Roger Ferrer, operat d'apendicitis sense anestèsia: "Va ser una tortura"

El febrer del 2022, Roger Ferrer va entrar a quiròfan per a una operació d'apendicitis. A causa d'una negligència mèdica, l'anestèsia no va fer efecte, i la intervenció es va convertir en una experiència traumàtica que ha anat molt més enllà del dolor físic. A "Col·lapse", ens comparteix com les conseqüències d'aquella operació continuen presents en la seva vida.
 

Quan l'anestèsia no t'adorm

Roger Ferrer va ingressar a l'Hospital de Granollers ara fa quatre anys, pensant-se que seria una intervenció rutinària. Però, en canvi, es va despertar durant l'operació: el sedant no va actuar com calia, mentre que el fàrmac paralitzant sí. Conscient i incapaç de moure's, no podia avisar els professionals del que vivia.

El meu cos estava paralitzat absolutament.

Intentava obrir els ulls, moure la boca o els dits, però no podia fer cap moviment. Al mateix temps, la impossibilitat de moure's el va fer entrar en un estat de pànic absolut.

Noto que em netegen la panxa i la laparoscòpia, que és una operació molt senzilla, però són tres talls (...) jo ho sentia tot, jo era present al quiròfan.

Durant els aproximadament 45 minuts que va durar l'operació, va sentir les converses del quiròfan i va notar com li feien els diferents procediments.

Jo deia: 'Com pot ser que no s'adonin del que està passant?'

Ferrer va viure el que descriu com una situació extrema, en què el dolor i la impotència s'afegien a la impossibilitat de demanar ajuda.

Els moments en què paraven, per a mi era un descans, però els moments en què començaven, jo entrava en pànic absolut.

"La vida se't para"

L'experiència no es va acabar quan va sortir del quiròfan:

La terapeuta d'estrès posttraumàtic em va dir: 'Tu has tingut una experiència de mort en vida.'

El trauma ha afectat la seva vida quotidiana, les relacions socials i també la família. Durant una primera etapa no podia conduir ni fer pràcticament res i, fins i tot, la proximitat física d'una persona li podia provocar dolor abdominal.

Quan algú se m'acostava a un metre, a mi ja em començava a fer mal tota la panxa.

Aquesta limitació afectava fins i tot l'àmbit familiar:

La meva filla no es podia acostar a mi.

Avui dia, assegura que es troba en una fase diferent, però encara ha de conviure amb les conseqüències del que va passar:

Això crea una memòria que no se'n va fàcilment. És l'estrès posttraumàtic. Llavors, tu has de conviure amb això.

Quatre anys esperant una resposta

L'equip mèdic va confessar a Ferrer que el dispositiu d'anestèsia ja havia indicat que no funcionava correctament.

I ells també ho sabien, perquè la màquina ja havia detectat error i estaven esperant un tècnic.

Però ell va ser intervingut un dissabte i el tècnic venia el dilluns següent.

Després de l'operació, Roger Ferrer i els seus advocats van engegar un procés per aclarir responsabilitats. El cas ha passat per diferents organismes i, segons explica, ara la situació està parada:

Portem quatre anys de silenci administratiu.

La investigació ha arribat a l'ICAM, l'Institut Català de Valoracions Mèdiques, que ha assumit la responsabilitat de fer un peritatge. Ferrer espera una resposta institucional, alhora que intenta recuperar una normalitat que l'operació li va fer perdre.