"Robots" i "La rebel·lió dels drons", el dilluns 15 d'octubre, a "60 minuts"
Robots
L'última dècada, els robots han substituït, progressivament, molts treballadors en empreses de sectors ben diversos, en potències mundials com la Xina i els EUA.
Els dissenyadors i fabricants de robots defensen que són uns supertreballadors infatigables, que son dòcils i incomparablement més eficients que els humans, i asseguren que d'aquí al 2025 els robots podrien causar l'eliminació de 250 milions de llocs de treball al món.
Davant d'aquest panorama sorgeix una pregunta: quin futur els espera a les persones que perden els seus llocs de treball? Un exemple de les conseqüències de la implantació de la intel·ligència artificial és el cas nord-americà. En aquest país, entre el 1990 i el 2007, 670.000 treballadors del sector industrial van perdre les seves feines a causa de la robotització de les plantes i en 20 anys no s'ha regenerat pràcticament cap nou lloc de treball per aquests treballadors.
Alguns experts asseguren que els obrers humans tenen els dies comptats. En canvi, per altres, la robotització haurà de comportar una formació diferent destinada a les noves ocupacions que sorgiran i asseguraren que la creació de nous llocs de treball està garantida, un debat aquest, encara avui sense conclusions definitives.
Un reportatge de Martin Mischi i Vincent Lepreux
Imatge: Quentin Egloff i Gaël Pouvreau
Produït per Yemaya productions
La rebel·lió dels drons
Amb la nova generació de robots voladors, des de diminuts sensors que prenen decisions pel seu compte fins a avions gegants no tripulats, es podran veure drons tan grossos com un avió jumbo o tan petits com ocells, desenvolupant accions extretes directament de la ciència-ficció. Els drons estan canviant la relació de les persones amb la guerra, la vigilància i, fins i tot, entre uns i altres de manera sorprenent i terrorífica. Però quanta gent coneix realment els drons i les seves capacitats? Molts dels requisits necessaris per obtenir aquests aparells i les seves possibilitats, matar, entre elles, s'ha mantingut en secret. "La rebel·lió dels drons" ("Rise of the drones") descobreix les tecnologies d'avantguarda que enceten un nou capítol de la història de l'aviació.
La tecnologia permet a l'usuari de l'avió no tripulat descobrir pràcticament qualsevol persona i en qualsevol lloc, independentment de les fronteres nacionals, cosa que planteja un seguit de preguntes al voltant de la regulació internacional. En l'últim any, els Estats Units (EUA) han dut a terme centenars d'atacs aeris en quatre països. Només els que s'han fet a l'Afganistan formen part d'una guerra autoritzada públicament, mentre que els atacs practicats al Pakistan, Somàlia i el Iemen són operacions encobertes. El govern dels EUA afirma que els avions no tripulats han delmat els principals líders d'Al-Qaeda amb baixes civils limitades, però els analistes lluiten per verificar-ne tots els detalls.
Els drons suposen un nou element en la guerra tàctica, però aquest canvi no és limita només a una revolució americana. Hi ha 55 països més que actualment els construeixen, els compren o els usen en la robòtica militar aèria i no s'utilitzen només per a la caça de l'enemic. A algunes persones els ha començat a preocupar el fet que en pocs anys els EUA puguin tenir 30.000 avions creuant-se en el cel acumulant informació.
"La rebel·lió dels drons" proposa una reflexió sobre aquesta qüestió i posa llum sobre la cultura secreta dels drons i la seva evolució en els camps de l'enginyeria, la robòtica, l'aviació i l'aeronàutica i fa una extrapolació sobre què podria significar si totes aquestes capacitats acaben sent d'ús generalitzat dins de les fronteres nord-americanes, per part dels governs o d'organitzacions privades i ciutadanes.