Qui hi guanya i qui hi perd en l'acord de normalització de relacions entre Israel i el Marroc
Enmig de la crisi per la gestió de la frontera amb Ceuta, el Marroc s'ha decidit a formalitzar públicament les relacions diplomàtiques amb Israel, sis anys després de fer el primer pas amb la signatura dels Acords d'Abraham.
L'anunci l'han fet des de Nova York els ministres d'Afers Estrangers d'Israel i el Marroc, acompanyats de l'ambaixador dels Estats Units davant les Nacions Unides.
L'acord suposa normalitzar les relacions entre els dos països, amb l'obertura d'ambaixades a Tel-Aviv i Rabat, l'enfortiment dels negocis i les inversions bilaterals, i un augment de les connexions aèries.
Les dues aerolínies més importants d'Israel, El Al, i el Marroc, Royal Air Maroc, ja han avançat que reprendran els vols entre els dos països aquesta pròxima tardor, després de suspendre's per la guerra de Gaza.
De fet, el conflicte desfermat en aquest territori palestí és la causa principal que s'hagin tardat sis anys a fer aquest anunci. Tel-Aviv i Rabat culminen un procés que tots dos haurien volgut que fos molt més ràpid, però la guerra de Gaza i les protestes als carrers de diverses ciutats marroquines en suport als palestins van fer recular el rei Mohamed VI.
Ara, amb el focus desviat cap al golf Pèrsic i la guerra de l'Iran, Rabat mou fitxa i confirma la seva aliança amb el govern d'extrema dreta d'Israel i el populisme de Donald Trump. Però què en treuen uns i altres, d'aquest acord?
Què en treu el Marroc?
El gran trofeu que s'emporta el Marroc a canvi de reconèixer Israel és que els Estats Units accepten la sobirania de Rabat sobre el territori ocupat del Sàhara Occidental.
Un canvi estratègic substancial, a què després s'han afegit altres països com Espanya o el Consell de Seguretat de l'ONU, que l'octubre del 2025 va aprovar una resolució (amb 11 vots a favor i les abstencions de la Xina i Rússia) on s'afirmava, per primera vegada, que el pla d'autonomia del Marroc per a la nació del Sàhara és la solució més viable per resoldre un conflicte que es remunta al 1975, quan Espanya es va retirar d'aquest territori.
L'acord també permet al Marroc tenir accés a la tecnologia militar puntera israeliana i a 700.000 turistes potencials, els jueus d'origen marroquí que viuen a Israel.
Què hi guanya Israel?
Tel-Aviv, per la seva banda, trenca amb l'aïllament històric dels països àrabs i musulmans del seu entorn i, de retruc, aconsegueix normalitzar relacions amb un país més, sense renunciar a l'ocupació dels territoris palestins.
L'acord també permet a Israel obrir-se a un nou mercat i noves oportunitats comercials, alhora que estableix nous pactes de cooperació militar i en matèria de seguretat.
Qui hi perd?
Els perdedors d'aquest acord són els dos pobles sense estat que Israel i el Marroc ocupen des del 1967 i el 1975 respectivament: palestins i saharauis, que cada cop veuen més lluny el seu dret a l'autodeterminació.