Romanyà de Selva recorda Mercè Rodoreda en el 30è aniversari de la seva mort

El petit poble de Romanyà de la Selva ha volgut recordar un cop més la figura de l'escriptora Mercè Rodoreda, que va passar els últims 11 anys de la seva vida en aquest nucli en plenes Gavarres. Aquest 13 d'abril fa 30 anys de la mort de la premiada escriptora i, per no oblidar-la, el poble ha organitzat una jornada completa amb un concert, lectura de textos, visites guiades i una ofrena floral a la seva tomba. I és que Romanyà de la Selva va tenir un significat especial en la vida de l'escriptora. "Hi va trobar la pau que necessitava després d'una vida fent de pedra que rodola tal i com ella deia", ha explicat la vicepresidents de l'Institut d'Estudis Catalans, Maria Angela Vilallonga.

Mercè Rodoreda i Gurguí és considerada l'escriptora contemporània, en llengua catalana, més influent. Va néixer a Barcelona, el 10 d'octubre de 1908 i entre molts altres guardons, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Les seves obres han estat traduïdes a trenta llengües i la seva producció abarca tots els gèneres literaris, des de la poesia, al teatre i des del conte a la novel·la, un dels àmbits especialment conreats per l'autora. Pòstumament se'n descobrí el seu vessant pictòric, que sovint havia quedat en segon terme.

Rodoreda fou una persona molt reservada i va ser arran de la seva mort que es va descobrir que era molt més polièdrica en l'àmbit de les arts del que ella mateixa ens va deixar entendre. Tot i que la narrativa fou el camp literari per exceŀlència de l'autora i l'escriptura, tal com ella va explicar, una "necessitat":

"Escriure em serveix de sedant, d'excitant, és angoixós, és¿ tot a la vegada. Escriure em cansa molt. Ho necessito, perquè una cosa o altra s'ha de fer a la vida. Però el que a mi m'agrada és embaladir-me davant els núvols, o llegir novel.les policíaques, o anar al cinema a veure westerns, que són les pel.lícules que més m'agraden. Després de la guerra vaig tardar molt de temps a tornar a escriure, tenia massa feina per a sobreviure. I escriure català a l'estranger és el mateix que voler que floreixin flors al Pol Nord. Necessitava molta pau i tranquil.litat. (¿) Vaig començar a escriure quan era una adolescent perquè m'avorria molt. Però ho feia per sortir de la monotonia. Així, començo a escriure per tal d'animar la situació. Escriure és una fugida. Això tan vulgar que es diu evasió."

Mercè Rodoreda deixà d'anar a escola molt petita i passà una infantesa solitària, lliurada al somni i a la lectura. Amb Aloma, va obtenir el premi Crexells de l'any 1937, tot i que posteriorment la va refer i va publicar la versió definitiva l'any 1969. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola la van obligar a emprendre la pelegrinació de l'exili. El 1954, coincidint amb el seu afincament a Ginebra va començar l'etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), potser la més coneguda i emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes, El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967); La meva Cristina i altres contes (1967). A finals de la dècada dels setanta, torna a Catalunya. Amb Mirall trencat (1974), ja acabada a Romanyà de la Selva, començaria la seva etapa de vellesa; al 1980 apareixen Viatges i flors i Quanta, quanta guerra i el 1986 La mort i la primavera, la seva obra pòstuma.