Retrat del sector del càmping a Catalunya: claus del creixement, reptes i dificultats
Els càmpings catalans arriben a la Setmana Santa amb una ocupació prevista d'entre el 85 i el 90% i les millors xifres de la seva història. L'any 2025 van tancar amb més de quatre milions de viatgers i 21,2 milions de pernoctacions, un 4,5% més que l'any anterior.
Una de cada tres pernoctacions turístiques a Catalunya es fa en un càmping, una modalitat d'allotjament que no para de créixer i que es consolida com la tipologia amb més expansió del sector turístic.
La demanda va créixer un 10% entre el 2023 i el 2025. Catalunya concentra el 38% de totes les pernoctacions en càmpings d'Espanya, seguida del País Valencià i Andalusia, segons un informe de The Open Air Property Telescope.
Pel que fa als preus, els bungalows catalans arriben als 180 euros de mitjana en temporada alta i poden superar els 217 euros en els pics de màxima ocupació.
Oberts tot l'any
Per Setmana Santa, els càmpings comencen temporada, tot i que un 70% ja estan oberts. És una tendència que va a més, obrir cada vegada més mesos. Els càmpings aposten per la desestacionalització amb una àmplia oferta d'activitats tot l'any.
Miquel Gotanegra Portell, president de la Federació Catalana de Càmpings, assenyala que el gran canvi del sector és desestacionalitzar i que aquest tipus d'allotjament ja no tanca a la tardor:
Organitzem esdeveniments per Halloween, Nadal, concerts, trobades esportives o congressos per mantenir l'activitat tot l'any.
Gotanegra explica que un estudi recent fet a les comarques de Girona xifra en 215 dies l'any la mitjana de funcionament dels càmpings i insisteix:
Ja no és un espai on poder plantar una tenda o una caravana. És un lloc on viure experiències en un espai ple de serveis enmig d'un entorn natural.
Creix el client sènior europeu
La desestacionalització dels càmpings també els ha permès l'impuls d'un client jubilat, europeu, que fa llargues estades en mesos vall.
Gotanegra explica que un dels motors d'aquesta transformació dels càmpings és el client sènior centreeuropeu —alemany, neerlandès, belga, britànic—, i afegeix que són clients que passen temporades llargues a Catalunya en temporada baixa i que fan estades de 7,3 dies de mitjana.
Aquest perfil valora especialment la xarxa hospitalària i d'atenció primària del país.
De tenda de campanya a ecoresort
El sector del càmping s'ha transformat en els darrers anys.
Interpals Eco Resort, un dels càmpings més antics de Catalunya, amb 60 anys d'història, és un exemple d'aquesta transformació. Fa quatre anys va apostar per reconvertir-se en ecoresort.
El seu gerent, Eloi Rigau Mestres, explica com han reconvertit un antic càmping de parcel·les en un establiment amb una àmplia oferta d'allotjaments per a totes les butxaques:
El que intentem és preservar al màxim la integració del càmping amb la natura, intentant oferir el millor servei al client i preservant valors de sostenibilitat.
L'oferta d'allotjament s'ha diversificat radicalment: des de parcel·les bàsiques fins a tendes de glàmping completament equipades amb televisió, rentaplats i bany privat, i "amb preus per a tothom":
Intentem que el client tingui una experiència 360: que es pugui allotjar, que pugui menjar i que es pugui divertir.
A aquesta transformació de l'espai i l'activitat cal afegir-hi que el perfil del client també ha canviat. "Cada vegada el viatger és més exigent i busca tenir més prestacions i més comoditats", assenyala Rigau.
Els càmpings, un atractiu per al capital inversor
Els càmpings catalans generen 2.500 milions d'euros anuals, facturen 550 milions directament i donen feina a 16.000 persones. Representen el 49,6% de les places d'allotjament de Catalunya i el 30% de totes les pernoctacions.
A escala estatal, el sector va facturar 1.600 milions d'euros el 2025 i sosté uns 40.000 llocs de treball. El creixement de la demanda a Espanya va triplicar la mitjana europea: un 3% davant l'1%.
Aquestes xifres han posat el sector en el punt de mira dels fons d'inversió internacionals.
A Europa, els països amb més tradició de càmpings són el Regne Unit, França, Itàlia, Països Baixos i Espanya. Hi ha molt interès de capital estranger a l'estat espanyol per l'elevat potencial. La majoria de càmpings són d'un sol propietari o d'una empresa familiar, com explica Alfred Prada, soci d'EY-Parthenon:
Només el 12% de l'oferta de càmping a Espanya està professionalitzada, i queden un 88% de càmpings d'un propietari o empresa familiar que estaria obert a poder-se professionalitzar gràcies a l'entrada d'un 'private equity' i fons d'inversió.
El negoci consisteix a comprar càmpings existents, modernitzar-los i construir marques europees. Prada assenyala que "les rendibilitats promeses als inversors superen el doble dígit".
La cara fosca: l'oferta està estancada
El fre del sector que no pot esquivar són les dificultats per créixer. Malgrat el bon moment del sector, l'oferta de càmpings a Catalunya i Espanya porta deu anys gairebé congelada.
Catalunya té 352 càmpings i 267.000 places, però en els darrers dos anys només s'han obert quatre establiments nous. La raó: les traves urbanístiques i normatives que fan pràcticament impossible obrir càmpings nous o ampliar els existents.
Gotanegra, de la Federació Catalana de Càmpings, admet que "créixer és molt difícil, o pràcticament impossible". Explica que, en aquests moments, les restriccions urbanístiques són molt complicades i que per això preocupen especialment les limitacions de creixement per millorar la qualitat dels establiments. I fa una crida a les administracions:
Exigim a les administracions més facilitats i agilitzar els tràmits per seguir sent competitius.
Cap a on va el sector
Malgrat les dificultats, el futur que dibuixen tots els actors del sector és ambiciós. Gotanegra ho resumeix en tres paraules: sostenibilitat, desestacionalització i digitalització.
Avui ens movem per sensacions, per experiències. Anem a un càmping perquè tenim un territori fantàstic i perquè les experiències que es puguin generar a l'entorn d'aquell territori són fantàstiques.
I Catalunya ho té tot per triomfar: paisatge, gastronomia, cultura, comunicacions. Uns arguments de pes per atraure clients cada vegada més exigents amb uns negocis que estan a l'altura.