Reobren el cas dels 7 de Cornell dos anys després que el grup violés una jove a la universitat

S'ha reobert el cas de la violació en grup en una fraternitat de la Universitat de Cornell, als Estats Units, que haurien comès els anomenats "set de Cornell". Dos anys després dels fets, no ha comportat penes per a cap d'ells i ha generat fortes crítiques per la desprotecció que ha patit la víctima.

Les crítiques se centren en el paper dels responsables d'aquesta prestigiosa universitat, però també en la implicació de les fraternitats i en la investigació inicial que va fer la policia i el fiscal del comtat de Tompkins, on hi ha el campus.

"En quin món la policia s'assabenta per part d'una víctima que va ser literalment violada en grup (...) i no eleva aquestes al·legacions al fiscal de districte?". La pregunta se la fa la governadora de l'estat de Nova York, la demòcrata Kathy Hochul, que ha posat fil a l'agulla perquè el cas es reobri.

La fiscal especial nomenada per dirigir la nova investigació fa evident la importància que ha adquirit el cas dels set de Cornell. Es tracta de Letitia James, la fiscal general de Nova York, coneguda per les seves investigacions contra Donald Trump, o l'exgovernador Andrew Cuomo, que va haver de plegar per haver assetjat sexualment onze dones.

Els fets que haurà d'investigar James van passar l'octubre del 2024, quan la presumpta víctima, que fa servir el pseudònim Jane Doe en els documents judicials, tenia 20 anys. Denuncia que va ser drogada i violada per set membres de la fraternitat Chi Phi, una associació d'estudiants exclusivament masculina que té seccions en diverses universitats dels Estats Units.

Doe va denunciar l'incident a la policia unes setmanes després que passés, però els estudiants no van ser processats en aquell moment pel fiscal del comtat. Segons ell, el testimoni de la denunciant no permetia establir que no hi hagués consentiment.

Dos anys més tard, Jane Doe torna a trucar a les portes de la justícia, aquest cop amb una demanda civil.

Doe explica a la demanda que aquell dia va anar a trobar-se amb una altra persona a la casa de la fraternitat Chi Phi després d'haver begut anteriorment. Aquesta persona i altres membres de la fraternitat la van proveir d'alcohol, marihuana i ketamina, i la van agredir sexualment quan va quedar incapacitada, al·lega la demanda.

Una llei que retorça el consentiment

La llei de Nova York estableix una distinció entre les víctimes d'agressió sexual que s'intoxiquen voluntàriament i les que són intoxicades sense el seu consentiment o coneixement. Només aquestes últimes poden ser considerades "mentalment incapacitades" i, per tant, incapaces de consentir. El 2024, el fiscal va considerar que la víctima de Cornell no era una d'aquestes.

Una interpretació, si més no, controvertida del consentiment, que pot fer més difícil presentar determinats càrrecs de violació quan la víctima ha triat consumir substàncies tòxiques o alcohol. Fins i tot encara que fer-ho afecti la seva capacitat d'accedir a un acte sexual, segons experts i defensors.

La primera declaració de Jane Doe, del 2024, difereix de la que ha fet ara amb la nova demanda. En aquella primera declaració "no va afirmar que hagués estat drogada contra la seva voluntat", defensa el fiscal que va decidir no presentar càrrecs penals contra els acusats. "Descrivia la seva participació en el consum de drogues i en activitats sexuals com a voluntària, conscient i consentida", argumenta.

L'especialista en llibertats civils de la Universitat de Nova York Erin E. Murphy posa el dit a la nafra. Segons explica, perquè hi hagi càrrecs penals s'ha de complir el criteri de considerar Jane Doe "físicament indefensa". I això, diu, passa per la "inconsciència o incapacitat total". "La realitat és que moltes jurisdiccions no tenen cap definició de consentiment", lamenta.

"Crec que molta gent té la percepció que és d'allò més fàcil ser arrestat i acusat d'agressió sexual (...) Crec que això és erroni", diu Murphy atenent el que veu habitualment que fan els fiscals.

Considera beneficiós que hi hagi atenció pública en aquest cas i en altres com el Me Too o els arxius Epstein, però també alerta: "Alguna cosa falla en el nostre sistema de responsabilitat per a la violència sexual, però no crec que hi hagi necessàriament un acord generalitzat sobre com solucionar-ho exactament".

Una possible solució és introduir canvis legals com els que impulsa Jeffrey Dinowitz, membre de l'Assemblea estatal. Dinowitz És partidari d'imputar una violació quan la víctima és incapaç de consentir a causa d'una intoxicació. Sobre aquesta qüestió clau, la governadora de l'estat de Nova York ha promès eliminar aquesta escletxa legal que permet als autors evitar càrrecs per violació si les seves víctimes estaven intoxicades voluntàriament.

La Universitat de Cornell es defensa

Les crítiques també han assenyalat la Universitat de Cornell, que en un comunicat recent ha dit que dona suport a la reobertura del cas. Cornell es defensa assegurant que va dur a terme "una investigació exhaustiva" durant mesos i argumenta que aquesta investigació va comportar "suspensions temporals i altres mesures restrictives" a alguns estudiants.

Cornell també diu que la secció de la fraternitat implicada va ser tancada el 2024 i té vetada l'entrada al campus.

En la demanda presentada, Jane Doe al·lega que el càstig d'alguns dels estudiants implicats incloïa escriure una redacció, un extrem que la universitat no ha negat, alhora que ha remarcat que aquesta no va ser l'única conseqüència per als estudiants que van participar en els fets.

I la fraternitat on van passar els fets, què hi diu? Trey Robb, director executiu interí de la fraternitat Chi Phi, una de les parts demandades, ha dit que van expulsar els membres acusats de la secció de Cornell tres dies després de la presentació de la denúncia policial. Aquesta secció va ser tancada el 2024 i continua vetada del campus.

Doe, amb "angoixa emocional i psicològica greu"

L'advocat de Jane Doe, Thomas Giuffra, en declaracions a la CBS, explica que els dies posteriors a l'agressió Doe "estava traumatitzada i insensible, i era incapaç d'acceptar l'horror del que havia passat. Estava en mode d'autopreservació". I va deixar la Universitat.

Giuffra explica que Jane Doe no va parlar amb ningú més que amb l'agent a qui va presentar la denúncia inicial, i que esperava una investigació que no va veure. "Hauria esperat com a mínim que l'entrevistessin diverses vegades i que les forces de l'ordre recollissin proves i desenvolupessin un cas (...), la seqüència normal per a investigacions de delictes greus."

Com a conseqüència, Jane Doe va patir "angoixa emocional i psicològica greu i lesions físiques personals" a causa de l'incident i de la gestió que en va fer la universitat.

La demanda de Doe ha tingut un enorme ressò a internet, amb una allau de reaccions d'indignació. Com la de la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez, que ha denunciat una "cultura de la violació" en les fraternitats, uns centres d'elit acusats sovint de ser un entorn marcat per festes desenfrenades, la llei del silenci, l'endogàmia i quintades humiliants.