Recuperada in extremis la base Loran de l'Estartit

De mans privades a mans públiques, en tres mesos. La Generalitat ha anunciat que exerceix el dret de retracte, i recomprarà l'antiga base Loran de l'Estartit per destinar-la a usos públics. 

Pagarà 468.000 euros, la mateixa quantitat que va pagar un ciutadà francès al Ministeri de Defensa espanyol per quedar-se amb les 35 hectàrees de terreny, situades en ple parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Això va passar el mes de setembre, després d'anys d'intentar vendre la finca en diverses subhastes, sense cap èxit. 

Segons la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, l'operació està molt avançada, i s'hauria d'aprovar abans del 7 d'abril. 

Satisfacció i alguns recels

L'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, mostrava la seva satisfacció. 

"Es tancarà una part de la història del nostre municipi, sobretot de l'Estartit, de la millor manera possible de com ens podíem imaginar."

 

 

L'alcalde afegia que no ha parlat amb el ciutadà francès que al setembre va comprar l'espai al Ministeri de Defensa, però està convençut que no hi ha marge perquè l'operació de retracte fracassi. I que de fet, ja el va advertir que si s'ho quedava, no hi podria fer res.

 

Malgrat que estan contents, des de la plataforma ecologista SOS Costa Brava són més escèptics.

 

No tenen  gaire clar que la Generalitat finalment pugui recomprar l'espai perquè, segons la llei, només es pot exercir el dret de retracte en casos de 100 o més hectàrees, i recordem que els terrenys de la base Loran en tenen unes 35. Sergi Nuss és el seu portaveu. 

"Seria lamentable que el fet d'haver esperat tant temps a ser proactius, per part de la Generalitat, amb l'adquisició de la finca, ara porti que aquest aspecte legal no permeti recuperar-la. Tant de bo sigui un èxit i es pugui recuperar la propietat. 

I si finalment no pot ser, ens donarà més arguments per reivindicar la constitució immediata del Conservatori del Litoral, perquè és l'organisme que d'alguna manera ha de vetllar per saber quin és tot el patrimoni d'interès que hi ha al litoral català, i abans que es produeixin aquest tipus de transaccions, que la Generalitat tingui un plantejament de la seva recuperació."

Anant més enllà, Sergi Nuss fa una altra proposta a la Generalitat, un inventari de tots els vestigis militars que hi ha a la costa catalana. 

"Així evitarem haver d'anar cas per cas. Que ara hem de respondre per la base Loran, després a veure què passa amb Radio Liberty, després amb el Pení de Roses... però és que com aquests n'hi ha molts més. Ens sembla que el més lògic és que la Generalitat tingués una estratègia global, un inventari, un anàlisi del que té valor i què no."

I un cop en mans públiques, què s'hi farà? 

Teresa Jordà explicava que ara s'obrirà el debat sobre què s'hi ha de fer, però donava diverses possibilitats. 

"Es farà una mica el que el mateix territori decideixi, però hi ha diverses possibilitats. Que sigui, sobretot la zona construïda, un espai d'emmagatzematge a disposició del parc natural. O per fer-hi activitats diverses que el mateix parc decideixi. O fins i tot pot formar part de l'itinerari d'interpretació que hi ha sobre la guerra freda a la zona." 

 

L'alcalde Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, aposta per la vessant educativa. 

"Pot haver-hi un centre d'interpretació del que va ser la guerra freda, i el paper d'aquestes estacions Loran al Mediterrani. Però també és un lloc idoni, com molt pocs que hi ha al Mediterrani, per ubicar-hi una aula d'alguna universitat. Primer, perquè l'estructura està feta. I segon, perquè l'espai és inqüestionable." 

En tot cas, seran les parts implicades les que decidiran què es fa amb l'espai, i de quina manera es recuperen les tres edificacions, ara en molt mal estat, que hi ha en els terrenys, situats arran de mar.