Quan passa una catàstrofe natural, els serveis d'emergències dediquen cada cop més atenció a un àmbit que va més enllà de les tasques sobre el terreny: la comunicació.
Les autoritats saben que la rapidesa en avisar la població d'un perill imminent --a través de les alertes mòbils, les xarxes socials o els canals tradicionals-- pot salvar vides.
L'exemple més recent és el desastre comunicatiu durant la dana al País Valencià el setembre passat, un cas que encara és als tribunals.
En aquest context, val la pena conèixer la terminologia que fan servir els Bombers, Protecció Civil i Agents Forestals quan es declara un incendi forestal.
Els focs passen per diferents fases durant l'extinció, i fins i tot poden fer passes enrere si la situació empitjora. L'etiqueta que se'ls atorga té un impacte en l'assignació de mitjans per combatre'l.
Aquestes són les quatre categories principals amb què treballen els Bombers:
1. Incendi actiu
És la primera etapa quan es declara un incendi forestal i els mitjans comencen a treballar-hi.
El foc es propaga lliurement i, sovint, el front avança amb rapidesa. De fet, pot haver-hi diversos fronts actius alhora.
2. Incendi estabilitzat
El terme pot crear confusió, però en cap cas significa que l'incendi estigui en vies d'extinció o que ja no sigui perillós.
En aquesta etapa, les flames encara avancen, però la seva velocitat és inferior a la capacitat d'extinció dels bombers.
És a dir, el foc es manté dintre de les línies de control --tallafocs, zones humides o ja cremades-- i s'està en condicions de dominar l'incendi si tot evoluciona favorablement.
Durant aquest estadi es pot descontrolar, i llavors passaria de nou a etiquetar-se com a foc actiu.
3. Incendi controlat
És la tercera fase natural d'un incendi, si tot va en la bona direcció, i és important diferenciar-la de l'anterior.
En aquest cas, el foc no es propaga lliurement. El terreny encara té algun punt calent, però el front ja no avança.
Quan un incendi està controlat, ja es pot dir que està "en fase d'extinció", però no extingit i, per tant, els bombers continuen refrescant les parts afectades i vigilant que no es reactivi.
4. Incendi extingit
És l'última fase d'un incendi: ja no hi ha ni flames ni punts calents, ni risc que es reactivi.
Si torna a haver-hi foc a la mateixa zona, es considera un nou incendi i no es recula a una fase anterior.
Aquestes quatre categories fan referència a la capacitat d'extinció dels focs, però no en determinen la perillositat.
Si es tornen més o menys agressius també depèn d'altres factors, com les condicions meteorològiques o la proximitat amb zones habitades.
Un cas a part són els anomenats incendis de sisena generació, un tipus de foc tan gran que té capacitat per generar nous focus i, fins i tot, alterar les capes altes de l'atmosfera.