Intramurs ha estat presentat a diversos festivals cinematogràfics arreu del mon. Fins ara ha sigut escollit i projectat a l'Indian World Film Festival, a l'Índia. La pròxima projecció serà al Nice International Film Festival a França al mes de maig. També està seleccionat per ser inclòs en la programació mensual de maig en el AroundFilmFestival a Amsterdam.