Rússia es despenja de la cursa espacial i ara fa coets, però per llançar-los a Ucraïna
Fa just 65 anys, Iuri Gagarin es convertia en el primer humà a viatjar a l'espai. Les autoritats soviètiques van exhibir aquesta fita com una victòria davant dels Estats Units en plena guerra freda, i encara avui és un motiu d'orgull per a la societat russa.
Ara bé, Rússia ja no disputa el lideratge espacial als Estats Units. Mentre la NASA ha llançat amb èxit la primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle, l'Artemis 2, Roscosmos (l'organització russa equivalent) s'ho ha mirat des de la barrera. Segons explica a 3CatInfo el divulgador de la cosmonàutica rus, Vitali Iegórov, Rússia ha canviat la Lluna per la guerra.
Amb la guerra i les sancions, ja no pot implementar nous projectes lunars. Els EUA i la Xina competeixen pels vols espacials tripulats a la Lluna. Rússia ni tan sols hi participa".
Iegórov argumenta que les sancions occidentals contra Rússia han afectat sobretot l'electrònica: "Han de buscar altres fabricants, alguns components s'han de redissenyar, o utilitzen peces més pesades o menys fiables". I afegeix que fins i tot s'han truncat projectes conjunts amb l'Agencia Espacial Europea com l'ExoMars, per explorar la vida al planeta Mart. Per això el divulgador és ben clar:
Per culpa de la guerra, no sabem si hi havia vida a Mart".
El fracàs de Rússia a la Lluna
El Kremlin tampoc té capacitat per tornar a intentar enviar una missió no tripulada a la Lluna. El fracàs del Luna-25, l'any 2023, va ser un cop molt dur. Es tractava de la primera missió a la Lluna de la història de la Rússia moderna, volia ser la primera nau espacial a aterrar al pol sud, però es va acabar estavellant a la superfície lunar. I ara, els llançaments de les missions Luna-28, Luna-29 i Luna-30 s'han ajornat fins més enllà del 2032.
Rússia s'ha quedat clarament endarrerida en la cursa espacial i fins i tot la Xina li ha passat al davant. Es veu molt clar en el llançament de coets. El 2025, la NASA en va enlairar 193, la Xina, 93, i Rússia només en va enviar 17. És la xifra més baixa des que Iuri Gagarin va anar a l'espai el 1961.
Però les autoritats russes es resisteixen a acceptar que han quedat enrere. El director general de Rosmosmos, Dmitri Bakànov, defensava aquests últimes dies en una entrevista a l'agència oficial TASS que no tenen altra opció: "Durant diverses generacions, ha estat arrelat al nostre codi cultural i a la nostra ànima que hem de ser líders".
Els coets ara van a Ucraïna
La paradoxa és que Roscosmos, la NASA russa, rep més finançament que mai, però en lloc de fabricar coets per anar a l'espai, fabrica míssils per llançar-los contra Ucraïna.
El cosmonauta rus i diputat de la Duma, Oleg Artemiev, ha admès públicament que el país actualment té prioritats diferents. En una entrevista a Daily Storm, va emfatitzar que ara és important "preservar el nostre Estat" i donar suport a la capacitat defensiva de Rússia.
La cosmonàutica proveeix l'exèrcit rus amb comunicacions, control de drons, espionatge, reconeixement i imatges de satèl·lit. A més, Roscosmos també produeix míssils balístics Kinjal, Iskander, Oréixnik. "Tot el que vola a Ucraïna ho produeix una empresa de Roscosmos", sentencia Iegórov.
Putin no deixa morir el programa espacial
A Rússia hi ha la dita que Stalin va agafar les regnes d'un país amb l'arada i el va deixar armat amb una bomba atòmica. Per aquest motiu Putin no es pot permetre haver pujat al poder en un país amb capacitat per fer vols espacials tripulats i deixar-lo sense.
El president rus ha anunciat en diverses ocasions que els plans russos en l'àrea espacial han de ser "proporcionals a l'estatus històric del país com a potència espacial de primer nivell".
Per això hi destina al voltant de l'1% del PIB. No el pot deixar morir perquè l'exploració espacial és un "element bàsic" de la propaganda russa, segons Iegórov, i el manté "en estat de supervivència".
El divulgador en fa broma i creu que Putin farà com el pare de l'acudit rus que, quan el fill li diu "el vodka ha pujat de preu, ara beuràs menys", ell li respon "no, nens, vosaltres menjareu menys". És a dir, que si cal abaixar les pensions perquè els coets continuïn enlairant-se, ho faran.
Sota l'òrbita xinesa
Els experts són molt pessimistes sobre la capacitat russa d'enviar cosmonautes a la Lluna. Creuen que en els propers anys només serà possible a l'empara de la Xina. Iegórov considera que un programa tripulat "no és realista":
No hi ha prou diners, només es podria fer a través de l'amistat de la Xina, en naus i coets xinesos.
Una de les ofertes que ha fet Moscou a Pequín és la d'un generador nuclear que es podria utilitzar a la Lluna per proporcionar llum i escalfor. Si es concretés, la Xina podria recompensar el Kremlin deixant pujar cosmonautes russos en una de les seves missions.
Rússia ignora l'Artemis 2
Durant els últims dies, els mitjans russos no han donat gairebé publicitat a la missió nord-americana Artemis 2 i s'han centrat més a informar dels problemes que tenia la nau, com l'avaria del vàter, que a retransmetre la fita històrica.
Els experts russos opinen que és una operació que respon a interessos propagandístics. Des del seu punt de vista, serveix als Estats Units per treure pit del potencial del país i perquè els seus ciutadans n'estiguin orgullosos. Iegórov sosté que, en realitat, les missions tripulades no són essencials per a l'exploració del cosmos perquè "l'espai no necessita humans".