Rigau manté una reunió "serena" amb Wert, però només constaten el desacord

La consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, ha demanat en una reunió "serena" amb el ministre Wert que els aspectes lingüístics i de canvi de competències es retirin de la reforma educativa. Les dues parts no han acostat cap posició, sinó que han constatat les diferències que mantenen i que, segons la consellera, es concreten en el règim lingüístic i en els canvis de competències que planteja l'esborrany de la reforma.

La reunió ha durat dures hores i mitja i Wert hi ha anat per sorpresa, ja que només estava anunciada la presència de la secretària d'estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio.

"No hi ha negociació, hi ha diàleg fruit del compromís de venir a aquí a explicar per què demanàvem el que demanàvem", ha afirmat la consellera. Rigau ha assegurat que "el que més els costa d'entendre és el dret de no ser separat per raó de llengua" i ha dit que cada territori (en referència al País Valencià, el País Basc, les Balears i Galícia) ha dissenyat un model d'escola "segons la seva realitat i història". "No hem de ser l'única comunitat que ha de canviar la seva metodologia", ha lamentat, sobretot perquè la Generalitat i el Ministeri comparteixen "l'objectiu final" que els alumnes dominin tant el català com el castellà i, fins i tot, els alumnes catalans obtenen millor nota de castellà que els d'algunes comunitats monolingües.

La consellera creu que ha demostrat "claríssimament que no té base jurídica" la petició que la Generalitat pagui el cost de l'escolarització en castellà en un centre privat als alumnes que ho demanin perquè no tenen alternativa pública o concertada. "Les famílies tenen dret a elecció de centre, que els fills aprenguin les dues llengües i que aprenguin l'anglès, però no pas dret a demanar una escola en anglès. Tenen el dret que aprenguin el castellà i que no sigui exclòs com a ensenyament i ser utilitzat als centres, i tots sabem que això a Catalunay es compleix", ha argumentat.

Rigau ha remarcat el "profund desacord" en els canvis competencials que es deriven de la reforma, tant pel que fa a les avalucions com al disseny dels currículums. "El Ministeri considera que ha de tenir ell el dret d'examinar els nostres alumnes per donar-los un títol", ha denunciat. Per Rigau, la Generalitat "ha de tenir el mateix grau de responsabilitat en els plans d'estudis de totes les matèries, no hi ha d'haver unes matèries a càrrec de l'administració central i unes altres a càrrec de l'autonòmica".

Les dues parts s'han intercanviat els fonaments jurídics amb què justifiquen les seves postures i s'han instat a continuar-ho fent. De fet, la consellera ha revelat que el Ministeri ha justificat alguns dels canvis per sentències del Suprem de "casos particulars anteriors a la LEC" que la Generalitat no admet perquè ja no estan reconeguts en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

La consellera ha comparegut per atendre els mitjans de comunicació al Centre Cultural Blanquerna de la delegació del govern català a Madrid.

Wert: "No hi ha hagut aproximació ni avenços materials"

El ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, ha afirmat que es manté la "distància" amb la Generalitat sobre el paper de la llengua i de les competències autonòmiques en la reforma educativa. "No hi ha hagut aproximació ni avenços materials, però continuem compromesos a continuar parlant per aconseguir algun acord", ha indicat Wert al final de la reunió.

Tot i que el ministre ha insistit que el text continua "obert" a incorporacions i propostes, també ha subratllat que els punts de distància amb Catalunya són temes "medul·lars" pel govern espanyol. Específicament en la qüestió lingüística, Wert ha dit que "tampoc hi ha hagut aproximació" malgrat que durant la trobada hi ha hagut un "intercanvi ampli" de posicions discrepants sobre com s'ha d'aplicar la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre la llengua vehicular en l'educació.

En una reunió "llarga" i "cordial", el ministre ha defensat la constitucionalitat de la futura norma, una posició "radicalment" contrària a la de la Rigau. En canvi, s'ha alegrat que s'ha aconseguit identificar el "nucli de diferències" entre les dues administracions.