Reapareixen els gegants de Xavier Cugat i la seva musa després de 20 anys
Porta la pipa entre els llavis, el violí sota el braç i l'arc com a batuta. Després de dues dècades desaparegut de balls i cercaviles, aquest divendres el gegant del músic gironí Xavier Cugat tornarà a giravoltar a la seva ciutat natal amb la seva musa, coincidint amb el pregó de les Fires de Sant Narcís.
Des del 2006 la parella de gegants s'havia mantingut sota custòdia de Maria Carme Ribas Mora, filla dels fundadors de l'emblemàtica Granja Mora i també una figura coneguda en el món de la cultura popular gironina.
Uns símbols "molt buscats"
Ribas havia impulsat i presidit l'Associació Amics dels Gegants, entitat que va gestionar durant anys els gegants oficials de la ciutat: els reis Fèlix i Àngels (gegants vells) i els reis Carlemany i Anna Gironella (gegants nous).
Més tard, quan aquest patrimoni va passar a mans de la colla gegantera Fal·lera Gironina, Ribas es va quedar amb els personatges de Xavier Cugat i la musa. Durant un temps els va tenir a casa, fins que es van guardar en un magatzem del Centre Joan Suñer, on fa pocs dies la colla gegantera Caixa de Trons Girona va passar a recollir-los.
Ribas va morir el maig passat i els seus hereus es van posar en contacte amb el grup de percussió i gralles per oferir-los la donació. Segons els geganters, eren "molt buscats" entre els cercles que es dediquen a la imatgeria festiva de Girona. Hi havia un deix de misteri i rumors al voltant del seu parador, però el cert és que ningú no els havia aconseguit recuperar fins ara.
"Fa molt de temps que sentíem parlar d'aquests gegants", explica el president de la colla, David Arenas, que en ressalta el bon estat amb què s'han trobat tot el material.
Els vam anar a buscar amb la incògnita de si s'haurien de restaurar totalment, amb la sorpresa que estan impecables i a punt per sortir.
Fa més de 30 anys que es van estrenar. El seu bateig va ser el 25 de setembre del 1993, tot i que el de Xavier Cugat es va haver de refer un any més tard perquè, a conseqüència d'una bretolada, va quedar cremat a l'entrada de l'Ajuntament de Girona.
La musa, per la seva banda, no té nom perquè no representa cap dona en particular, ja que Cugat es va casar cinc vegades: està representada amb una maraca a una mà i un chihuaua a l'altra, en memòria de l'acompanyant caní amb què apareixia sovint el músic.
Juntament amb els gegants, han rebut altres records de trobades geganteres, fotografies i retalls de premsa. També s'hi han trobat quadres fets pel mateix violinista, inclòs un autoretrat, que mostren el seu talent polifacètic com a dibuixant i caricaturista.
Portar els ritmes llatins a plaça
Caixa de Trons ja gestionava en Benet i la Carmen, la parella de gegants de l'Esquerra del Ter. Ara se'ls ha girat feina, perquè no només han doblat el nombre de gegants a càrrec seu –de dos a quatre–, sinó que, de cara als pròxims mesos, també volen preparar arranjaments musicals adequats al rei de la rumba i el mambo.
Per això, ara treballaran per inspirar-se en grans èxits com ara "Brasil" o "Amapola". Segons el vicepresident de la colla, Ferran Sisa, es tractaria d'un "ball únic en el món geganter":
Volem pensar un ball que sigui molt especial per a en Xavier Cugat i la seva musa. Sabem el tipus de música que tocava, sobretot ritmes llatins, amb la seva orquestra, i la idea seria poder integrar aquesta música que ell tocava i acompanyar-la amb la percussió i les gralles.
Quatre estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood són la prova de fins a quin punt el director d'orquestra es va arribar a consagrar com a ambaixador dels ritmes llatins als Estats Units. De petit, havia emigrat amb la família a Cuba, on es va formar en violí clàssic i es va impregnar de tot el bagatge musical que més tard catapultaria la seva carrera.
Tota una trajectòria internacional que va començar en un carreró sense sortida del Barri Vell de Girona, el carrer del Sac, situat a prop de la plaça de l'Oli, on una placa recorda que Cugat hi va néixer un dilluns d'hivern per Cap d'Any: era l'1 de gener del 1900.