Reconstrueixen la batalla d'Austerlitz en el bicentenari de la victòria de Napoleó

El 2 de desembre de 1805, les tropes de Napoleó Bonaparte aconseguien una crucial victòria militar sobre la coalició austrorussa formada pels exèrcits de l'emperador austríac Francesc I i el tsar Alexandre I. Era la batalla d'Austerlitz, una població que actualment es troba en territori txec i que rep el nom de Slavkov. Just 200 anys més tard, ha tingut lloc una commemoració ben especial. Fins a 2.560 soldats d'infanteria, 215 gents a cavall i 500 peces d'artilleria han representat, en un espai de 40 hectàrees, els episodis més representatius de la batalla, com la lluita per Telnice, l'ofensiva francesa als alts de Pratecky i l'enfrontament de les cavalleries. La coneguda com la "batalla dels tres emperadors" ha estat transmesa, a més, per 20 cadenes de televisió i milers de persones s'hi han acostat per seguir-la en directe. Entre aquests espectadors, la delegació francesa ha estat la més nombrosa, i ha comptat amb la presència de 200 descendents d'alts oficials que van lluitar a Austerlitz. En canvi, la representació d'Àustria ha estat la més modesta, potser pel fet que va ser una de les nacions perdedores i per la tradició neutral que ha caracteritzat la república transalpina des de la Segona Guerra Mundial. A la batalla d'Austerlitz hi van lluitar 160.000 soldats, dels quals prop de 35.000 hi van perdre la vida. La victòria de Napoleó va significar la desaparició del Sacre Imperi Romà Germànic, ja que Bonaparte va decretar l'establiment de la Confederació d'Estats Alemanys del Rin, sota el seu protectorat. La pau de Bratislava, epíleg de la batalla d'Austerlitz, va suposar també per a Áustria perdre la seva posició preeminent al Sacre Imperi i la cessió dels territoris del Tirol, Vorarlberg, Venècia, Ístria i Dalmàcia.