Rebombori polític per la lletra de l'himne espanyol de Marta Sánchez
19/02/2018 - 19.50 Actualitzat 09/09/2020 - 10.13
Al cap de poques hores, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va felicitar a la cantant a través del Twitter i l'eurodiputat Esteban González Pons ha proposat que la versió de l'himne amb lletra soni a la final de la Copa del Rei de futbol. Paral·lelament, s'ha encetat el debat sobre si la lletra creada per Sánchez ha de ser la que tingui un himne que no en té.
El vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, ho ha qualificat de "magnífica iniciativa":
"Pensem que pot ser un tema interessant."
En canvi, des del mateix PP, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha refredat la possibilitat que la lletra de Marta Sánchez acabi sent la definitiva:
"Em va resultar molt agradable, però d'aquí que aquesta hagi de ser la lletra de l'himne d'Espanya, hi ha distància."
A les files del PSOE, l'exministra Carmen Calvo ha recordat que, per raons històriques, l'himne espanyol no té lletra:
"El nostre himne no té lletra. Ja està."
També amb escepticisme, el secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, ha defensat que el veritable patriotisme és "no deixar ningú enrere":
"Defensar la sanitat pública, l'educació pública i els drets de la gent treballadora al nostre país."
Pel que fa Ciutadans, Inés Arrimadas s'ha referit al tema des d'un vessant més polític i relacionant-lo amb el procés sobiranista a Catalunya:
"S'ha despertat un sentiment d'orgull de ser espanyol."
La cantant, que no s'ho esperava, s'ha mostrat molt sorpresa davant el ressò que ha tingut la cançó:
"Ha estat una sorpresa increïble. Diumenge vaig rebre 400 i escaig de whatsapps... el meu telèfon treia fum."
Mentrestant, l'entitat contrària a la independència Societat Civil Catalana vol convidar Sánchez a un dels seus actes perquè canti la seva versió de l'himne:
Un himne amb moltes propostes de lletra
La "Marxa Reial", composta per Manuel Espinosa de los Monteros a finals del segle XVIII per encàrrec de Carles IIII, va passar a ser l'himne espanyol durant el regnat d'Isabel II, quan la música ja tenia molts partidaris entre els espanyols. Des d'aleshores, han estat diversos els intents de posar-hi lletra, protagonitzats per figures com Ventura de la Vega, Eduardo Marquina o José María Pemán.
L'últim intent seriós va ser el que va fer el Comitè Olímpic Espanyol (COE) l'any 2007. Després d'un concurs on es van presentar 7.000 propostes, l'escollida va ser la lletra del manxec Paulino Cubero:
"¡Viva España!
cantemos todos juntos
con distinta voz
y un solo corazón"
Finalment, la lletra es va retirar per falta de consens.
Avui és notícia
Què sabem i què no del brot de pesta porcina: és una soca nova o desconeguda fins ara?
Dos catalans morts i dos més de ferits en un accident de trànsit a l'Aràbia Saudita
No hi haurà moratòria en les sancions per no portar la balisa V16
Obert el registre per obtenir l'abonament únic de transport per a joves: com demanar-lo
Pisos turístics en territoris palestins ocupats per Israel: Consum exigeix retirar els anuncis