Quilling, el desconegut art de fer filigranes amb paper que va més enllà: "He trobat pau mental"
Cargolar minúscules tires de paper durant hores per després enganxar-les sobre una superfície amb la idea de crear una imatge. És el quilling, una tècnica força innovadora al nostre país, però desconeguda.
En realitat, però, té orígens que es remunten a la Xina imperial de fa 2000 anys, durant el domini de la dinastia Han, i que es va anar estenent fins a arribar a marcar tendència entre les dones de la noblesa de l'Anglaterra del Renaixement.
Segles després, el quilling segueix existint, però està molt lluny de ser popular. Al nostre país hi ha molt poca gent aficionada a aquesta curiosa tècnica artística. A Vilanova i la Geltrú, la Cinta Bosch ha integrat aquesta mena de collage a la seva vida.
El va descobrir de casualitat en una exposició artística de carrer a Marsella. S'ha passat anys treballant la destresa per elaborar complexes composicions que combinen colors i dimensions: "Quan has acabat d'enrotllar les tires de paper, que és la part més mecànica, arriba el moment creatiu pur perquè et trobes amb una pila de rodonetes de paper d'on ha de sortir alguna cosa".
És com jugar a fer un puzle però amb peces que has fet tu. No hi ha errors. Tot és maco, tot és bonic.
Amb aquestes petites espirals es poden compondre quadres de grans dimensions i donar profunditat a una imatge, però també es poden fer joies de paper o, fins i tot, folrar objectes i canviar-ne totalment l'aspecte.
És en el procés de creació on el quilling pot omplir de color una part que no es veu, però sí que se sent: "Poder imaginar coses que encara no existeixen dins del meu cap és molt millor que veure problemes que encara no tinc. En aquell moment només tinc una cosa a fer que és molt bonica, que soc capaç de fer-la".
Desconnecto de tot. No penso. He trobat la pau mental.
Després d'aquesta reflexió, la Cinta Bosch fa una pausa per agafar aire. Els seus ulls desborden emoció. Un moment de silenci que dona a entendre que d'alguna manera aquelles hores de buidar el cap cargolant mecànicament milers de petites tires per, després, donar ales a la seva imaginació, s'ha convertit en una activitat que va més enllà d'un passatemps o d'una afició.
De fet, la Cinta està començant a fer-se un lloc a les xarxes socials a través del seu compte d'Instagram @alma_de_papel_oficial on ha trobat un dels pocs espais per mostrar al món la seva obra. També hi ha un petit local alternatiu a Vilanova i la Geltrú mateix, BalanceaTe, que ha apostat per exposar temporalment les seves creacions.
La Cinta Bosch es mostra convençuda que hi ha altres persones que poden connectar com ho ha fet ella amb el quilling i trobar, com deia, "la pau mental" però troba que "no hi ha espais" que apostin per una tècnica artística tan desconeguda.
I mentre no acaba d'arribar l'explosió del quilling, la Cinta Bosch està fent un taller gratuït al Casal de la Gent Gran de Cal Pallissa, a la capital del Garraf. Explica que a la primera sessió eren 4 o 5 persones, però que "el dimecres següent hi havia cua".
De fet, les places estan totes ocupades. Una quinzena d'àvies, tot dones, han trobat en el quilling una manera de retrobar sensacions que feia temps que tenien oblidades.
"De cop i volta descobreixes que saps fer moltes coses. A la meva edat! Quan un és més jove no ho valora tant", diu l'Alegria Silvestre Morlà, una àvia de 87 anys que fa honor al seu nom perquè amb el millor dels somriures assegura que no es perd ni una classe tot i que té problemes de mobilitat perquè està pendent d'una operació al maluc.
Qui sí que s'ha perdut algunes classes és la Maria Dolors Guiluz Díaz perquè va estar ingressada durant tres setmanes i confessa que mentre estava recuperant-se no podia parar de pensar en el moment de sortir per tornar a trobar-se amb les seves companyes i cargolar tires de paper.
La Maria Rosa Márquez de la Rosa va un pas més enllà i posa en valor les seves creacions: "Això que fem és una obra d'art. És un moment en què tot s'atura, és relaxant i m'encanta. És perfecte".
Cargolant aquestes petites tires de paper i creant imatges, ja hi ha una quinzena d'ànimes a Vilanova i la Geltrú que han trobat en una tècnica artística pràcticament oblidada "una manera d'omplir els buits que la vida els havia anat obrint".