Alerta vent
Festes Santa Eulàlia 2026
Afectacions mobilitat AP-7
Sant Valentí
Ocupació a Catalunya
Renda 2025
Vaga metges serveis mínims
Salvador Illa
Alerta alimentària Catalunya
Pesta porcina africana
Eurolliga
Espanyol Celta
Atlètic Madrid Barça
Malinin

Raye debuta a Barcelona amb una exhibició de poder escènic i versatilitat

La cantant britànica ha sabut transformar el Palau Sant Jordi en club de jazz, sala simfònica, discoteca o recinte intimista

Sonant a la ràdio, dalt de tot de les llistes de Spotify o als talent shows del moment. Raye és a tot arreu, només cal parar l'orella. I aquesta nit, per primer cop a Barcelona, ha corroborat que n'haurem de continuar parlant durant molt de temps.

Al Palau Sant Jordi hi ha exhibit magnetisme, força escènica, raig de veu i, sobretot, versatilitat: ara una mica de rap, ara soul i R&B, ara a cappella, ara l'escenari transformat en un club de jazz o en una discoteca. 

Molt més que la nova Amy 

Només té 28 anys, però en fa més de deu que té ben apamats els escenaris i la indústria musical. 

Pot presumir d'un bagatge tan divers que passa per haver estat compositora de Beyoncé i Charli XCX, ser la veu dels hits més comercials de David Guetta i Jonas Blue, i haver excel·lit en l'art del "drill".

personalitat, maduresa i control escènic. Potser per això, per a molts és la nova Amy Winehouse. Avui s'ha desfet de l'etiqueta i ha demostrat que és una de les cantants i compositores joves del moment per mèrits propis.

La cantant i compositora ha demostrat personalitat, maduresa i control escènic al públic català, entusiasta i rendit (ACN/Marc Font)

Una banda infal·lible

La fórmula de l'èxit? La seva veu i una banda robusta: set vents, set cordes, bateria, percussió, guitarra, teclats i baix, coristes.

El resultat: un so sòlid i contundent, com poques vegades es pot sentir al Sant Jordi. Música amb majúscules. 

Un xou sense floritures

I per escenificar-ho no calen gaires efectes, llums ni descomunalitat. Ella és l'espectacle.  

Ho demostra passant com si res del pop al soul, el jazz, el trap o l'R&B. Raye ha sabut transformar el recinte en club de jazz, sala simfònica o discoteca. 

I, com el seu últim disc, tot plegat queda embolcallat per una atmosfera retro, old Hollywood. No tothom pot ser la viva imatge de Rita Hayworth a "Gilda" mentre canta hip hop i converteix el Sant Jordi en una "rave".

Sororitat i franquesa

També hi ha hagut espai per a l'intimisme. Ha fet emmudir el recinte per obrir-se en canal i cantar "Ice Cream Man", una cançó que parla de l'abús sexual en primera persona.

"Les estadístiques són devastadores, per tant aquí unes quantes us hi sentireu identificades". Sororitat, empoderament, franquesa i, malgrat tot: "No us rendiu, valeu molt." 

Molts la consideren la nova Amy Winehouse, però Raye ha demostrat els mèrits pròpis (ACN/Marc Font)

Una showwoman

La força de "Where is my husband" ("donde está mi marido!", ha cridat -irònica- al públic del Sant Jordi), l'encant addictiu de "Worth it", la transcendència d'"Oscar winning tears" i les celebrades versions de clàssics de B. B. King o Sinatra.

En total, més de dues hores de concert, 17 temes i molta paraula. Hi haurà algú que hagi marxat a casa sense comentar que xerraire que és Raye? 

Una seductora nata que amenitza els canvis d'escenografia amb batalletes i jocs. Ha volgut fer la guitza, confonent Barcelona amb Madrid. Se la perdona fàcilment, sabent que la d'aquesta nit ha estat l'única parada que farà en tot l'Estat.

L'hem vist emocionar-se amb la resposta del públic català, entusiasta i rendit. Un públic que podrà dir "jo la vaig veure al Sant Jordi", perquè amb molta probabilitat fins i tot aquest escenari massiu li quedarà petit. Ens veiem a l'Estadi Olímpic?