Recomanacions per llegir a l'estiu: quatre clàssics de la literatura catalana i universal

L'escriptor Italo Calvino (1923-1985) deia que els clàssics, "quan algú més creu que els coneix d'haver-ne sentit a parlar, més inesperats i sorprenents resulten quan es llegeixen de veritat". Ara bé, sovint no trobem ni el temps ni la disposició mental per enfrontar-nos a uns textos, a vegades de notables dimensions, que no és descartable que ens demanin un esforç suplementari per entendre el context en què van ser escrits.

Per tot plegat, quan arriba l'estiu, són molts els lectors que opten pels clàssics. Ara bé: què podem escollir, entre el generós ventall d'opcions que trobem a les llibreries?

Jordi Raventós, de l'editorial Adesiara, i Oriol Magrinyà, de l'editorial Barcino, avui ens fan de prescriptors. Són veus autoritzades perquè, des de fa temps, comanden dues editorials que es dediquen, justament, a editar clàssics. 

En el cas d'Adesiara, al seu catàleg hi trobem des d'obres grecollatines fins a novel·les decimonòniques, sempre traduïdes al català. I si parlem de Barcino (una editorial que ha complert 100 anys recentment), l'especialitat de la casa són els clàssics catalans, com ara Ausiàs March, de qui ara es publica el volum "Poesies escollides". 

"Poesies escollides", l'amor segons Ausiàs March

Aquest llibre --ens explica Magrinyà-- recull alguns dels millors poemes d'Ausiàs March (15 en total), en versió original acarada amb la versió en català actual de Josep Piera, com «Veles e vents» o el «Cant espiritual». March, no ho oblidem, és el poeta més gran del seu temps. És el poeta amorós per excel·lència, el gran patidor que ha captivat amb els seus versos innombrables generacions de lectors. La seva poesia és font d'inspiració d'enamorats, que troben consol i reconeixement en els seus versos, i ha seduït poetes i cantautors que se l'han fet seu.

Conegut com «l'últim trobador» o «el Petrarca llemosí», Ausiàs March explora els problemes fonamentals de la condició humana, com el desig del plaer o l'esperança de la felicitat. I dicta sentència: una vida sense amor no és vida, sinó una mort en vida. La seva poesia travessa tots els límits temporals per arribar a emocionar el públic contemporani.

"Els sots feréstecs", la primera novel·la modernista

La segona recomanació que ens fa Oriol Magrinyà és molt més propera en el temps. Es tracta d'"Els sots feréstecs", considerada pels experts com la primera novel·la modernista, un text que va marcar l'inici d'una de les èpoques més brillants de la narrativa catalana.

Al costat de "Solitud", de Víctor Català, i de "La punyalada", de Marià Vayreda, és una de les grans novel·les de principis del segle XX i un clàssic indiscutible de les nostres lletres, que atrapa els lectors d'avui --diu Magrinyà-- amb una trama intensa i uns personatges que no s'obliden fàcilment.

Mitjançant la història de mossèn Llàtzer, un capellà exiliat en una aïllada contrada muntanyenca on la natura feréstega es fusiona amb els seus habitants, Casellas ens ofereix una visió impactant de la societat d'un temps, el tombant dels segles XIX i XX, marcat pel conflicte entre individu i societat, entre tradició i progrés. El protagonista de la novel·la, símbol de l'artista transformador, lluitarà per desvetllar unes gents esquerpes i somortes, que no es volen despertar del seu son ancestral.

Aquest volum recupera l'edició crítica de Jordi Castellanos del text original de Casellas. Conté, a més, una introducció de la professora Maria Campillo, que acompanya el lector a transitar per una de les fites majors de la nostra literatura.

Catul, el primer gran poeta de Roma

Poques vegades, diu Jordi Raventós, trobarem un recull de poemes que hagi tingut una influència tan colossal com aquest volum de Catul, considerat com el primer gran poeta de Roma.

Al llibre "Els poemes", publicat per Adesiara, ens emocionarem amb els commovedors laments d'una dona traïda i abandonada, al costat dels insults més grollers; i també llegirem un bellíssim cant nupcial, al costat de totes les modalitats del sexe, expressades amb el vocabulari més lliure i irreverent. 

En definitiva, assenyala Raventós, serem testimonis de la lleu frontera que separa els amors més intensos dels odis més furibunds. 

L'escola rural, segons Dickens

D'una naturalesa ben diferent és el segon llibre que ens recomana Jordi Raventós per a aquest estiu: "Nicholas Nickleby", de Charles Dickens. L'editor d'Adesiara ens diu que "es tracta d'una novel·la grandiosa, no només per les seves 1.200 pàgines, sinó perquè aquest text és un monument de les lletres angleses". 

La tercera novel·la de Dickens explica les vicissituds de Nicholas Nickleby després de la ruïna i la mort del seu pare. Nickleby ha de procurar mantenir la germana i la mare en uns temps difícils. A partir de la seva incorporació com a mestre en una tètrica escola rural, on els infants són sotmesos a càstigs degradants, en Nicholas s'haurà d'enfrontar amb el seu oncle Ralph, un usurer despietat que maldarà per destruir-lo a ell i la seva germana. 

En el seu camí per sortir de l'adversitat, en Nicholas s'enrolarà en una companyia de teatre, tindrà un munt d'aventures i coneixerà personatges singularíssims que l'ajudaran en les situacions més adverses i li demostraran que, al capdavall, la vida posa tothom al seu lloc.