Revés del TSJC al govern, que haurà de pagar 304 milions per desprivatitzar ATLL

Revés de la justícia al govern de la Generalitat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dictamina contra la Generalitat, que haurà de pagar més de 300 milions d'euros per un dels processos de privatització i desprivatització més polèmics durant la presidència d'Artur Mas.

És el cas de l'empresa Aigües Ter Llobregat (ATLL), que anys després de la privatització de Mas el govern de Junts i Esquerra va decidir que tornés a ser pública contra el desig de l'empresa que va guanyar el concurs, Acciona. L'empresa dels Entrecanales va demanar una compensació de més de 300 milions d'euros pel que havia pagat en un inici de la concessió, pagaments anuals pel cànon, a més d'inversions ja realitzades des del 2016.

Aquests 304 milions d'euros, però, no els rebrà Acciona. Perquè l'empresa constructora va vendre el plet al fons voltor Fortress per 170 milions d'euros, segons va explicar el diari El Confidencial.

Amb aquesta venda, Acciona ingressava --passés el que passés-- 170 milions d'euros de forma immediata. Aquest fons, acostumat a litigar sense descans aquests processos llargs i costosos, s'arriscava a guanyar més. I ho ha fet, va comprar el plet per 170 milions i n'ingressarà gairebé el doble, 304; una rendibilitat de gairebé el 80%.

D'on ve la polèmica del cas ATLL?

El cas ATLL va ser molt polèmic perquè va ser la privatització més gran feta mai pel govern de la Generalitat, per un valor de 1.000 milions d'euros. Aigües Ter-Llobregat és una empresa bàsica, ja que s'encarrega de captar l'aigua, potabilitzar-la i portar-la fins als dipòsits municipals. Presta aquest servei en nou comarques, des del Garraf fins a la Selva, on viuen 4 milions i mig de persones.

Però el 2012, el govern encapçalat per Artur Mas va decidir privatitzar i treure a concurs la gestió de la companyia pública ATLL per un període de 50 anys. Era una decisió més dins l'estratègia de retallades i privatitzacions que va emprendre el seu govern quan tenia la caixa buida en plena crisi financera, i això li permetia ingressar d'una tacada 1.000 milions d'euros (tot i tenir retribucions molt altes, de més del 9,33%).

El concurs el va guanyar un consorci liderat per Acciona en superar l'oferta encapçalada per Agbar. La decisió va ser controvertida des del primer moment. El mateix dia de l'adjudicació, Agbar va presentar recurs denunciant que Acciona no complia les bases del concurs. Un òrgan administratiu de contractació pública li va donar la raó. Després va dur el cas a la justícia, a Barcelona, que també li va donar la raó. I més tard, el 2018, ho va fer el Suprem.

Desprivatització sota l'empara judicial

El Tribunal Suprem va revocar la concessió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) a Acciona, i sota aquesta empara judicial, el govern de Junts i Esquerra ja el 2018 va decidir recuperar la gestió pública d'ATLL, que va rebatejar com a ATL.

De fet, recuperar la gestió pública era una voluntat recollida des de la mateixa llei d'acompanyament dels pressupostos del 2017. I l'aritmètica parlamentària no va canviar, era una de les condicions sine qua non de la CUP, per això la Generalitat va passar de defensar la privatització --i fins i tot fer un recurs contra un organisme propi com l'OARCC-- a aprofitar les sentències judicials per desprivatitzar-la.

Revés judicial: què passa ara?

El TSJC no posa en qüestió la recuperació de la gestió pública de l'empresa ATLL. Posa en qüestió la indemnització que Acciona havia de rebre després que se'n recuperés la gestió i, per tant, no contradiu la resta de sentències (del mateix TSJC i el Suprem) que deien que el procés era erroni, perquè reconeix que Acciona sí que va pagar aquests diners i se li han de retornar.

En aquest cas, ara, al fons voltor Fortress, que és el gran guanyador d'aquest serial.