Rafart: "Sant Fruitós té autoestima i veu el futur amb il·lusió"

L'alcalde reconeix que aquesta ha estat una legislatura "peculiar", però que davant la situació que es va produir "s'havia de governar". Rafart recorda que CiU va fer una oferta de govern d'unitat a la resta de partits polítics que no va obtenir una resposta positiva i que per aquest motiu, es va optar per tirar endavant, ni que fos gairebé a mitja legislatura, el projecte que els nacionalistes tenien per a Sant Fruitós. Després de més de dos anys de Govern, Rafart assegura que de la crisi, la població n'ha sortit reforçada. L'alcalde considera també que el fet d'accedir al govern sense la majoria suficient ha estat una "incomoditat política", però alhora ha obligat a compartir projectes i a impulsar una política de consens. Això, afegeix, no ha impedit tirar endavant la població. La crispació política i social que va generar la forma com s'havia produït el canvi de govern va ser el primer handicap que va haver de superar l'equip de CiU. Hi havia, diu Rafart, "desconcert social" i CiU havia de convertir-se en "alternativa de convivència, confiança i credibilitat" i saber retornar la confiança al poble per a fer renéixer iniciatives i recuperar el clima de normalitat. Per això, explica, es va impulsar l'elaboració d'un projecte que motivés i generés il·lusió al conjunt de la població, el Pla Estratègic Sant Fruitós 2010, que dissenya el futur del municipi amb la participació directa de més d'un centenar de veïns del poble. Pel que fa als reptes de futur que ha d'afrontar Sant Fruitós de Bages en la propera legislatura, Josep Maria Rafart considera que és cabdal que hi hagi un canvi de mentalitat al conjunt del territori que superi el "xauvinisme" municipal i que aposti per una planificació estratègica que tingui en compte el concepte de comarca i del territori. "Els municipis", diu, "no són unitats, han d'interactuar i aprofitar sinergies". Aquest canvi de mentalitat a l'hora de planificar és un dels principals reptes que han d'assumir els municipis, segons Rafart. A nivell intern, l'alcalde aposta per continuar les accions que contribueixin a millorar la cohesió social del poble, planificar els serveis com a font de qualitat de vida i racionalitzar l'expansió urbanística de Sant Fruitós. Tot això es concreta, en primer lloc, en l'aplicació del pla estratègic municipal, i en projectes com la creació de la Casa de les Entitats, el desenvolupament del Pla de Dinamització del Comerç, instal·lar un nou centre d'atenció primària al centre de la població i treure d'aquest indret l'única zona industrial que hi ha a l'interior del nucli urbà, implantar la recollida selectiva, completar la xarxa de col·lectors domèstics i industrials, elaborar l'agenda 21 local, convertir el centre del poble en una gran plaça de relació ciutadana conservant la màquina de batre, fer un passeig urbà a la façana sud del poble, construir una passera peatonal al barri de la Rosaleda i convertir l'entorn fluvial de Sant Benet de Bages en un parc públic. Un apartat especial, que ja contempla el pla estratègic del poble, és l'aprofitament del gran flux de visitants que visitaran el monestir de Sant Benet de Bages. Això, diu Rafart, juntament amb el potencial del Parc de la Sèquia i del Consorci de les Valls del Montcau, ha de servir per a potenciar el turisme a la població. En aquest sentit, Sant Fruitós ja ha iniciat converses amb la Fundació Caixa Manresa per aprofitar el pol d'atracció que serà el municipi i arribar a acords de col·laboració a mesura que es vagi avançant en la definició del projecte cultural i turístic del monestir.