Revictimitzar la víctima: legitimitat patriarcal

Estar acusat de difondre públicament imatges i dades personals de la víctima de La Manada de Pamplona i no presentar-se a judici, no és la millor de les estratègies per postular-se innocent.

El judici encara no s'ha fet, així que no seré jo qui enceti el judici paral·lel que em demana l'estómac. No ho faré, però aquesta burrada de publicar el nom, cognoms, DNI, data de naixement, lloc de residència, universitat i una foto d'una dona violada..., ens sembla una salvatjada oi?

Ho és, perquè és portar a l'extrem la revictimització de la víctima. És portar a l'extrem un comportament que a petita escala es reprodueix moltíssimes vegades: informar sobre la víctima amb ets i uts, i fer-li reviure constantment la situació traumàtica. I vinga i vinga...

I mentrestant, no posar el focus on l'hem de posar: en els agressors, en els violadors, en els abusadors i en una societat patriarcal que a còpia de petites permissivitats ("és una guarra", "s'ho buscava", una broma sobre una violació grupal en un vestidor de futbol...) acaba permetent que passin absolutes aberracions.

Aquest senyor va difondre unes dades molt íntimes d'una víctima perquè es va veure emparat, protegit, legitimat, i això, més enllà d'aquest senyor, és el que ens demostra que el que falla som tots nosaltres.