Republicans del Regne Unit davant la marea monàrquica

Comença una nova etapa en la monarquia britànica. El fill gran d'Elisabet II, ara el rei Carles III, no és tan popular com ella, i això pot beneficiar els que fan campanya -de moment una minoria, segons les enquestes- per abolir la institució.

El suport a la monarquia és àmpliament majoritari al Regne Unit, però s'ha anat reduint durant l'última dècada, sobretot entre els joves i els votants laboristes.

Al juliol del 2012, un 75% dels britànics donaven suport a la monarquia. Avui són el 62%, un 13% menys que fa una dècada. Un 22% dels britànics voldrien que desaparegués la figura del monarca i s'instaurés un cap d'estat electe.

Són xifres que el grup de recerca Yougov va fer públiques abans de l'estiu, coincidint amb el Jubileu de Platí d'Elisabet II, quan va complir 70 anys al tron.

 

Aquestes xifres són similars a un estudi que va publicar l'empresa de sondejos d'opinió Ipsos coincidint amb el Jubileu de Platí. Un 68% a favor de la monarquia -12 punts menys que fa una dècada- i un 22% a favor de la república.

Elisabet II, la més popular de la família

L'enquesta mostra també que Elisabet II era el membre més popular de la família reial, amb uns índexs d'aprovació aclaparadors que tots els polítics voldrien: el 86%.

El segon és el seu net gran, el príncep Guillem -ara príncep de Gal·les, títol que fins ara ostentava el nou rei. I Carles, l'actual monarca, es queda amb un 65%.

També queda clar que la monarquia és inqüestionablement popular entre els votants conservadors britànics i entre els que tenen més de 65 anys. Entre els laboristes i els joves menors de 24 anys, els partidaris de la república superen el 30%.

Barbados lidera el republicanisme

Però la monarquia britànica no només regna sobre el Regne Unit. Carles III és també el cap d'estat de 14 països més, des del Canadà fins a Austràlia, i cap de la Commonwealth, una associació que engloba 56 països i 2.400 milions de persones.

Però l'any passat, un d'ells es va convertir al republicanisme. Va ser Barbados, excolònia britànica. Es va independitzar l'any 66, però Elisabet II en va continuar sent la cap d'estat. El 2021, Barbados es va desconnectar definitivament de la metròpoli i es va convertir en una república parlamentària.

Els més actius: #NotMyKing

Els que defensen l'abolició creuen que aquest és només el primer pas. Un d'aquests grups, el més actiu, es diu Republic. Just el dia de la mort d'Elisabet II, el grup va ser prudent a Twitter, respectant el dol de la família.

"Hi ha haurà molt temps per debatre el futur de la monarquia. Per ara, hem de respectar la pèrdua de la família."

Al web de l'organització, el director, Graham Smith, resumeix així la postura del grup:

"Creiem que tothom ha de ser igual davant la llei, que els que tenen poder han de retre comptes i que el diner públic s'ha de gastar en hospitals, escoles i perquè els trens arribin a l'hora.

Els principis de la monarquia són la injustícia, l'elitisme, gent que està per sobre de la llei... i va contra els valors democràtics. Així que sí, és dolenta per principis, i aquest hauria de ser l'argument perquè els que encara defensen la monarquia canviïn de bàndol."

Des la mort d'Elisabet II, a les xarxes s'ha impulsat el hashtag #NotMyKing, en referència a Carles III, i #AbolishtheMonarchy.

En diversese piulades, Republic ha qüestionat, per exemple, que el nou rei Carles III no hagi de pagar impost de successions per l'enorme herència que rebrà de la seva mare, o que el príncep Guillem, primer en la línia de successió, rebi cada any 22 milions de lliures del ducat de Cornwall, sis vegades més que el sou sumat de tots els caps d'estat europeus escollits a les urnes

Londres i un sentiment monàrquic menys homogeni

Des que Elisabet II va morir, els rams de flors s'han acumulat als voltants del palau de Buckingham, amb milers de persones que desfilen per acomiadar-se de la reina.

Però aquesta onada de sentiment monàrquic no és l'única realitat d'una ciutat de més de nou milions de persones. L'enviat especial de Catalunya Ràdio a Londres, Quim Olivares, recollia alguns testimonis a l'est de la ciutat, al voltant dels mercats de Columbia Road i Brick Lane.

Un jove que remenava entre roba de segona mà valorava així la institució:

"La reina és una mena de colonitzadora, per tant no és una bona persona i té un fill que és un pedòfil, per tant a la merda la monarquia."

A vegades el sentiment antimonàrquic no està dirigit tant a Elisabet II, una monarca molt venerada, com a la seva família. Per exemple, al seu fill Andreu, vinculat al milionari Jeffrey Epstein, líder d'una xarxa de prostitució i abusos a menors, que es va acabar suïcidant en una presó de Nova York.

Afirma un home vingut de Bristol:

"Penso que el príncep de Gal·les és un bon home, m'agrada com de preocupat està pel medi ambient, però la família reial no és bona per a nosaltres, perpetuen una cultura de desigualtat i privilegi, no han estat bons. La reina ha tingut diners a l'estranger, el seu fill és un pedòfil."

La seva dona conclou que "la monarquia mostra com de trencada i jeràrquica està encara la societat, i no hauria de ser així".