
Quins són els aliments que han disparat el preu de la compra?
Si últimament teniu la sensació que aneu al supermercat a comprar quatre coses i acabeu gastant una fortuna, no sou els únics. El preu dels aliments s'ha disparat i alguns productes habituals s'han convertit en autèntics luxes quotidians.
Per comprovar-ho, a "Vèrtex", hem volgut fer un experiment: agafar sis productes comprats fa cinc anys i comparar-ne el preu actual. El resultat? Una compra de cafè, ous, xocolata amb llet, suc de taronja, gelat i mig quilo de vedella que avui costa 20,60 euros, el 2021 costava només 10,21 euros. Pràcticament la meitat.
El cafè ha pujat un 142%: què més s'ha encarit?
Segons un estudi de l'OCU, el cafè de barreja és el producte que més s'ha encarit d'aquesta cistella: un 142% des del 2021. Els ous han pujat un 135% i la xocolata amb llet, un 101%. També s'han disparat el suc de taronja envasat, amb un 93% d'increment; el gelat, amb un 91%, i la vedella per fer estofat, amb un 90%.
Comprar el més barat ja no és garantia d'estalviar
Quan els preus pugen, una de les primeres solucions és buscar alternatives més econòmiques. Però un estudi publicat el 2024 per dos economistes de Harvard i del Banc del Canadà va detectar que, a Espanya, entre el 2020 i el 2024, precisament els productes més barats de cada categoria s'havien encarit un 37%, mentre que els més cars ho havien fet un 23%. És el que es coneix com a "cheapflation": els productes que abans servien per estalviar són, precisament, els que més han pujat de preu.
La inflació també es pot camuflar: el paquet de galetes costa el mateix, però n'hi ha menys; o bé es mantenen els preus mentre se substitueixen ingredients per altres de més barats. Són pràctiques conegudes com a reduflació i "skimpflation" o degradaflació.
Com canvia la manera de comprar i de menjar?
Amb els aliments un 32% més cars que fa cinc anys, estalviar a la compra s'ha convertit en un repte. Toni Massanés, gastrònom i director de la Fundació Alícia, proposa recuperar alguns hàbits: menjar més llegums, triar fruita de proximitat, cuinar més a casa i aprofitar millor el menjar. Pagar menys, però, no pot ser l'únic objectiu. Massanés defensa que cal trobar un equilibri per ajustar la despesa sense posar en risc la feina dels pagesos i pescadors ni el conjunt del sistema alimentari.
I és probable que la compra encara s'encareixi més. L'economista Elena Costas alerta que part dels increments de costos encara no s'han traslladat als preus dels aliments i que els factors externs que pressionen l'economia no sembla que es resolguin aviat. Per això, no preveu que els preus baixin a curt termini.