Qui ha de parlar de sexe amb els nens? I com s'ha de fer? Per què costa tant parlar de sexe?

El documental "Roba estesa: Un segle d'educació sexual" és un viatge humorístic, però perspicaç, a través de 100 anys d'educació sexual, i un reflex perfecte dels grans canvis que s'han produït en el conjunt de la societat. Moral, tabú, valors: cap altre tema mostra els canvis culturals del segle XX tan clarament com l'educació sexual.

Per repassar aquest segle d'educació sexual, el documental recull veus de Catalunya, Alemanya, França, Suïssa i els Estats Units. Hi apareixen educadors sexuals, com Hilde Atalanta, de la "Galeria de la vulva"; la parella formada per Dorian Solot i Marshall Miller; la productora porno sueca Erika Lust, que viu a Barcelona; el youtuber Jan Omland; experts com Jonathan Zimmermann ("Too Hot to Handle"), i la llevadora Eva Vázquez i la infermera pediàtrica Maria Pujol, que són educadores sexuals i ofereixen programes integrals d'educació sexual als centres educatius.

Tots aquests testimonis s'intercalen amb un gran arxiu d'imatges, divers i entretingut. Aquesta barreja de contrastos crea una narrativa trepidant, inspiradora i entretinguda.

L'evolució de l'educació sexual

L'educació sexual encara polaritza la societat actual. Les forces conservadores continuen reprimint les idees progressistes. Durant els darrers 100 anys hi ha hagut onades de progrés i de regressió. L'educació sexual integral ajuda a prevenir embarassos no desitjats, abusos sexuals, malalties de transmissió sexual…i retarda l'edat de les primeres relacions sexuals.

Per Jonathan Zimmermann, historiador de l'educació, "durant els darrers 100 anys, l'escola i el sexe no s'han avingut gaire. El que van fer els educadors sexuals va ser explicar la reproducció fent servir animals i plantes". 

"Ha sigut el segle de l'escola i el segle del sexe, però no de l'educació sexual."

A principis del segle XX, les primeres grans campanyes de salut sexual es combinen amb crides morals. La propagació de les malalties venèries obliga les autoritats a fer de la sexualitat una qüestió  pública. Cal trobar mètodes de prevenció més eficaços i quan els preservatius entren al mercat, que a més de protegir són un mètode anticonceptiu, el sexe ja no fa tanta por.

Tastar aquesta llibertat dona ales a les dones per reivindicar més drets, cosa que també influeix en la sexualitat: als anys vint l'educació sexual afronta un munt de reptes nous.     

Un pioner, el metge i sexòleg Magnus Hirschfeld, defensor del liberalisme sexual, posa en marxa a Berlín, el 1919,  el primer Institut de Ciència Sexual del món. Es convertirà en una organització innovadora en els estudis de sexualitat i gènere. 

Els avenços de Clara Campoamor i Frederica Montseny

Clara Campoamor, líder del moviment de dones treballadores a Espanya, defensa que es faciliti educació sexual a totes les dones perquè puguin prendre decisions informades. I, especialment, a  les de classe treballadora, que tenen més risc de contagiar-se de malalties venèries i de quedar-se embarassades sense voler-ho. 

Per la seva banda, l'anarquista feminista Federica Montseny esdevé la primera dona a ocupar un càrrec ministerial a Europa, el 1936. I només un any després aconsegueix fer aprovar una llei que permet a les dones avortar. Signat pel conseller primer de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, el 9 de gener de 1937, es legalitza l'avortament durant les 12 primeres setmanes d'embaràs.

Després de la guerra civil espanyola, el dictador Francisco Franco arriba al poder amb agenda nacional catòlica que busca il·legalitzar l'avortament un cop més. I l'any 1941 s'aprova una Llei de repressió de l'avortament: qualsevol que practiqui un  avortament també pot ser declarat culpable.

Suècia, el país pioner en educació sexual

A Suècia, Elise Ottesen-Jensen funda l'Associació Nacional d'Educació Sexual i intenta convèncer els assistents a conferències arreu del món de la importància d'educar sobre el sexe. Es converteix en una pionera a Europa quan aconsegueix, el 1942, que Suècia introdueixi la matèria d'educació sexual a les escoles de primària, on és obligatòria des del 1955.

