Reobertura d'Ormuz: malgrat l'acord, el mercat del petroli pot trigar mesos a recuperar-se
Redacció
L'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran podria suposar l'obertura definitiva de l'estret d'Ormuz. Una tornada a la normalitat anunciada ja sense èxit desenes de vegades pel president Donald Trump. Aquesta vegada també ha fet servir les xarxes socials per felicitar-se, celebrar l'incipient acord i animar "tots els vaixells del món" a "encendre motors".
Els mercats han reaccionat i aquest dilluns la cotització del Brent ja baixava un 5%. El preu del barril es desinflava fins als 83 dòlars, un dels nivells més baixos des que va iniciar-se el conflicte, però encara per sobre del valor que tenia abans de la invasió, fa gairebé 4 mesos, quan es movia a l'entorn dels 70 dòlars.
Omplir el dipòsit encara serà car
Els conductors hauran de continuar rascant-se la butxaca per omplir el dipòsit uns mesos més. Tornar a la normalitat, malgrat que el petroli torni a circular lliurement per l'estret d'Ormuz, no serà cosa d'un dia. "Serà una baixada de preus molt i molt gradual, molt conservadora, per arribar a uns nivells de preus pràcticament iguals que els del gener." És l'anàlisi que fa José Enrique Alarcón, que acumula anys d'experiència en el sector dels carburants, la majoria com a executiu en grans multinacionals de venda majorista.
Coneix amb profunditat el mercat i té clar quin pot ser l'escenari un cop acabada la guerra de l'Iran pel que fa als combustibles més utilitzats. "Heu de tenir en compte que el producte està emmagatzemat, que les petrolieres l'han comprat molt car, s'ha de refinar i hi ha un decalatge de producció d'un mes o de dos. Per tant, estimem que a finals d'any el preu començaria a estar més o menys estable."
Però, a banda d'aquesta normalització financera de les petrolieres, caldrà també una normalització tècnica, reconstruir totes aquelles infraestructures que el conflicte bèl·lic ha destruït. "L'Agència Internacional de l'Energia ha comptat unes 40 megainstal·lacions danyades a l'estret d'Ormuz, que són instal·lacions de producció i refinatge de cru i després d'emmagatzematge, junt amb això hi ha 2.000 vaixells parats, tancats", explica aquest expert.
Hi ha una estimació que és d'entre tres i cinc mesos per arribar a un preu més o menys normal, com el d'inici d'aquest any, que eren uns 65 dòlars el barril de Brent.
Per l'estret d'Ormuz circulaven, abans del conflicte, el 20% del petroli i del gas de tot el món. El seu tancament ha tocat també de ple el sector de l'aviació. El grup aeronàutic IAG, del qual formen part les aerolínies British Airways, Iberia, Vueling, Aer Lingus i Level, ha reconegut que l'encariment del combustible afectarà inevitablement els seus beneficis.
El mes passat hi posaven números i calculaven que la guerra els costaria 1.600 milions d'euros més en combustible dels que havien previst al febrer. Però, això sí, descartaven cap problema de disponibilitat de querosè als seus principals mercats.
L'abastiment està garantit
Si bé els preus poden continuar preocupant, no passa el mateix amb l'abastiment. Fins i tot en cas que la guerra es reprengués, la capacitat d'abastiment tant per a particulars com per a empreses a Espanya està garantida, segons explica Alarcón, inclòs el querosè, el combustible dels avions.
"Espanya, amb una capacitat de refinatge d'un milió i mig de barrils diaris entre les vuit refineries que existeixen, té un equilibri de sostenibilitat bastant gran." A més, les operadores, recorda Alarcón, tenen l'obligació de conservar reserves equivalents a 90 dies de consum respecte dels consums anteriors que han tingut.
Per tant, només si hi ha una urgència a nivell internacional o nacional com va ser l'apagada elèctrica, s'alliberen reserves estratègiques per subministrar aquell dèficit d'entrada de subministrament al país.
Repensar l'ús dels derivats del petroli
Productes derivats del petroli com els plàstics, pintures, dissolvents, cosmètics i neumàtics han tingut pujades de preus importants des que va començar el conflicte a l'Orient Mitjà. Uns preus que poden obligar a fer un canvi d'hàbits.
"Si a nivell ciutadania hi ha una conscienciació més important sobre l'ús de plàstics, l'ús d'envasos renovables o reutilitzables, l'optimització de pintures o l'optimització de polímers aplicats a qualsevol lloc, crec que això no es pot notar tant," opina Alarcón.
A tall d'exemple, el polietilè reciclat que s'utilitza per fer ampolles d'ús alimentari i canonades costa ara mateix la meitat que el plàstic verge, és a dir, el que prové directament del petroli.