Recordem...Plats Bruts.

La "sitcom" (comèdia de situació) PLATS BRUTS de TV3 es va estrenar el 19 d'abril del 1999. La convivència d'en Lòpes i en David va obrir un món de situacions divertides, juntament amb la resta de personatges que els envoltaven: l'Emma i la Carbonell a casa, en Ramon i la Mercedes de Ràdio Bofarull, així com en Pol, al Bar Maurici.








En David pertany a l'alta burgesia barcelonina, estudia per a actor a l'Institut del Teatre.
Per donar el contrapunt al caràcter d'aquest personatge, immadur i entusiasta, i poder contrastar-lo amb el Lòpes, el David tenia un armari ple de marques de disseny, però, alhora, majoritàriament sòbries. Són peces de qualitat barrejades amb elements més puntuals, com per exemple una imatge creativa dins una t-shirt, etc.





Per crear la imatge del personatge d'en Lòpes la direcció ens va plantejar un home d'uns trenta anys, amb una barreja d'apatia, pessimisme i innocència que resulta molt còmica. Estèticament el vam col·locar, intencionadament, al marge de l'estètica contemporania. Així li vam potenciar la combinació de 3 o 4 tipus de peces fixes (pantalons, camisa/pul·lòver i americana) que aconseguia un "look" totalment "autista" pel que fa a la moda. Eren patrons molt antics i de colors anodins, sense cap tipus d'estil ni atractiu.









Quan ens van explicar que l'Emma seria la veïna "okupa" de la caseta del terrat, l'excentricitat l'havíem de posar en una dona menudeta, jove i imprevisible. La vam imaginar carregada de color i superposicions que sortien d'un armari caòtic ple de roba de 2a mà, reciclada, reinventada... Així l'Emma es va convertir en un personatge molt creatiu i ple de recursos: les mitges acabaven sent mànigues, la roba d'estiu es fa servir tot l'any, en un "look" divertit i fora de tota norma.





La Carbonell apareix com "l'assistenta" d'en David, dedicada a cuidar-lo, tot i que ell s'ha independitzat de la família i que el "nen" s'afaita; Per a ella vam buscar un vestuari còmode i pràctic tipus xandall amb t-shirt que ens recordés "Las Chicas de Oro" però en la versió menys femenina per subratllar el seu caràcter fort, masculí, esbojarrat i hiperactiu.





En Ramon, el tècnic de so de Ràdio Bofarull, el vam vestir dins del rol d'home a la feina amb americana i corbata, amb un toc friqui en les combinacions i complements, per seguir aquesta línia "casposa" i masclista del pesonatge.