En canvi, altres societats de postguerra continuen aferrades a una moral sexual conservadora. Als Estats Units, va suposar un gir la producció "Human Growth", la primera pel·lícula educativa que es difon a les escoles públiques dels Estats Units. Era l'any 1947 i, per primer cop, el sexe no es representa com una amenaça, sinó més aviat amb un estil objectiu.

L'impacte dels anticonceptius

Les societats de l'Europa occidental es tornen poc a poc més liberals a partir de la dècada de 1960 i la gent jove comença cada cop més a trobar respostes a les seves inquietuds.

Passarà molt temps abans que les noies menors d'edat no puguin accedir a la píndola anticonceptiva. Al començament, la píndola es presenta com un medicament per a regular els trastorns menstruals, però només disponible per a dones casades. A més, l'església catòlica declara que és un pecat.

Als anys 70, comencen les protestes i les joves reclamen en els campus universitaris el control sobre els seus propis cossos. A Espanya, tres anys després de la mort de Franco, es legalitza la píndola el 7 d'octubre de 1978. És així com la sexualitat de la dona s'allibera de la procreació.

La influència del consum de pornografia

Encara que no se n'hagin demostrat vincles, els experts coincideixen que falta més educació sexual sobre el consum de pornografia. Hi ha estudis que demostren que els joves que reben educació sexual prenen decisions més responsables, com esperar més a tenir relacions i practicar un sexe més segur. Una proposta és restringir l'accés a material pornogràfic en línia als menors  i adolescents de menys de 18 anys.

Erika Lust, directora de cine porno, destaca que "molts joves han vist milers d'hores de pornografia abans de tenir sexe".

"Crec que es molt important explicar als joves que la pornografia és ficció. És exagerada."

La sida ho canvia tot

L'aparició de la sida fa que tothom entengui la necessitat de l'educació sexual a les escoles, tot i que de maneres diferents, ja que en alguns països, com els Estats Units, va sorgir el que es coneix com a "educació només per a l'abstinència".

Per a l'historiador Jonathan Zimmermann, aquest tipus d'educació "no és una educació sexual gaire eficaç, però és educació sexual".

Així, als Estats Units, el moviment de la puresa es consolida com a conseqüència de l'epidèmia de la sida i els cristians conservadors comencen a celebrar un culte a la virginitat a finals dels anys 90.

L'abstinència també es va predicar a l'estricta Irlanda catòlica, però amb més gràcia que als Estats Units, segurament a causa de la "tieta agonia", Angela MacNamara. Els seus vídeos poden fer riure avui, però van obrir els ulls de molts adolescents irlandesos.

El poder d'internet

Internet es va convertir en la principal font d'informació dels joves a principis dels anys 2000. Per exemple, Jan Omland va obrir  el seu canal a Youtube el 2015, on a més donar informació als joves, desemmascara la informació falsa que corre sobre temes sexuals.

Per la seva banda, "La Galeria de la vulva", a Instagram, va néixer amb l'objectiu de mostrar la diversitat dels cossos femenins. El compte d'Instagram va acumular ràpidament centenars de milers de seguidors, cosa que demostra que el debat cultural era una assignatura pendent. Des d'aleshores, els dibuixos han esdevingut un material educatiu que s'utilitza arreu del món.

 

Fitxa tècnica:

Direcció: Ina Kessebohm, Nadine Neumann, Cosima Dannoritzer

Guió: Ina Kessebohm, Nadine Neumann

Producció: Bettina Walter, Natalie Haft

Producció executiva 3Cat: Jordi Ambròs Hortensi

Producció delegada 3Cat: Daniel Barea Delgado

Direcció de fotografia: Christoph Rohrscheidt, Jordi Esgleas, René Munder, Nikola Krivokuca, Dirk Heuer

Muntage: Alfredo Castro de Ortigoza, Lisa Friedhofen, Marion Pohlschmidt, Carlos Prieto, Georgia Wyss

Música: Paul Timmich, Dorian Behner, Aulodion

 

"Roba estesa: un segle d'educació sexual" és una producció de Bettina Walter Productions i Gebrüder Beetz Filmproduktion, en coproducció amb 3Cat, WDR, NDR i ARTE, amb la col·laboració de DR i SVT, i amb el suport de Normedia i l'ICEC.