Respecte

Fa prop de quatre anys que el PP va presentar un recurs d'inconstitucionalitat al nou Estatut. Feia poques setmanes que el nou text havia estat aprovat per les Corts Generals i havia estat ratificat per referèndum a Catalunya. L'inici de tot plegat és més llunyà. De fet, les eleccions generals del 2004 ja van estar marcades pel debat sobre el nou Estatut, que havia començat a discutir-se al Parlament de Catalunya mesos enrere. I ara, tants anys després, seguim esperant que una institució com el Tribunal Constitucional, en plena crisi de renovació i amb recusacions creuades de molts dels seus membres, ens digui si tot plegat no ha servit de res, quan, de fet, fa ja molts mesos que estem aplicant i fent servir el nou text estatutari.

Avui ens diuen que les deu persones que havien de decidir sobre la constitucionalitat del text no han aconseguit un acord, i s'encarrega tornar a començar el debat amb una nova proposta de resolució que ha de redactar una persona que a l'any 2007 hauria d'haver estat substituïda. Som en una posició paradoxal. Si bé legalment tot el que passa és perfectament discutible, però perfectament correcte, políticament i socialment no hi ha per on agafar-ho. Ens diuen que hem d'acatar les decisions d'un òrgan que cada dia que passa redueix la seva legitimació i que, en ple caos de morts, recusats i prorrogats, no sap com sortir de la situació. Una situació que contraposa poder constituït (el que deriva de la Constitució, i que és d'on es legitima l'actuació del Tribunal Constitucional), i poder constituent (el que representa directament el poble de Catalunya a qui s'ha consultat, i les Corts, que avalen des de l'Estat aquest nou text). El millor que podria passar és que els que van iniciar aquest malson anunciessin que desisteixen del seu recurs. Això no passarà. Només ens queda demanar respecte pel que som i volem ser.